eldiario.es

Menú

Barcelona planteja respostes (insuficients) al problema de l'habitatge

La PAH reivindica la captació dels pisos buits dels bancs per al lloguer social com una resposta ràpida davant l'aposta de l'Ajuntament per la construcció

El consistori ja ha detectat 398 habitatges "potencialment buits" en només tres barris de Barcelona

El tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà reconeix que les mesures de l'Ajuntament són insuficients, però responsabilitza l'anterior govern

- PUBLICIDAD -
La PAH i 500x20 assisteixen al ple sobre desnonaments de l'Ajuntament de Barcelona / João França

La PAH i 500x20 assisteixen al ple sobre desnonaments de l'Ajuntament de Barcelona / João França

L'Ajuntament de Barcelona va celebrar ahir un ple extraordinari sobre els desnonaments, però de desnonaments se'n va parlar més aviat poc. Entre retrets de l'equip de govern a l'anterior consistori i crítiques del PSC i d'ICV-EUiA al regidor Antoni Vives, el tema es va centrar més en el parc de lloguer social o els ajuts al lloguer o al pagament d'hipoteca. Mentrestant, les entitats que lluiten dia a dia contra els desnonaments assistien al debat des de la tribuna de convidats de l'Ajuntament, molt pendents d'una família de Ciutat Meridiana que tenia una ordre de desallotjament a la mateixa hora que començava el ple i va resistir gràcies a la pressió popular.

Els veïns de Ciutat Meridiana, organitzats a la plataforma de Nou Barris 500x20, parlen del barri com "Villa Desahucio". N'hi ha que asseguren que és el que més desnonaments pateix a tot l'Estat, però la veritat és que no hi ha dades tan concretes. Una de les grans crítiques de les entitats és precisament la manca d'informació del consistori sobre la problemàtica. L'informe presentat ahir admet que l'Ajuntament de Barcelona només té coneixement dels desnonament a través dels mateixos ciutadans, quan s'adrecen a les oficines de l'habitatge o a serveis socials, o a través dels jutjats en els casos que aquests consideren que pot afectar persones vulnerables –normalment menors i gent gran.

A la tribuna de convidats també hi havia, juntament amb les entitats socials, un treballador de l'Ajuntament que la setmana passada acompanyava els veïns de Nou Barris que van fer  una ruta per aturar diversos desnonaments en un matí. Mentre als veïns els hi havia arribat informació des dels jutjats, era el consistori qui els hi demanava els detalls, perquè des dels jutjats no els hi havien comunicat res. Ni tan sols el desnonament d'una família amb diversos menors.

Una resposta insuficient

Tot plegat no vol dir que l'Ajuntament no hagi actuat en matèria d'habitatge, però el mateix Antoni Vives, que va defensar amb contundència les seves actuacions, va reconèixer que eren insuficients. Carrega les culpes, però, sobre l'anterior consistori. Des de les files del PSC, Carmen Andrés li senyalava al regidor, però, que el seu paper és governar, i que els socialistes van perdre les eleccions precisament "perquè vam fer algunes coses malament", tot i que va afegir que en matèria d'habitatge totes els administracions havien fet les coses malament. La PAH, en canvi, tenia retrets tan cap a l'anterior govern com cap a l'actual.

El parc d'habitatge social de la ciutat ha passat de 1.140 habitatges el 2010 a 2.248 aquest setembre, segons recull l'informe presentat per Vives. Per altra banda, l'Ajuntament pretén dedicar 100 milions d'euros a incrementar en 3 anys 1.000 nous habitatges de lloguer assequible a través de la construcció pública i privada i la cessió d'habitatges privats.

Carlos Macías, de la PAH de Barcelona, critica que "les solucions que plantegen no són per fer front als desnonaments, sinó mesures d'adquisició i construcció, que és una forma cara i lenta". Toni Tallada, de 500x20, afegeix a més que és una contradicció que mentrestant s'hagin venut habitatges de protecció de titularitat pública a fons voltors, com denuncien des de fa mesos veïns de quatre blocs.

Captar pisos buits dels bancs

"No hi ha hagut cap voluntat per part d'aquest ni de l'anterior Ajuntament per mobilitzar el parc dels pisos buits, que ho poden fer des del 2007", remarca Macías. Davant mesures com la de la construcció, la PAH planteja una resposta més ràpida, com és fer aflorar els pisos que tenen tancats i buits entitats financeres a la ciutat. En aquesta línia, van portar una moció a l'Ajuntament per multar els pisos buits i fomentar la seva cessió al lloguer social que es va aprovar a principis d'any. 10 mesos després, el consistori informa que ha començat a actuar en tres barris –Ciutat Meridiana, Trinitat Vella i Besòs– i ha detectat 398 habitatges "potencialment buits", que haurà d'inspeccionar. Des de la PAH demanen, però que s'actuï amb celeritat i a tota la ciutat.

Mercè Pidemont, també de la PAH, assegura que altres ajuntaments com Terrassa, on es va aprovar abans la moció de la PAH, fa un any que apliquen la mesura amb resultats efectius. "No demanem res més que apliquin la llei", recorda Pidemont.La llei del dret a l'habitatge de Catalunya, aprovada el 2007, incorpora la possibilitat de sancionar com a infracció molt greu el fet de mantenir desocupat d'un habitatge després que l'Administració hagi adoptat les mesures establertes per evitar la desocupació permanent. La multa pot ser de fins a 900.000 euros si la imposa la Generalitat, 500.000 si ho fan els els ajuntaments de més de 100.000 habitants com Barcelona o de 250.000 si ho fan els de més de 5.000.

Tot i aprovar la legislació, ni el govern Tripartit ni les administracions locals van aplicar aquestes sancions fins que la PAH va començar a pressionar els ajuntaments per tal d'aprovar una moció que reclama el seu compliment. La Generalitat, per la seva banda, plantejava el passat maig una nova llei que establia sancions molt inferiors.

A més de plantejar mesures per posar els pisos buits a disposició d'un lloguer assequible, la llei del 2007 també contemplava altres mesures com el lloguer forçós o l'expropiació temporal en cas d'incompliment de la funció social de l'habitatge. No obstant, aquests articles de la llei, similars a la famosa legislació aprovada pel govern d'Andalusia, van ser eliminats pel govern de CiU amb el suport del PP entre les mesures de la llei Òmnibus.

Mediació amb entitats

Sense aplicar aquest tipus de mesures sancionadores, l'únic que pot fer l'Ajuntament és mediar amb les entitats bancàries. En alguns casos, amb èxit, però quan l'entitat no vol, no té mecanismes per avançar la situació. És el cas de la María, una septuagenària per la qual la PAH  va ocupar durant dos dies oficines de Catalunya Caixa i va aplegar el suport de parlamentaris i del consistori. Però si el banc s'enroca, tot i la intervenció de l'Ajuntament, la María, que ahir assistia el ple, es manté amb l'ai al cor.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha