eldiario.es

9

Síguenos:

Boletines

Boletines

El jutge del cas del Palau de la Música tanca la instrucció del finançament de CDC sense investigar Puig ni Gordó

El magistrat Josep Maria Pijuan deixa fora del cas als dos consellers que tenen informació sobre les finances del partit: el titular d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, i el de Justícia, Germà Gordó

Puig era titular d'Obres Públiques quan Ferrovial rebre les concessions que van originar les comissions, i Gordó era genente del partit amb atribucions superiors a les dels tresorers

CDC dice que nunca ha encargado espiar a nadie y anuncia acciones legales

Els consellers de Justícia, Germà Gordó, i d'Empresa, Felip Puig. / Efe

El titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona, ​​Josep Maria Pijuan, sembla haver donat prioritat a la velocitat a l'hora de tancar la Recerca de l'espoli del Palau de la Música Catalana a mans de l'expresident de la institució, Fèlix Millet, i de la seva mà dreta i exdirector general Jordi Montull. Millet i Montull, a més, van desviar, segons l'acte emès pel Pijuan el passat dia 12, més de cinc milions d'euros per al finançament il.legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en diverses operacions, sense que el jutge Pijuan hagi assegut a cap alt responsable del partit. De fet no consta que hagin estat investigades dues de les personalitats a les quals s'assenyalava com a responsables últims del finançament de CDC: el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, que fins 2003 era al mateix temps secretari d'organització de Convergència i conseller d'Obres Públiques, i l'actual conseller de Justícia, Germà Gordó, en aquell llavors gerent del partit amb unes atribucions molt superiors a les del tresorer.

El magistrat responsabilitza del finançament de CDC per Ferrovial a través del Palau de la Música al tresorer del partit, Daniel Osàcar, al seu predecessor, Carles Torrens, mort en 2005, i l'influent diputat Jaume Camps, durant anys home de Javier de la Rosa a Convergència, però afirma que l'operació va ser possible perquè va comptar "amb la intervenció d'altres alts càrrecs del partit que van exercir el necessari ascendent sobre els càrrecs públics de la Generalitat i altres organismes públics locals vinculats al partit i que tenien la facultat de decidir les adjudicacions d'obra pública. La identitat i concreta intervenció d'aquests altres responsables del partit no ha pogut ser desvetllada en el curs de la instrucció ".

L'origen dels diners que va anar a parar a CDC, no va ser el Palau; Millet i Montull van posar al Palau al servei del partit del president de la Generalitat, Artur Mas. El Palau va ser en aquest cas un mer intermediari: va rebre donacions de prop de més de vuit milions d'euros de Ferrovial a canvi que la constructora rebés adjudicacions del Govern de la Generalitat per valor de més de 1.150 milions d'euros. Essencialment de les obres de construcció de la línia 9 del metro de Barcelona i, paradoxalment, de la Ciutat de la Justícia.

Comissions del 4%

El jutge Pijuan afirma que les adjudicacions generaven comissions del 4%, un 1% més del que va denunciar Pasqual Maragall quan era president de la Generalitat en un debat parlamentari i que va provocar la presentació d'una querella per Artur Mas. També es van obrir sengles investigacions, un parlamentària i una judicial. En ambdós casos va resultar esquitxat Felip Puig, l'últim conseller d'Obres Públiques de Jordi Pujol i, en aquell temps, secretari d'organització de Convergència. La seva compareixença parlamentària va tenir més ombres que llums, i, en l'àmbit judicial, es va investigar al seu cosí Josep Maria Penin com un dels encarregats de recollir maletins per a CDC.

Puig va ser el responsable de les adjudicacions a Ferrovial que van generar les comissions del 4% per a CDC que es van pagar a través del Palaude la Música. D'aquest 4%, Convergència rebia un 2,5%, la resta se'l quedaven Millet i Montull després de pagar els serveis de mediació de Jaume Camps.

Puig és un destacat representant del sector sobiranista de CDC i una persona molt propera a Jordi Pujol Ferrusola, el més gran dels fills de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, de qui va ser company de pupitre.

Pròxim a Jordi Pujol Ferrusola és també el actualconsejero de Justícia, Germà Gordó, gerent de Convergència per suggeriment del padrí del primogènit de l'expresident de la Generalitat, Lluís Prenafeta, tal com acrediten les escoltes telefòniques ordenades pel llavors jutge Baltasar Garzón com a conseqüència del cas Pretòria de corrupció urbanística a Catalunya.

Al sumari de Pretòria apareixen converses intervingudes entre Prenafeta i Gordó en què s'evidencia l'íntima relaciónentre el partit i grans empreses com la multinacional del joc CIRSA.

Gordó és fill del desaparegut encarregat de finances de Convergència, Francesc Gordo, principal responsable del cas Casinos, el primer escàndol de finançament il.legal de partits de la democràcia, que va acabar arxivat perquè en aquell moment no estava tipificat el delicte de finançament il.legal.

Però Prenafeta i Pujol Ferrusola no són els únics padrins de Gordó. El conseller també compta amb predicament en l'àmbit judicial, en aquest cas gràcies al seu matrimoni amb l'actual directora de l'Escola Judicial, Roser Bach.

El juez del caso Palau cita como imputado al exdiputado de CiU Jaume Camps

L'ex diputat de CiU, Jaume Camps, al Parlament de Catalunya. / Efe

L'home de Javier de la Rosa a Convergència

No és la primera vegada que Jaume Camps es veu immers judicialment en un cas de corrupció. Durant els anys 90 del segle passat, aquest advocat i diputat-va igualar en longevitat al Parlament al mateix Jordi Pujol-, va engrossir l llista d'imputats del cas KIO, l'espoli del portaavions a Espanya de la Kuwait Investment Office pel que fos el seu representant a Espanya, el sinistre financer Javier de la Rosa.

Camps va ser imputat quan les autoritats suïsses van identificar com el titular de dos comptes, una a la UBS i una altra a la Banca della Switzera Italiana, a les que De la Rosa va desviar més de 180 milions de pessetes de l'època (uns 650.000 euros d' l'època) dels comptes de l'KIO. Els comptes tenien una clau que s'havia convertit en llegendària: Espina. La llegenda havia atribuït el compte al mateix Jordi Pujol ia Miquel Roca.

D'aquella imputació Camps va aconseguir lliurar quan va tornar en diners. A Convergència ningú li va demanar comptes. De fet, quan va abandonar la seva acta de diputat, CDC va proposar com a membre del Consell Consultiu, l'equivalent autonòmic del Consell d'Estat.

Sembla que, en aquesta ocasió, la seva participació activa en l'espoli del Palau de la Música va a fer molt més difícil que loqgre evitar seure a la banqueta.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha