La temporada d'excursionisme amenaça les cries del voltor negre: “La primavera és per als ocells, la tardor per al senderisme”
LLEGIR EN CASTELLÀ
El voltor negre, també conegut com a voltor monjo pel seu nom científic (Aegypius monachus, monjo en llatí) i el símil del plomatge del seu cap amb l'hàbit religiós, comença la seva època de cria, a Mallorca, entre turistes lliurats a la bellesa de la Serra de Tramuntana, perfecta per a fer senderisme, barranquisme i altres aventures que amenacen la pau d'aquests ocells. El moment de naixement dels primers pollastres d'aquesta mena de voltor en l'enclavament mallorquí, l'únic lloc insular del món on hi ha una població estable, es dona entre la massificació turística de la Serra en coincidir amb la temporada alta d'excursionisme.
“El turista no és el culpable, la culpa és de la mala gestió que es fa de la Serra de Tramuntana, que és un parc temàtic on tothom farà les seves activitats”, denúncia Pep Tàpia, coordinador del projecte ‘Voltor Negre’ de la Fundació Vida Silvestre Mediterrani (FVSM). Aquestes activitats engloben des de senderisme fins a carreres de cotxes i motos. A això, a més, se suma la pèrdua de la Mallorca rural, que es tradueix en la desaparició de l'hàbitat de l'espècie: centenars de finques s'han reconvertit en agroturismes i s'ha abandonat la pràctica agricultora i ramadera.
“Si les ovelles s'intercanvien per turistes, els voltors no troben menjar”, apunta l'expert. Un dels projectes de la Fundació consisteix en la gestió de finques, on mantenen en alguns casos a ramats d'ovelles malgrat ser “molt poc productives” perquè els ocells rapaços i altres ocells es puguin beneficiar.
El turista no és el culpable, la culpa és de la mala gestió que es fa de la Serra de Tramuntana, que és un parc temàtic on tothom farà les seves activitats
Fa cent o cent cinquanta anys, la població estable que es manté a Mallorca també es podia trobar en altres illes del Mediterrani com Còrsega o Sardenya. Però la persecució que van sofrir va provocar l'extinció del voltor negre en aquests territoris insulars i avui dia només roman en la Tramuntana.
Així i tot, en els anys vuitanta va estar a la vora de la desaparició. El “desconeixement” de caçadors i pagesos, que els interpretaven com una amenaça al bestiar quan en realitat es tracta d'un ocell carronyer, les va posar en perill d'extinció també en les Balears. “Es pensava que era com un falcó i que podia matar a les perdius, els conills i les gallines de les finques”, compta Tàpia. En van quedar només una vintena. La realitat és que el voltor negre s'alimenta d'animals morts i actua com una espècie de netejador natural de les zones que sobrevola.
El voltor negre s'alimenta d'animals morts i actua com una espècie de netejador natural de les zones que sobrevola, però en els anys vuitanta va estar a la vora de la desaparició pel desconeixement de la població
No va ser, en aquella època, l'únic ocell rapaç amenaçat, sinó que pràcticament tots es perseguien, com l'àguila calçada, el milà reial o el falcó pelegrí, que acabava amb la vida dels coloms criats a les cases com a aliment. A vegades, fins i tot, se'ls atribuïa la culpa de matances que havien propiciat altres animals, com la geneta. Aquests depredadors amenaçadors es mataven de mil maneres diferents, encara que la tècnica més estesa i fulminant era l'enverinament.
La persecució va durar fins que es va publicar el dia 23 de juliol de 1966, en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), una llei que establia la protecció legal de tots els ocells rapaços —tant diürns com nocturns— a Espanya. El fet va ser crucial per a la conservació de l'avifauna espanyola. “Per a protegir el voltor negre, en concret, es va fer molta educació ambiental i es va perseguir l'ús del verí”, especifica el portaveu de la FVSM. “També es van instal·lar menjadores per a facilitar l'alimentació de l'espècie”, afegeix el coordinador. A més, es van emportar a la Tramuntana 35 voltors d'altres llocs de la Península i d'Europa per a repoblar i fomentar que es reproduïssin els vint que ja hi havia en el paratge natural de Mallorca.
Un nou pollet
Segons dades de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern, la primavera passada, en època de cria, hi havia a la Serra de Tramuntana 49 parelles territorials de voltor negre que van fer posada en 46 nius en total. D'aquests, se'n van perdre deu posades i un pollastre. D'altra banda, 35 parelles es van reproduir amb èxit i, finalment, 34 pollastres van aconseguir volar quan es va acabar la temporada que romanen amb els seus progenitors.
Els agents de Medi Ambient de l'Executiu balear, en col·laboració amb entitats privades entre les quals hi ha la Fundació Vida Silvestre de la Mediterrània i el GOB Mallorca, porten el recompte en el marc del Pla Terrasse, de recuperació, conservació i seguiment dels rapinyaires diürns de Balears.
En la primavera passada, hi havia a la Serra de Tramuntana 29 parelles que van fer la posada de 46 nius, dels quals es van perdre deu posades i un pollastre
De fet, aquest dimecres ha nascut un nou pollet, com ha documentat la fundació, que video-vigila el niu de forma remota amb una càmera web. Ha estat per aquesta càmera instal·lada estratègicament als voltants del niu que s'ha pogut testificar el moment exacte d'eclosió de l'ou.
Un succés que “destaca com a símbol de l'èxit i la importància dels esforços en conservació realitzats a Mallorca” per protegir l'espècie, han considerat des de FVSM. Arran d'aquest naixement, han fet una crida a la cooperació conjunta per evitar aproximar-se a aquestes àrees sensibles entre gener i setembre i ha recordat que s'ha demostrat “com les molèsties humanes a prop dels nius afecten directament l'èxit reproductiu” dels voltors.
L'ocell més gran d'Europa
Pel que fa al Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria, coordina els treballs del voltor negre, l'ocell més gran de tot el continent europeu quan té les ales esteses. “És la que té més envergadura, arriba gairebé als tres metres. Això sí, no arriba a ser la més pesada”, detalla Tàpia. Tot i així, pot assolir els catorze quilos de pes, que es cobreixen amb un plomatge fosc que retalla la seva silueta al cel amb facilitat.
Es tracta d'una espècie que nia a la copa dels arbres, a diferència d'altres voltors que ho fan a la roca dels penya-segats i el seu hàbitat natural són zones muntanyoses i boscoses, en teoria allunyades dels humans. És el motiu que els seus principals refugis a Espanya estiguin a la Serra de Gredos, la Serra de Guadarrama o Serra Morena, on reutilitza any rere any els seus nius, de grans dimensions, elaborats amb cura.
Tot i que a Mallorca el voltor negre ja no està catalogat en perill d'extinció, sí que continua sent una espècie vulnerable. De fet, està legalment protegit a tot Europa i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) el classifica com un animal “gairebé amenaçat”. Sobretot, per la intoxicació per la caça il·legal, l'electrocució amb els cables de línies elèctriques o la seva freqüent col·lisió amb infraestructures, informa la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural.
El voltor negre és l'ocell més gran d'Europa quan té les ales esteses. És una espècie vulnerable a Mallorca i està legalment protegit en tota Europa. Les seves principals amenaces són la caça, l'electrocució i la col·lisió amb infraestructures
“Ara mateix aquestes són les principals amenaces, així com la pèrdua contínua d'hàbitat conseqüència de la massificació de la Serra i molèsties causades per activitats humanes”, lamenta Tàpia. No només per al voltor negre, sinó que altres espècies avícoles també ho “passen fatal” per culpa d'aquests factors. Per exemple, l'Àguila Peixatera, molt característica de les Balears, que viu un decreixement poblacional “preocupant”.
A les amenaces humanes per al voltor se suma que el seu cicle reproductiu és molt lent, cosa que converteix encara en més vulnerable: només posa un ou per temporada i aquest necessita un període d'incubació de gairebé dos mesos. El procés comença al gener, amb l'ocupació dels territoris de cria i els vols nupcials –una sèrie de moviments acrobàtics del mascle per impressionar la femella durant l'aparellament– que es duen a terme al llarg de tot el mes. Després, al febrer, comença l'època de nidificació (que s'acaba a l'agost), quan fan la posada del seu únic ou.
A les amenaces humanes per al voltor se suma que el seu cicle reproductiu és molt lent, la qual cosa el converteix encara en més vulnerable: només posa un ou per temporada i aquest necessita un període d'incubació de gairebé dos mesos
Molèsties “nefastes” a l'època d'incubació
“Una de les particularitats de l'espècie és que el mascle i la femella col·laboren un 50% cadascun amb la criança i la incubació del pollet”, detalla Tàpia. “La nidificació coincideix justament amb la temporada alta d'excursionisme a la Serra”, lamenta el coordinador. Les molèsties en l'època d'incubació poden ser “nefastes”, ha assenyalat el Govern, que ha demanat a les persones que visitin la zona en aquesta època que vagin amb compte.
La Direcció General de Medi natural i Gestió Forestal ha sol·licitat que evitin entrar en les zones d'exclusió del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana amb l'objectiu que afectin el menys possible a aquesta etapa delicada de l'espècie vulnerable. Durant la nidificació, l'ou pot quedar desprotegit, refredar-se i tornar-se inviable o ser devorat per depredadors. També són crítiques les primeres setmanes després del naixement dels pollastres, quan necessiten la major protecció possible i la calor dels adults. Encara que al juliol els pollastres ja són prou grans per a volar, encara es mantenen protegits i segurs prop del niu.
D'altra banda, el Govern ha instat els usuaris d'aeronaus d'oci i de les diferents administracions evitar sobrevolar les zones sensibles per a aquesta espècie, sobretot, les que abasti la Xarxa Natura 2000 ZEPA Costa Brava de Mallorca (en la costa nord de la Tramuntana).
En aquest sentit, a més, s'ha recordat a la població que quan es desenvolupin activitats recreatives en el medi natural és “important mantenir silenci”, ja que s'han detectat zones noves de cria fins i tot fora de la Serra de Tramuntana. “L'ideal seria fomentar l'excursionisme durant la tardor, quan no es pertorba a la naturalesa, i deixar la primavera perquè els ocells rapaços criïn amb tranquil·litat”, reflexiona el portaveu de la Fundació Vida Silvestre Mediterrani.
0