Readmesos els zeladors que van ser exclosos de la borsa de la sanitat pública balear per no acreditar el B1 de català

La consellera de Salut del Govern balear del PP, Manuela García, ha avançat aquest dimarts que l'Ib-Salut, el servei de salut pública de les Illes, readmetrà els zeladors que van ser exclosos de la borsa única el 2021 per no acreditar un B1 de català.

Al ple del Parlament, la responsable de Salut ha assenyalat, en resposta a la pregunta parlamentària de la diputada de Vox Maria José Verdú, que els serveis jurídics de l'Ib-Salut ja estan estudiant la sentència d'un jutjat de Palma que ha estimat el recurs dels professionals.

García ha reivindicat que l'Executiu “restablirà els drets d'aquests treballadors que van ser arrabassats pel Govern del Pacte” -en referència a l'Executiu d'esquerres de Francina Armengol, que va implantar el requisit del català a la sanitat pública, amb l'única excepció de les places deficitàries-, a qui ha acusat “d'anteposar els seus interessos ideant un decret per saltar-se la seva pròpia normativa”.

La consellera ha dit que aquests professionals es regien per un decret que els requeria un A2 que anys després va canviar a B1 quan ja estaven apuntats a la borsa única.

Cal recordar que un jutjat de Palma ha donat la raó als zeladors que van interposar una demanda col·lectiva contra el Govern el gener de 2021 després de ser exclosos de l'actualització de la borsa única d'ocupació per no acreditar un títol B1 de coneixement de llengua catalana.

La diputada de Vox ha insistit que a l'hora d'inscriure's a la borsa els zeladors complien els requisits i ha acusat l'anterior Executiu autonòmic de primar el coneixement lingüístic sobre l'experiència professional.

Aquest és un punt de vista que comparteixen alguns sindicats mèdics, mentre que altres professionals defensen el dret dels residents a poder ser atesos en la llengua pròpia de les Illes, el català. A principis d'any, més de 300 treballadors de la sanitat pública balear van constituir una plataforma per donar suport al dret dels pacients a ser atesos en l'idioma que prefereixin. “És important per al diagnòstic i el seguiment mèdic”, va assenyalar a elDiario.es l'anestesiòleg i coordinador de Sanitaris per la Llengua, Marc Bonet.

El català és un mèrit

El Govern balear del PP va decidir, poc temps després d'arribar al poder l'any passat, eliminar el català com a requisit laboral per a l'accés a la sanitat pública, i per això ha passat a ser mèrit. Amb aquesta mesura, que està estudiant el Tribunal Constitucional, l'Executiu va assegurar que volia facilitar la captació de professionals sanitaris.

Fins ara, el personal sanitari que volgués exercir amb plaça fixa havia d'acreditar un nivell B2 de la llengua cooficial, un requisit del qual, no obstant això, va quedar exempt el personal de medicina i infermeria en el procés d'estabilització del desembre de 2022.

Les illes, igual que altres autonomies, pateixen un dèficit estructural de treballadors de la salut, principalment per les condicions laborals i els preus de l'habitatge. No en va, l'anterior consellera de Salut, Patricia Gómez, que entre el 2015 i el 2023 va ser la màxima responsable d'aquesta àrea sota la presidència de la socialista Francina Armengol, va manifestar, en una entrevista a elDiario.es, que durant aquest temps no va deixar de traslladar-se a les illes ni un sol sanitari per l'exigència del català.