Siri Hustvedt: “La situació que Trump vol imposar a les universitats recorda molt l'era nazi”

Qui li ho diria, però aquest matí l'escriptora Siri Hustvedt s'ha despertat a Magaluf. Mai abans no havia visitat Mallorca, només sabia algunes coses que li havia explicat la seva filla, la cantant i actriu Sophie Auster. En la seva única visita a Espanya, la reconeguda autora nord-americana Siri Hustvedt, guardonada amb el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres el 2019, ha reconegut sentir-se en pau per estar a Europa, davant de la “por” que comença a sentir al seu país. El motiu de la visita és el Festival de Literatura Expandida de Magaluf (FLEM), del qual és una de les grans protagonistes.

A l'habitació de l'hotel que acull el festival, envoltat per un vistós paisatge de souvenirs, turistes i restaurants de menjar ràpid en temporada baixa, l'autora de novel·les tan influents com Allò que vaig estimar i El món resplendent —traduïdes a més de trenta idiomes— ha tingut una trobada amb la premsa on ha expressat, des de la serenitat que la caracteritza, el seu rebuig a l'administració nord-americana de Donald Trump: “El moviment MAGA [Make America Great Again] beu de tres elements essencials, que són molt antics en la història de la humanitat: la misogínia, la xenofòbia i el racisme”, ha dit, contundent, a l'inici de la seva cita amb els mitjans.

En aquest sentit, Hustvedt ha mostrat la seva preocupació i les seves pors per una situació que s'assembla a l'“era nazi”, en relació amb “les universitats i els contractes que se'ls volen imposar per obligació. En aquest sentit, Hustvedt ha explicat que fa pocs dies va pronunciar una conferència a Palerm, Itàlia, on va parlar del perquè de l'ascens de l'extrema dreta a tot el món, més enllà dels Estats Units, i del retorn a la ”figura del gran pare paternalista“ i les ”respostes senzilles“ com a ”símptoma d'una societat que s'ha tornat molt més vulnerable després de la pandèmia provocada per la COVID-19“.

Davant d'aquesta situació global, l'autora defensa la necessitat de “crear una gran aliança a l'esquerra, oblidant-ne les diferències, per poder donar una resposta democràtica” al que als Estats Units comencen a denominar, segons l'autora, “una guerra civil freda”.

Un portaavions americà

Des de l'habitació de l'hotel on Siri Hustvedt s'ha reunit amb la premsa, es podia veure, a través de la finestra, el portaavions americà USS Gerald R. Ford que recentment ha arribat a la vora de l'illa. Aquesta nau, que transporta més de 4.500 militars, prop de 90 aeronaus i dos reactors nuclears sota coberta, no ha deixat indiferent l'escriptora i ha despertat les sensacions davant el genocidi a Gaza. “El govern dels Estats Units està armant l'exèrcit d'Israel i perpetuant el genocidi”, ha expressat.

El govern dels Estats Units està armant l'exèrcit d'Israel i perpetuant el genocidi

“El meu marit era jueu i la meva filla és mig jueva. Recordo que abans de la mort de Paul [Auster] ja vam parlar sobre aquesta qüestió i, realment, avui dia no hi pot haver discussió legal al voltant d'identificar-lo com un genocidi. Ho diu el Lincoln Institute des del 2023, una institució creada per Abraham Lincoln, que també va ser jueu i va perdre part de la seva família a l'Holocaust. De fet, ell va ser la primera persona a utilitzar la paraula genocidi. També ho han dit l'escriptor israelià David Grossman i Philippe Sands, al seu llibre Calle Este-Oeste, ha comentat.

En aquest sentit, l'autora ha declarat que “ningú al partit demòcrata dels Estats Units no pot fer front a l'extrema dreta”, tot i que ha reivindicat l'existència d'“una oposició que els mitjans de comunicació del país està mostrant” a l'opinió pública. De fet, l'escriptora ha explicat que abans del segon mandat presidencial de Donald Trump va fundar juntament amb altres escriptors l'organització Writers Against Trump [Escriptors contra Trump], actualment anomenada Writers for Democratic Action [Escriptors per l'Acció Democràtica].

Un homenatge a l'amor després de la mort de Paul Auster

Es tracta de l'única aparició de l'escriptora, establerta a Brooklyn, a Espanya, una ocasió especial atesa la seva rellevància com a figura clau de la literatura i el pensament contemporani. La seva participació al festival és un reconeixement a la trajectòria d'una escriptora, assagista i acadèmica nord-americana ben coneguda per la seva obra literària, que combina narrativa, filosofia, neurociència, art i feminisme com poques vegades s'ha fet abans. També se'l coneix per haver compartit vida amb el també escriptor Paul Auster, mort l'any passat. De fet, una de les grans novetats de l'autora és 'Ghost Stories: A memoir', el nou llibre amb què reviu la relació amb el seu marit.

Al nou llibre, l'autora reflexiona sobre el dol, la memòria i l'amor a través d'un collage d'entrades de diari, cartes, notes i l'últim text d'Auster. “És l'únic que podia escriure després de la seva mort”, ha explicat Hustvedt, que ha dit que les relacions amoroses “no poden funcionar com una màquina, sinó que més aviat són com una planta que de vegades necessita que la podem per poder seguir creixent, com un arbre, amb noves arbres.

Les relacions amoroses no poden funcionar com una màquina, sinó que més aviat són com una planta que a vegades necessita que la podem per a poder continuar creixent, com un arbre, amb noves branques

Un suport a casa davant del masclisme

En aquest sentit, sobre la seva relació amb Auster, la també acadèmica per la Universitat de Columbia ha recordat que “ell va ser el seu primer lector i ella la seva primera lectora”, quan es llegien els seus manuscrits en veu alta i que, “malgrat el masclisme” que s'ha trobat fora de la seva relació, l'escriptor sempre va ser el seu “gran suport”. El llibre, que es publicarà el maig del proper any, va ser una petita aturada davant la seva situació personal davant del duel per la mort del seu marit. Tot i això, l'autora ha explicat que està reprenent la seva escriptura amb altres projectes que havia deixat aturats, entre ells, una novel·la titulada Hunted beloved.

Al llarg de la seva carrera, Hustvedt ha estat guardonada amb nombrosos reconeixements internacionals, entre els quals hi ha el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres el 2019, el Premi Man Booker, el Prix européen de l'essai de la Fundació Charles Veillon o el Premi de Literatura de l'Acadèmia Nord-americana d'Arts i Lletres. La seva obra ha estat traduïda a més de trenta idiomes i, pel que sembla, ho continuarà sent molt més.