Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

(Re)federalitzant?

Joan Subirats

0

De cop sembla que redescobrim el federalisme. Semblava mort i enterrat per manca de ‘followers’, i un cop passada la primera impressió sobre els efectes de la concentració de l’11-S, ara dirigents del PSOE com Rubalcaba diuen que la paraula federal no els fa por (?), i personatges com Felipe González o Juan Luis Cebrián aconsellen seguir aquesta via, per evitar mals majors. De fet, fa anys que es parla del tema a Catalunya, i molts vam deixar-ho córrer per incomparecència dels de l’altre costat amb qui federar. L’alternativa sobiranista ha anat fent camí, entre altres raons, per aquesta mena d’impossibilitat originària i genètica del regne d’Espanya d’acceptar el federalisme com a mecanisme de reconeixement d’una diversitat que és, curiosament, també originària. La voluntat jeràrquica i centralitzadora de les institucions estatals ha estat sempre present, i va ser un argument central en l’origen del ‘putsch’ militar franquista amb el conegut “antes una España roja que una España rota”, atribuït a José Calvo Sotelo.

Sembla bastant clar que, recuperada la democràcia, no es va voler córrer el risc de reconèixer només les entitats nacionals com es va fer a la Segona República, i es va optar per la generalització del règim autonòmic. El funcionament al llarg d’aquests trenta anys ha tendit constantment a la lògica bilateral entre Estat i comunitats, evitant dinàmiques interterritorials que no conevien ni a l’Estat, que així controlova i monitoritzava el sistema, ni tampoc per a aquells com els bascos o els catalans que volien un tracte diferencial. La situació en aquesta darrers anys no ha fet altra cosa que empitjorar, com tothom sap i no val la pena recordar.

El tema és ara quina sortida donar a l’atzucac actual. L’ambigüitat de CiU i de Mas, optant per l’expressió “estructures d’Estat”, pot donar lloc a diverses interpretacions. Una d’elles apuntaria a un Estat propi en el sentit tradicional dels Estat-nació, i coincidiria així amb un procés de independència. Una altra possibilitat seria l’emprendre una lògica federal a l’estil de Bèlgica, on de fet els vincles entre valons i flamencs són més de cara enfora que interns, amb sistemes fiscals ben diferenciats. Tot plegat acceptant que es pugui anar plantejant, a l’estil del Quebec, referèndums per reclamar l’Estat propi sempre que es donin les condicions i sense els entrebancs actuals.

Passar del “café para todos” actual, a una fórmula de federalisme avançat i fortament assimètric com el que això suposaria (ja que evidentment aquesta fórmula no es podria generalitzar, tot i que el regne d’Espanya es declarés federal), sembla quasi tan “quimèric” com el procés d’independència, i en canvi no té la claredat ni la contundència que té la reivindicació sobiranista plena. No obstant això, podria tenir l’avantatge del manteniment formal de Catalunya “dins” del regne d’Espanya i de la presència en una Europa amb capacitats i poders més potent i enxarxada, on les sobiranies dels estats membres comptarien menys. ¿Podríem parlar d’una sobirania plena en una realitat espanyola més formal que real? Tot plegat sembla una especulació sense sentit, però a punt de començar el debat electoral a Catalunya més valdria anar preparant escenaris, encara que crec que inevitablement caldrà passar per un referèndum que permeti l’expressió lliure dels ciutadans catalans. I això comporta alguna mena de reforma constitucional, que fins i tot Rubalcaba ja apuntava ahir, demostrant que quan les coses es compliquen, tothom s’espabila.

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Etiquetas
stats