Advocats i jutges carreguen contra la Llei d’Eficiència Processal i adverteixen que “afectarà les condemnes” a Eivissa
LLEGIR EN CASTELLÀ
La reforma que prometia fer més àgil la Justícia està tenint l’efecte contrari als jutjats de les Balears, segons denuncien advocats, jutges i altres operadors jurídics. La nova organització judicial impulsada per la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia —més coneguda com a Llei d’Eficiència Processal—, hauria afegit noves complexitats a un sistema que ja arrossegava una greu manca de mitjans.
Expedients ja instruïts acumulen mesos d’espera per rebre sentència i alguns procediments comencen a assenyalar-se per d’aquí a tres i fins i tot quatre anys. La situació s’estén a totes les illes, però empitjora a Eivissa. En part, per l’actual crisi de l’habitatge, però també des que els germans germans Cazorla van incendiar l’antiga seu dels jutjats el 2019, fet que els va comportar una condemna de quatre anys de presó.
Aquell episodi va suposar una paralització, reconeguda pel Consell General del Poder Judicial, de la Justícia a l’illa, que es va anar reactivant de manera progressiva en edificis provisionals on encara avui es mantenen alguns òrgans judicials —la resta es troben a la seu principal—. Des d’aleshores, el sistema judicial d’Eivissa i Formentera ha funcionat sota una situació de sobrecàrrega.
Els treballadors dels tribunals pitiüsos perceben que l’embús d’assumptes, lluny d’alleujar-se, continua augmentant amb la nova Llei d’Eficiència. Segons la seva versió, l’aplicació de la norma hauria afectat especialment la tramitació de denúncies, ja de per si lenta, i que s’ha vist encara més alentida després de la reorganització del sistema judicial.
Aquesta reorganització s’afegeix al problema crònic de manca de personal a Eivissa —on l’àrea forense fa anys que es troba pràcticament desmantellada— i contribueix a una major dilació en la resolució dels procediments, segons assenyala un lletrat amb assumptes a l’illa que prefereix mantenir l’anonimat. El professional, que també treballa en ciutats com Madrid, València o Barcelona, sosté que, malgrat la seva dimensió, aquestes no presenten la mateixa càrrega de feina que l’illa, que compta amb 164.265 habitants segons l’INE.
Un benefici per als acusats
“Per als demandants, aquests retards judicials suposen un estrès afegit al que ja es pateix durant els procediments. Es victimitza encara més la víctima”, assenyala l’advocat. Pel que fa als acusats, afegeix, passa just el contrari: en alguns casos poden veure’s fins i tot beneficiats per les dilacions indegudes, és a dir, pels retards en la tramitació dels procediments.
De fet, l’article 24.2 de la Constitució espanyola reconeix el dret a un procés sense dilacions indegudes: “Tothom té dret a un procés públic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties”. “Des del gener hi ha expedients que no es tramiten i executòries —el document mitjançant el qual es fa efectiva una sentència ferma— que s’estan veient afectades. Això pot beneficiar els acusats”, explica David Salvà, advocat especialista en dret administratiu i penal.
Des de gener, hi ha expedients que no es tramiten i executòries -el document mitjançant el qual es fa efectiva una sentència ferma- que s'estan veient afectades. Això pot beneficiar als acusats
En el cas de les víctimes, el lletrat assegura que es veu obligat a presentar escrits davant del Lletrat de l'Administració de Justícia per instar l’agilitació del procediment, advertint fins i tot de possibles denúncies per dilacions davant del Consell General del Poder Judicial. Per ara, afegeix, això no ha afectat les condemnes, encara que “pot arribar a fer-ho”.
Amb la nova norma es preveia resoldre la saturació del sistema judicial, “però no ha estat així”, adverteixen des del deganat dels jutjats d’Eivissa i Formentera. La reforma contemplava una reorganització del sistema judicial, amb l’eliminació dels jutjats tradicionals, la creació de Tribunals d’Instància estructurats en seccions i la unificació de les oficines judicials amb personal compartit.
Més mitjans: l'autèntica necessitat
El nombre de treballadors que resolen assumptes és, tanmateix, “exactament el mateix”, i la quantitat de procediments tampoc no s’ha reduït, sinó que es manté o fins i tot ha augmentat, assegura a elDiario.es el jutge degà de les Pitiüses, Sergio González. “Tot allò que no passi per una inversió en mitjans personals i materials no serveix de res”, afirma.
A això s’hi afegeix que la redistribució dels funcionaris entre les diferents seccions hauria estat deficient. En el cas d’Eivissa, a l’àrea de Tramitació —encarregada de l’admissió de demandes, recursos i querelles, entre altres funcions— s’hi ha destinat poc personal, mentre que l’àrea d’Execució, responsable de fer complir les sentències, s’ha reforçat amb una major dotació de recursos, segons el degà.
Tot el que no passi per una inversió de mitjans personals i materials no serveix per a res
La manca d’efectius al departament encarregat de tots els tràmits previs a la sentència hauria provocat que la documentació no arribi a aquesta segona fase. “S’ha creat un tap enorme”, descriu Sergio González.
Les queixes no es limiten als representants de la Justícia a Eivissa, sinó que s’estenen a l’Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears i al seu homòleg de Mallorca, així com a altres operadors jurídics de l’arxipèlag. El desembre de 2025, el president del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), Carlos Gómez, es va reunir amb els jutges i jutgesses de pau de les illes per tractar els canvis derivats de la Llei d’Eficiència.
Els antics jutjats de pau es transformaran progressivament en Oficines de Justícia a mesura que es constitueixin els nous Tribunals d’Instància a Palma, Eivissa, Maó i Ciutadella. En total, més d’un miler de funcionaris de totes les illes s’han vist afectats per la irrupció de la nova norma i per la reorganització derivada de la seva implantació durant la tercera i última fase, segons va publicar en el seu moment Diario de Mallorca.
La primera fase va començar el gener de 2025, vint dies després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). La segona es va activar a l’abril, quan van entrar en vigor els MASC (Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies) com a requisit previ en molts assumptes civils, a més de diverses reformes en la legislació processal civil, penal, social i contenciosa administrativa.
Justícia defensa la norma
Tres mesos després, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, assegurava durant la clausura de les XX Jornades de presidents i presidentes de Tribunals Superiors de Justícia, celebrades a Palma, que la nova norma faria l’administració de justícia “més àgil, més flexible i més propera”. elDiario.es s'ha posat en contacte amb el Ministeri sense rebre resposta en el moment d’aquesta publicació.
De moment, aquesta nova obligació de recórrer als MASC ha reduït un 20,4% el nombre d’assumptes que han ingressat en els ordres jurisdiccionals civil i mercantil —on es veuen des de divorcis o desnonaments fins a clàusules abusives—. La legislació estableix que, llevat de les excepcions previstes —tutela de drets fonamentals, filiació, procediments concursals, mesures cautelars o casos de violència de gènere, entre d’altres—, és obligatori acreditar l’intent de solució extrajudicial abans de presentar una demanda.
L’objectiu és passar d’“una cultura del litigi a una del diàleg i de l’acord”, segons el Govern central, a més de reduir la càrrega de treball dels tribunals. En total, la baixada de la litigiositat en els quatre ordres jurisdiccionals (incloent penal, social i contenciós administratiu) és del 9,9% d’abril de 2025 a abril de 2026, segons dades de les comunitats que no tenen la competència de Justícia transferida, entre elles les Illes Balears.
No obstant, a escala estatal, els sindicats també han denunciat un cert “caos” en la posada en marxa de la reforma, amb “problemes de coordinació i manca d’informació”. Fonts sindicals consultades en el seu moment per elDiario.es van assenyalar el passat març que la reassignació massiva de funcionaris havia provocat que molts desconeguessin les seves noves funcions, cosa que ha derivat en suspensions de judicis i retards processals.
Les mateixes fonts també van denunciar incidències tècniques i problemes amb l’assignació digital d’expedients antics, així com incompatibilitats entre sistemes operatius.
El CGPJ no detecta “suspensions o demores” generalitzades
La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial va analitzar el març passat un informe basat en documentació remesa pels presidents de l’Audiència Nacional i dels diferents tribunals superiors de justícia. El document detectava problemes d’“insuficiència de personal”, manca d’adaptació dels sistemes informàtics i dispersió de les seus judicials. D’altra banda, l’informe concloïa que la Llei d’Eficiència “no ha provocat suspensions o demores, més enllà de casos puntuals”.
La nova estructura judicial transforma 3.900 jutjats unipersonals en 431 Tribunals d’Instància organitzats per jurisdiccions i seccions especialitzades. Després de l’anàlisi, el grup de treball encarregat del seguiment de la reforma es va reunir per abordar i intentar resoldre les disfuncions detectades.
Pel que fa al personal, l’informe assenyala que en molts territoris encara no han conclòs els processos d’adscripció dels treballadors als seus nous llocs. A això s’hi afegeixen una insuficiència general de personal, escassetat de plantilla, pèrdua de reforços, desequilibris entre seccions i un elevat volum de personal interí amb manca de formació, així com una inestabilitat laboral especialment accentuada a les Balears.
El greu problema de l’habitatge
González ja havia advertit el Ministeri de Justícia, abans de l’entrada en vigor de la normativa, que a les illes existia un col·lapse derivat de la manca de recursos i que la nova llei l’“empitjoraria”. “Ara estam pitjor”, resumeix.
Per la seva banda, la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears denuncia que la reforma s’està aplicant en un context ja conegut, marcat per la manca de mitjans materials i per un dèficit important de personal, tant de jutges com de funcionaris de tramitació i gestió.
“El que sempre es reclama són més recursos per a la Justícia, perquè, fem els canvis legislatius que fem, completar les plantilles és complicat a tot el territori estatal”, assegura Eva Cardona. “I a les Balears encara més, perquè, encara que hi hagi funcionaris disposats a venir, no hi ha habitatge per a ells”.
El que sempre es reclama són més recursos per a la Justícia, perquè, fem els canvis legislatius que fem, completar les plantilles és complicat a tot el territori estatal. I a les Balears encara més, perquè, encara que hi hagi funcionaris disposats a venir, no hi ha habitatge per a ells
L’emergència habitacional genera des de fa anys un dèficit estructural de personal, una elevada rotació de plantilles i una inestabilitat permanent que dificulta la reorganització interna exigida pel nou model judicial.
Segons l’Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, aquesta transició està agreujant especialment la situació en la jurisdicció civil. Entre les conseqüències, assenyalen la suspensió i l’ajornament de judicis, amb assenyalaments fixats ja a tres o fins i tot quatre anys vista, davant dels dos anys d’espera que eren habituals anteriorment. També apunten a causes ja instruïdes que poden trigar fins a un any a rebre sentència, fet que incrementa la congestió dels jutjats i allarga encara més els terminis de resolució dels procediments.
Segons el Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, la reforma ha generat la suspensió i l'ajornament de judicis, amb assenyalaments fixats ja a tres o fins i tot quatre anys vista, enfront dels dos anys d'espera anteriors
Augment de la inseguretat jurídica
La desaparició de canals unificats per a la gestió dels procediments dificulta, a més, el seguiment dels expedients i saber amb precisió en quina fase es troba cada assumpte, assenyala l’Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears. Ara, diversos jutjats de diferents jurisdiccions o especialitats —penal, instrucció o primera instància, entre altres— s’integren dins d’un únic Tribunal d’Instància.
L’objectiu de la reforma és equilibrar les càrregues de treball mitjançant una distribució més flexible de les tasques. Tanmateix, segons denuncia el Col·legi d’Advocats, aquesta reorganització encara no ha donat els resultats esperats i ha provocat un deteriorament en l’atenció que reben tant els professionals com la ciutadania.
A això s’hi afegeixen els problemes tecnològics i les freqüents incidències d’interoperabilitat entre sistemes informàtics, que alenteixen encara més el funcionament diari dels òrgans judicials i augmenten la inseguretat jurídica. Un fet que també reconeix l’informe de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial.
Un altre dels factors que incrementa aquesta inseguretat jurídica, segons critica l’ICAIB, és la manca de criteris homogenis sobre com acreditar que s’ha intentat una solució extrajudicial del conflicte, requisit que la Llei d’Eficiència Processal introdueix a través dels anomenats Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC). Aquesta exigència ha generat interpretacions dispars entre jutjats i fins i tot entre partits judicials.
Aquesta disparitat, adverteixen els advocats, obre la porta al fet que algunes demandes siguin inadmeses per defectes formals relacionats amb l’acreditació d’aquest tràmit previ. “Lluny de contribuir a descongestionar els tribunals, aquesta mesura està provocant nous litigis derivats precisament de les resolucions d’inadmissió”, lamenten des de l’Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears.
0