eldiario.es

9

Síguenos:

Boletines

Boletines

El jutge del Palau demana que el Banc d'Espanya sancioni Bankia i Catalunya Banc per infringir les lleis antiblanqueig

El magistrat Josep Maria Pijuan responsabilitza les entitats de les dificultats per aclarir el destí de més de 18 milions d'euros desapareguts de les arques del Palau de la Música

Afirma en l'acte que s'ha vist obligat a decretar la fi de la instrucció davant la impossibilitat d'esbrinar "el destí de gran part dels fons espoliats" a la institució musical

Caso Palau

El jutge Josep Maria Pujuan, en primer terme, a la Ciutat de la Justícia. / Europa Press

El titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona, ​​Josep Maria Pijuan, encarregat de la investigació de l'espoli del Palau de la Música a mans del seu expresident, Fèlix Millet, i del seu exdirector general, Jordi Montull, i en benefici, en bona part de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) està més que enfadat amb els bancs utilitzats pels principals responsables de l'espoli de la institució musical.

A la seva interlocutòria del 12 de juliol, on decreta la fi de la instrucció, Pijuan no només retreu l'actitud de les dues entitats involucrades en el cas, Bankia i Catalunya Banc, la falta de col · laboració ha forçat el magistrat a concloure la investigació a falta d'aclarir la destinació de, almenys, nou milions d'euros desapareguts de les arques del Palau, els acusa d'infringir les lleis antiblanqueig i demana al Banc d'Espanya que actuï contra les dues entitats.

"Advertit un possible incompliment per part de les entitats bancàries Bancaixa BANCAIXA (actual BANKIA), i CAIXA MANRESA i CAIXA CATALUNYA (ambdues actualment CATALUNYA BANC) de les obligacions imposades per llei de prevenció del blanqueig de capitals", sosté el jutge Pijuan al acte, "procedeix donar compte al Banc d'Espanya als efectes que procedeixi".

Encara textualment Pijuan es limita a decretar que s'informi al Banc d'Espanya de la possible vulneració de les lleis de blanqueig de capitals per part de Bankia i Catalunya Banc, el relat de l'actitud de les dues entitats durant la instrucció constitueix, de fet, una acusació d'infringir les normes, de manera que la notificació al Banc d'Espanya de les possibles infraccions és, en la pràctica, una sol.licitud al regulador perquè sancioni els dos bancs controlats pel FROB.

Pijuan descriu en el seu acte la "falta de col.laboració, en absolut legítima, és l'observada entre les diferents entitats bancàries en què es van efectuar les nombroses disposicions en efectiu, mitjançant xecs al portador i reintegraments per finestreta, per quantitats diverses i elevades que, en diverses ocasions, van arribar a arribar a la suma de tres-cents mil euros ".

I assegura que "aquestes entitats van ser requerides pel jutjat d'instrucció perquè lliuressin tota la informació obrés en el seu poder, en suport documental o informàtic, relacionada amb el cobrament dels xecs i reintegraments, amb expressa esment que remetessin fotocòpia de l'anvers i revers de les matrius o duplicats dels xecs, la identificació de la persona que els va cobrar en finestreta i còpia dels registres auxiliars, comptables o de qualsevol tipus utilitzats per controlar aquestes operacions ".

Enuig del magistrat

Amb evident enuig, Pijuan denuncia que "la seva resposta va ser que no disposaven d'aquesta documentació o que no l'localitzaven. És el cas de BANCAIXA (actual BANKIA), sucursal situada a Via Laietana 30, CAIXA MANRESA (actual CATALUNYA BANC) sucursal situada a Pau Claris 76, i CAIXA CATALUNYA (actual CATALUNYA BANC) oficina principal situada a la Plaça Antoni Maura núm. 6, aquesta de manera escandalosa pel gran nombre i import dels cobraments en efectiu que en la sucursal es van arribar a realitzar ".

El magistrat recorda en el seu acte, sens dubte per tal de que el llegeixin els responsables del Banc d'Espanya, que "quan es van efectuar tan innombrables cobraments de xec i reintegraments en efectiu en les entitats bancàries, aquestes venien obligades per l'article 6 del Reial decret 925/1995, que va aprovar el Reglament de la Llei 19/1993, de data 28 de desembre sobre determinades mesures de prevenció del Blanqueig de Capitals, a conservar durant sis anys els documents o registres corresponents que, amb força probatòria, acreditin adequadament la realització d'operacions de retirada de fons gràcies a reintegraments en efectiu o compensació de xecs al portador, i que, en compliment de la normativa vigent en aquesta matèria, des d'abril de 2004, inexcusablement venien obligades a la identificació formal de la persona que acudeix a la sucursal bancària a fer efectius els mateixos ".

Els missatges del jutge Pijuan al Banc d'Espanya sobre el comportament de Bankia i Catalunya Banc no acaben aquí. El magistrat afirma: "Aquest instructor vol creure que les entitats bancàries no van desobeir al jutjat sinó que no guardaven la documentació, incomplint l'obligació de custòdia pel temps mínim de sis anys que la normativa vigent els imposava".

Successió de denúncies

I encara segueix denunciant els incompliments de les dues entitats. Recorda que les lleis antiblanqueig obliguen les entitats financeres "en el cas de moviments d'efectiu per territori nacional de mitjans de pagament consistents en moneda metàl.lica, bitllets de banc i xecs bancaris al portador, denominats en moneda nacional o en qualsevol altra moneda o qualsevol medi físic, inclosos els electrònics, concebuts per ser utilitzat com a mitjà de pagament, per import superior a vuitanta mil cinc-cents euros (80.500 €), a que s'empleni un imprès conegut com S-1, que habilita a efectuar el desplaçament sense risc de que sigui intervingut els diners i es sancioni la conducta administrativament. imprés S-1, un cop emplenat, ha d'ésser tramès mitjançant suport informàtic normalitzat al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC), com part de la comunicació mensual d'operacions ".

Pijuan assegura que si Bankia i Catalunya Banc haguessin complert la norma "s'hagués pogut esbrinar la identitat dels cobradors en totes aquestes operacions". El magistrat afirma que Millet i Montull es van apropiar de més de 18 milions d'euros, encara que a causa de la manca de col · laboració de les entitats bancàries només ha pogut localitzar 8,3 milions d'euros. Afirma el magistrat que s'ha vist obligat a tancar la instrucció davant la impossibilitat d'aclarir la destinació dels altres nou milions a causa, en gran part, a l'actitud de Bankia i Catalunya Banc.

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha