El Barça de Laporta va pagar almenys 500.000 euros a Método 3 per espiar desenes de persones

El FC Barcelona va encarregar, al tram final del mandat de Joan Laporta (2008-2010), desenes d'informes a l'agència de detectius Método 3 que ensumaven sobre assumptes privats de rivals (reals o imaginaris) del president i fins dels seus amics, rastrejant potencials perills que poguessin afectar-li. Aquests treballs van suposar per al club un cost d'almenys 500.000 euros, segons les factures de l'agència abonades pel Barça que ara s'han incorporat a la causa del jutjat número 24 de Barcelona, que investiga l'espionatge al club. Molts d'aquests informes també han estat aportats a la causa recentment pel soci Oriol Giralt, que el 2008 va impulsar la moció de censura contra Laporta i que va ser objecte de seguiments i investigacions per això.

El passat 30 de març, el jutge va signar una interlocutòria de sobreseïment provisional del cas, en què estan involucrats el director general del club entre 2008 i 2010, Joan Oliver, i el responsable de seguretat de l'entitat esportiva, Xavier Martorell. Però la setmana passada el jutge va acceptar els recursos presentats pel FC Barcelona i per Giralt i ha reobert la causa davant la ingent documentació aportada pel soci investigat, que inclou desenes d'informes al costat de les factures corresponents, on consten les respectives ordres de pagament per part del club. “És l'escàndol més gran de tota la història del Barça”, va declarar el soci després de fer lliurament del material.

La decisió inicial del jutge de dictar el sobreseïment va ser rebut amb alegria per l'entorn de Laporta, que està recollint suports per tornar a optar a la presidència del Barça en les eleccions previstes per a aquest estiu. No obstant això, tot el raonament de l'acte es basava precisament en que els encàrrecs detectivescos sí que es van fer. L'agència que els va assumir és Mètode 3, que va haver de tancar al transcendir que va posar micròfons al restaurant La Camarga per gravar el dinar de la líder del PP català i la ex novia de Jordi Pujol Ferrusola, i els facturava a través de la seva filial M3 Consultoria.

La causa es va iniciar en descobrir la nova junta del FC Barcelona els pagaments a l'agència sense que es trobés rastre dels treballs realitzats, amb el que va traslladar la informació al jutjat per si existia algun delicte d'apropiació indeguda pel pagament de treballs sense la corresponent contraprestació. El que ha posat de manifest la investigació del jutge Josep Majó -amb les declaracions d'Oliver, Martorell i l'amo de l'agència, Francisco Marco, entre d'altres- és que els informes pels quals el Barça va pagar tants diners sí es van fer i que no constaven a les oficines del club perquè després es destruïen en ser material massa sensible.

Segons la declaració de Martorell recollida en l'acte, “tots els expedients informatius dels treballs realitzats per M3 [en referència a M3 Consultoria] després de donar compte a la Junta Directiva es destruïen” al tractar-se “temes molt sensibles”. Marc va ratificar que lliurava els informes “en mà” a Martorell i que després M3 també els “destruïa” al cap d'una o dues setmanes. No obstant això, durant el registre efectuat a la seu d'aquesta empresa després de l'esclat de l'escàndol de La Camarga, en 2013, la policia va confiscar desenes d'informes i esborranys elaborats per al FC Barcelona entre 2008 i 2010, que es van traslladar al jutjat número 14 de Barcelona, que segueix la causa específica sobre l'espionatge de Mètode 3. A petició del jutge del jutjat 24 -el que instrueix la causa del Barça-, la policia va ratificar en un informe pericial que els informes efectivament es van realitzar.

El llistat exhaustiu de treballs de M3 Consultoria aportat ara al jutge arrenca al maig de 2008, un moment especialment convuls en el club, amb el naufragi esportiu de la temporada i la sorprenent irrupció del soci Giralt, que va aconseguir les signatures necessàries per forçar una moció de censura contra Laporta. La moció va aconseguir el 6 de juliol d'aquest any el suport del 60% dels socis, un resultat impressionant però insuficient per obligar el president a anar-se'n al no arribar al llindar requerit del 66%. Laporta es va atrinxerar en el lloc, el que va desencadenar la dimissió de Ferran Soriano, vicepresident econòmic i director general del club.

Aquesta crisi va desencadenar una pluja d'encàrrecs del FC Barcelona a M3 a la recerca d'algun tipus de lògica oculta i sobretot de suposades connexions entre el soci promotor de la moció de censura, Oriol Giralt, i l'ex mà dreta de Laporta, Sandro Rosell. La seva abrupta sortida de la Junta Directiva, el 2005, va obrir un cisma en el món culer encara no resolt. L'agència de detectius va rastrejar a fons diversos dels actors rivals que l'entorn de Laporta considerava vinculats d'alguna manera entre si -Giralt, Rosell, Soriano, l'intermediari Josep Maria Minguella, etcètera-, però no va trobar cap connexió. En el procés, les empreses, negocis, propietats i comptes bancaris (incloses les seves activitats a l'estranger) dels investigats van ser objecte d'exhaustius revisions.

Durant aquests dies, els detectius de l'agència van realitzar múltiples seguiments costejats pel club amb una tarifa de 900 euros al dia. Un detectiu va rondar diàriament, entre el 23 i 29 de maig de 2008, per la seu on els crítics recollien signatures per a la moció de censura i va recollir les seves impressions en un informe pel qual el club va abonar 12.678, 31 euros després de l'emissió d'una factura amb data de 30 de maig, segons es desprèn del material aportat al jutge.

Rosell també va ser objecte de seguiments personalitzats per part d'un detectiu apostat al seu domicili particular, que prenia nota de qui entrava i sortia de l'edifici, de les matrícules dels cotxes, dels números de telèfon que es marcaven i fins del contingut d'algunes de les converses al carrer. Per aquest treball, que va incloure vuit dies de seguiment, M3 va emetre una factura datada el 21 de maig de 2008 per valor de 9.034,06 euros, encara que el concepte declarat va ser “Instal·lació dispositius de vídeo gravació per furts en instal·lacions”. Un altre treball, que va costar gairebé 40.000 euros, investigava les seves empreses, l'origen del seu patrimoni i els seus negocis al Brasil.

Aquesta afició pels seguiments va continuar després de la crisi de la moció de censura i de la marxa de Soriano, com mostren, entre altres casos, les accions de seguiment a una empleada del club que havia tingut una relació amb el president i que després de la ruptura l'acusava de mobbing: un detectiu la va seguir la nit del 19 novembre 2009 a la discoteca Otto Zutz i tres dies després en un restaurant japonès on va sopar amb un home que havia conegut a la discoteca. L'informe va costar al club 1.496,40 euros, tarifa que segons la factura inclou un sopar de 290 euros.

En el document redactat pel detectiu s'apunta que, després del sopar, la dona sotmesa a vigilància es va anar a la casa del seu amic. Diversos dels informes ara aportats al jutge inclouen aspectes molt íntims dels investigats, com publica la revista satírica Mongolia en el seu número de maig, com la seva orientació sexual - “probablement és gai”, s'escriu d'un proveïdor “amic de Ferran Soriano” - o suposades addiccions a l'alcohol, les drogues o la prostitució.