Rosa i desenes de 'kellys' reclamen avançar el seu retir després de dècades de desgast: “Moltes hi arribem amb el cos destrossat”

“Després de dues dècades en aquest ofici, moltes de nosaltres tenim el cos destrossat i ens hem de medicar per poder afrontar cada jornada laboral. Arribem a la jubilació fetes pols”. Rosa és cambrera de pis i treballa des del 1999 a l'hotel Guadalupe, a Magaluf (Mallorca), on neteja 21 habitacions per jornada. A punt de fer 62 anys, arrossega una hèrnia discal, problemes als tendons de l'espatlla i lesions als genolls. Les habitacions de sortida, explica, poden requerir entre 45 minuts i una hora i mitja de feina, segons com les hagin deixat els hostes. “Trobem escombraries, ampolles, menjar, arena i els banys en condicions desastroses”, relata a elDiario.es.

Rosa Fiteni és una de les desenes de 'kellys' que participen aquest dimarts i dimecres en les jornades Coeficients reductors. Un deute històric amb les cambreres de pis, organitzades per la Federació de Serveis, Mobilitat i Consum d'UGT (FeSMC-UGT) a Magaluf. Entre aplaudiments, abraçades i proclames, les treballadores han reclamat una jubilació anticipada que tingui en compte el desgast físic de la seva feina, així com una reducció de les càrregues de treball i unes condicions laborals dignes que evitin que les noves generacions acabin la vida professional amb el cos destrossat.

Fiteni defensa que les cambreres de pis puguin retirar-se abans sense que això impliqui una penalització en la pensió. La reivindicació va més enllà d'avançar l'edat de jubilació: també exigeix reduir la càrrega de feina i millorar les condicions laborals per evitar que els anys d'esforç passin factura a la salut de les treballadores. Tot i que es considera afortunada perquè al seu hotel hi ha personal dedicat a les zones comunes i ella es pot centrar en les habitacions, adverteix que aquesta situació no és generalitzada: algunes companyes han de netejar 28 o fins i tot 30 habitacions per jornada.

L'habitatge agreuja, a més, la situació econòmica de les persones que treballen en el sector turístic a Mallorca. “Perquè si et costa 1.500 euros i tu en cobres 1.500, no es pot”, assenyala, en al·lusió a la dificultat de pagar el lloguer amb un salari equivalent. La cambrera de pis defensa que les treballadores que acumulen un desgast físic important puguin retirar-se abans i que, alhora, s'adoptin mesures per evitar que les generacions que s'incorporin al sector acabin en una situació similar.

“Què menys que poder gaudir d'uns anys de vida digna després de tota una vida laboral?”, planteja. L'objectiu de la seva reivindicació és que les 'kellys' puguin disposar d'uns anys de descans en què visquin sense arrossegar les conseqüències de tota una vida de feina.

“No es pot deixar en l'oblit les que aixequen aquest país”

“Espanya és un país que viu del turisme. No pot deixar en l'oblit les que aixequen aquest país. I aquí hi som nosaltres”, proclama Rosa Requena, que assegura que el desgast físic que implica netejar entre 17 i 18 habitacions al dia la fa dubtar que pugui continuar exercint aquesta feina fins a l'edat ordinària de jubilació. Després d'onze anys com a cambrera de pis en un hotel d'Alacant, afirma que el seu cos ja pateix les conseqüències d'un ofici que, tot i sostenir bona part de l'activitat turística, encara no té reconegut el dret a una jubilació anticipada per la seva penositat. “El nostre esmorzar és un cafè amb llet i un paracetamol o ibuprofèn per poder aguantar la jornada”, assegura a aquest diari.

Tot i que al voltant del 60% dels llits del seu hotel ja són elevables, Rosa i les seves companyes encara han d'aixecar manualment els que no disposen d'aquest mecanisme. Si li assignen 17 habitacions, calcula que pot haver d'aixecar 34 llits d'uns 32 quilos cadascun, a més dels elements que s'hi col·loquen, que pesen uns set quilos més. A aquesta càrrega s'hi suma l'esforç de netejar els banys, moure mobles i repetir els mateixos moviments durant tota la jornada. “Jo no tenia res a l'esquena. Tinc una hèrnia produïda pel meu lloc de feina”, relata a elDiario.es.

Rosa denuncia, en aquest sentit, les dificultats que les 'kellys' travessen perquè algunes lesions siguin reconegudes com a derivades de la seva activitat laboral: quan una treballadora pateix una dolència a l'espatlla, per exemple, el fet que pugui estar relacionada amb moviments repetitius del seu lloc pot complicar el seu reconeixement com a contingència professional.

El resultat, prossegueix, és que les treballadores no només pateixen les conseqüències físiques de l'ofici, sinó que també poden trobar-se amb dificultats quan necessiten una baixa: “Et cruix l'esquena, notes un clic i quan vas a la mútua et diu que no, que no és una lesió professional perquè és un moviment repetitiu propi del teu lloc de treball o de netejar un vidre. El manegot dels rotatoris de l'espatlla tampoc no te'l reconeixen per ser conseqüència de moviments repetitius, la qual cosa, a sobre, acabes perdent diners quan has d'agafar una baixa”.

Les seqüeles es prolonguen més enllà de la vida laboral. Rosa coneix companyes que han arribat a la jubilació amb les espatlles destrossades, operades dels genolls, els peus, les hèrnies o les cervicals. “És una feina molt digna per acabar amb una jubilació que no és gens digna”, lamenta. I adverteix que no n'hi ha prou amb reconèixer públicament el problema: “Que no es quedin en paraules, que es quedin en fets i en escrits i que aparegui al BOE. Que les paraules se les emporta el vent”.

“Que ens deixin jubilar-nos amb temps”

Des d'Eivissa, Nusi, qui treballa per a una empresa auxiliar que presta serveis a una de les grans hoteleres de l'illa, reclama que les cambreres de pis puguin jubilar-se anticipadament als 56 anys, una reivindicació que justifica per la duresa física de l'ofici. “Les cambreres han d'estar tots els dies medicant-se per poder tirar endavant la jornada laboral”, denuncia igual que les seves companyes. La falta de personal agreuja la situació: quan una treballadora està de baixa, les seves habitacions es reparteixen entre les companyes, que poden veure's obligades a prolongar la seva jornada per acabar les tasques assignades.

Tot i que assegura no tenir queixes concretes per la seva part, lamenta que el problema afecta el conjunt del sector hoteler, perquè les càrregues de treball són similars. Per això, reclama contractar més personal i reduir el volum de tasques que assumeix cada treballadora. La mobilització, adverteix, continuarà fins a aconseguir compromisos concrets: “Necessitem arribar a un acord. Si no, sortirem al carrer a reivindicar”.

Fernanda -45 anys de trajectòria en el sector hoteler a les seves esquenes- comparteix la mateixa preocupació. Va començar com a cambrera de pis i després va passar per altres llocs i es va formar professionalment. Des d'aquesta experiència, considera que la neteja d'habitacions és una part essencial del funcionament dels hotels, però que les treballadores que la realitzen no reben suficient reconeixement. Denuncia que els carros pesants, el moviment constant de roba i les càrregues assignades obliguen moltes empleades a continuar treballant malgrat trobar-se malament.

El seu testimoni subratlla la contradicció entre la importància de la neteja per a l'experiència del client i la invisibilitat de les condicions en les quals es desenvolupa. Mentre els hostes gaudeixen d'una habitació preparada, les tasques necessàries per aconseguir-ho queden fora de la seva vista. La treballadora reclama que les direccions dels establiments tinguin més en compte un col·lectiu que considera un dels pilars de l'activitat hotelera.

Sabina i Cecilia, dues cambreres de pis que treballen a la zona de Calvià, denuncien que les càrregues de treball impedeixen realitzar les tasques amb el temps i les condicions que se'ls exigeixen. “Els és igual posar-nos 24 que posar-nos 27 que posar-nos 30”, explica Sabina en referència al nombre d'habitacions que han de netejar durant una jornada. La pressió augmenta quan es tracta d'habitacions de sortida, que requereixen canviar els llençols i fer una neteja més profunda.

A la càrrega física se suma l'exigència de mantenir els estàndards de l'hotel sense disposar sempre del temps necessari. “Si t'has deixat un pèl t'exigeixen. Per què no està en condicions? T'exigeixen, per què corres? No corris, que fa mala imatge”, relata una de les treballadores. La contradicció, explica, és que se'ls demana rapidesa i, al mateix temps, que no es noti que treballen de pressa.

Les dues donen suport a la reivindicació d'una jubilació anticipada per a les cambreres de pis, però insisteixen també en la necessitat d'augmentar les plantilles i reduir les càrregues de treball. “La feina de deu no pot sortir entre set”, resumeix Cecilia. La sobrecàrrega, afegeix, acaba repercutint en les treballadores, a les quals es responsabilitza quan no assoleixen els objectius marcats, malgrat que no compten amb suficient personal per complir-los.

El treball invisible que no s'explica

“Sembla que només és canviar els llençols, però al darrere hi ha moltíssima, moltíssima feina”, il·lustra la Montse, cambrera de pis en un hotel d'Elx i que va treballar fa 35 anys a Palmanova. Segons el seu parer, mesurar la jornada únicament pel nombre d'habitacions no permet reflectir l'esforç real que exigeix el lloc. Cada estança requereix, a més, una sèrie de tasques i detalls que condicionen el temps necessari per deixar-la preparada per al següent client. La Montse, durant el seu torn de tarda, calcula que pot moure entre 300 i 400 quilos de roba en buidar els contenidors de bugaderia. “No és només la càrrega de les habitacions”, puntualitza. A tot això se sumen el transport de roba neta i bruta, el maneig del carretó i altres funcions, com la reposició dels minibars.

L'experiència de la Montse també li permet comparar diferents tipus de turisme. Als establiments vacacionals de les Balears, assenyala, les habitacions poden arribar a presentar més brutícia que en hotels amb una clientela principalment comercial o vinculada a congressos. Tanmateix, sosté que el nombre d'habitacions assignades i les dificultats físiques per netejar-les no desapareixen per canviar de destinació. El seu testimoni ajuda a explicar per què la reivindicació de la jubilació anticipada no es limita a una zona turística concreta: les tasques i el desgast poden repetir-se en establiments de diferents categories i llocs.

Les treballadores reclamen que es reconegui aquest desgast acumulat i que puguin retirar-se abans de l'edat ordinària de jubilació. La reivindicació, però, segueix pendent d'una resposta normativa específica. La sol·licitud anunciada per la UGT al juliol de 2026 busca obrir el procediment per aplicar coeficients reductors a l'edat de jubilació de les cambreres de pis, però no suposa que el dret ja estigui reconegut. Per a totes elles, el debat no és abstracte: es tracta que els anys de treball no acabin convertint-se en una jubilació marcada per les lesions i el dolor.

“No som números, som persones”

Sara del Mar, cambrera de pis amb 23 anys de trajectòria i presidenta de Kellys Unión Balears, coneix de primera mà el desgast físic d'un ofici que exigeix treballar a un ritme accelerat i sota una pressió constant. Sevillana d'origen, recorda que moltes treballadores van arribar a l'arxipèlag atretes per la possibilitat de guanyar un sou que els permetés viure i estalviar durant la temporada, però la realitat és que bona part encadena mesos de feina amb períodes d'atur. “Aquí treballem set, vuit mesos, però després anem a l'atur”, explica. Davant el discurs que atribueix la falta de personal a la dependència dels ajuts, reivindica la duresa d'unes condicions laborals que dificulten sostenir-se durant tot l'any.

En el diàleg que, en el marc de la jornada, ha mantingut amb la directora general de Treball i Salut Laboral del Govern, Virginia Abraham, la treballadora ha posat el focus en la sobrecàrrega i en la necessitat que els mesuraments de les càrregues de treball es tradueixin en canvis reals. No n'hi ha prou amb elaborar informes: han de servir per reduir el nombre d'habitacions assignades, modificar els procediments i rebaixar el ritme de treball. La presidenta de Kellys Unión Balears adverteix que, encara que alguns hotels han començat a mesurar aquestes càrregues, moltes treballadores no saben si s'han realitzat avaluacions o si els seus resultats s'han aplicat. “Això ha d'implicar mesures preventives, mesures correctores de reduir la càrrega de treball, de modificar els procediments de treball i de reduir aquest ritme tan intens”, recull la transcripció de la intervenció.

L'altra gran batalla és el reconeixement efectiu de les malalties professionals. Del Mar denuncia que, malgrat els avenços, les cambreres de pis continuen trobant obstacles quan necessiten que les seves lesions es reconeguin com a derivades de la seva feina, amb conseqüències també per a les baixes mèdiques. “Les malalties continuen sense estar incloses en el Butlletí Oficial de l'Estat i, mentre continuïn sense estar-hi posades, encara que les tinguem aprovades, hi ha mútues que es neguen a donar-les com a malaltia professional”, afirma. El seu missatge als responsables polítics i als hotelers és que deixin de tractar les treballadores com a peces substituïbles d'una cadena de producció. “No som números, som persones”, ha proclamat, valent-se de l'aplaudiment dels assistents.

Una demanda històrica

La demanda d'una jubilació anticipada per a les cambreres de pis porta gairebé una dècada present en el debat polític i sindical. El 2017, el Parlament de les Canàries va aprovar una iniciativa per demanar al Govern central que posés en marxa el procediment. Aquell mateix any, el Senat va debatre una proposta en aquesta direcció, que no va tirar endavant. En els anys posteriors, els sindicats han mantingut la reivindicació i han intentat implicar les organitzacions empresarials del sector. El 2024, també a les Canàries, les organitzacions sindicals i empresarials van arribar a plantejar la possibilitat d'una jubilació als 58 anys, encara que aquesta xifra formava part de la reivindicació i no constituïa un dret reconegut per al conjunt de les cambreres de pis.

La qüestió va tornar a arribar al Congrés mitjançant iniciatives parlamentàries, entre elles preguntes de la diputada de Coalición Canaria Cristina Valido i del diputat balear de Sumar Vicenç Vidal. El setembre del 2025, el Govern central va respondre sobre el marc normatiu aplicable i el procediment per estudiar la possible implantació de coeficients reductors, sense reconèixer un dret específic per a les cambreres de pis.

El marc normatiu va canviar el 2025 amb l'aprovació del Reial Decret 402/2025, de 27 de maig, que regula el procediment per determinar quines activitats poden acollir-se a coeficients reductors de l'edat de jubilació per raó de la seva penositat, perillositat, toxicitat o insalubritat. La norma exigeix avaluar les condicions de treball i els seus efectes sobre la salut mitjançant indicadors objectius, entre ells la morbiditat, la mortalitat i la incidència de la incapacitat temporal i permanent. També contempla la intervenció d'organismes especialitzats en prevenció de riscos laborals i de la Inspecció de Treball, que ha d'analitzar si és possible modificar les condicions laborals per eliminar les circumstàncies que justificarien anticipar la jubilació.

En el cas de les cambreres de pis, l'avaluació ha de determinar fins a quin punt l'esforç físic sostingut i les condicions en les quals es desenvolupa l'activitat tenen conseqüències sobre la salut que justifiquin una reducció de l'edat de jubilació. No basta, per tant, amb què el treball sigui físicament exigent: és necessari acreditar els requisits previstos en la legislació i completar el procediment administratiu.

El reial decret estableix, a més, que les iniciatives relatives a treballadors per compte aliè han de promoure's conjuntament per les organitzacions empresarials i sindicals més representatives. Si l'avaluació resulta favorable, serà necessari establir la regulació específica corresponent per reconèixer els coeficients reductors al col·lectiu afectat. L'últim pas en aquesta reivindicació es va produir el juliol d'enguany. El responsable estatal d'Hostaleria, Restauració Social i Turisme d'UGT, Omar Rodríguez Cabrera, va registrar el dia 9 una sol·licitud per iniciar el procediment dirigit a reconèixer coeficients reductors per a les cambreres de pis.