eldiario.es

Menú

Eloi Nolla: “La llei prohibeix fer-nos càrrec de residus d’altres comunitats i hem d’acceptar els de Síria”

Entrevista al portaveu d'Ecologistes en Acció de Tarragona i les Terres de l'Ebre: “No som insolidaris, però volem claredat i transparència”

“Els agents socials de la zona estan indignats amb l’anunci de l’arribada dels residus sirians”

“Els Tractats Internacionals prohibeixen la incineració dels residus a alta mar que es vol fer”

- PUBLICIDAD -
Eloi Nolla, portaveu d'Ecologistes en Acció de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

Eloi Nolla, portaveu d'Ecologistes en Acció de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

L’empresa Gestió de Residus Especials de Catalunya SA, que gestiona la planta incineradora de Constantí, que tracta residus perillosos, estudia assumir part dels que es produiran en la destrucció de l’armament químic de Síria. Grecat és l’empresa concessionària del servei públic d’incineració de residus perillosos de Catalunya. Les seves instal·lacions són propietat de la Generalitat, concretament de la Agència de Residus de Catalunya, encara que la seva gestió és privada. L’Organisme per la Prohibició d’Armes Químiques (OPAQ) ha pre-seleccionat 45 empreses europees en el concurs per tractar els residus procedents de Síria, i Grecat forma part de les empreses que han passat aquesta primera selecció. El sector ecologista català, tanmateix, tem les conseqüències de la possible elecció de Constantí com a destinació de part d’aquests residus. Eloi Nolla, portaveu de Ecologistes en Acció de Tarragona i l’Ebre, dona veu a aquests temors.

Quins residus podrien anar a la incineradora de Constantí?

El gas sarin que prové de la guerra siriana i l’armament sobretot de tipus nuclear que han utilitzat, principalment el govern sirià, en aquesta guerra.

Quines conseqüències mediambientals i per la població pot tenir la seva manipulació?

Un cop s’ha neutralitzat aquest armament, si es fa correctament amb un tractament físico-químic, el residu que queda és perillós, i es pot tractar a qualsevol planta, com la de Constantí. El problema és que qui ha generat aquesta situació ha estat sobretot govern de Síria i qui se'n beneficiarà, en primer lloc, de la seva solució és el propi Govern i els països de la zona. Ens han d’explicar molt bé per què aquest desmantellament no es pot fer en origen, en comptes de transportar-lo per mar, amb els perills que això comporta. És el que en diem “principi de proximitat”. Si ens demostren que, realment, Síria no ho pot tractar, perquè no estan preparats o per les raons que sigui, òbviament no deixarem de desmantellar aquest armament. Solidaritat la que calgui, però tontos, tampoc.

Enlloc de la neutralització físico-química de què parlem nosaltres, es vol dur a terme una incineració a alta mar, que està prohibida per tots els tractats internacionals. Els residus d’aquesta incineració són els que vindran a Constantí per ser tractats i hi ha unes lleis que diuen que les comunitats s’han de fer càrrec dels residus que generen. Nosaltres no ens podem fer càrrec dels residus provinents del País Valencià, que el tenim al costat, i no s‘entén que ens haguem de fer càrrec dels que vénen de Síria.

Li heu demanat explicacions al president del Govern, Mariano Rajoy.

Li hem enviat una carta en la qual li demanem, sobretot, transparència. Que ens expliqui per què no es pot tractar en origen. El gas mostassa i el gas sarin, que són els que poden comportar més problemes a l’hora de desactivar-los, no els volem de cap de les maneres. Nosaltres, Catalunya, l’Estat espanyol no ha creat aquest conflicte. Falta molta claredat i transparència però des d'Ecologistes en Acció no volem semblar insolidaris, ni girar l’esquena a un problema real i que s’ha de resoldre, però tampoc no volem quedar com imbècils.

Si arriben els residus a Constantí, quines conseqüències poden tenir un cop inutilitzats?

Plou sobre mullat. A Constantí se superen els nivells de contaminació ambiental de l’aire màxims que marca l’Organització Mundial de la Salut i, en alguns casos, els que determina la legislació europea. Això passa a diversos punts de la demarcació de Tarragona, però Constantí és el pitjor. Ho vam fer públic ara fa un mes i mig en un informe sobre la qualitat de l’aire a tot l’Estat espanyol. Hi ha dos punts a Catalunya que infringeixen la legislació europea: La Sènia i Constantí. Aquests dos indrets i d’altres punts de Tarragona també infringeixen les exigències de l’Organització Mundial de la Salut.

El sentiment de greuge de les terres tarragonines perquè rep residus i indústries contaminants que d’altres no volen és comprensible, doncs?

Rebem i generem. Tenim tres centrals nuclears, amb residus radioactius que es quedaran aquí centenars d’anys i, alguns, fins a milers d’anys. Nosaltres generem aquesta electricitat però la consumeix tot Catalunya. Quan surten informacions d’aquest tipus la gent s’indigna. Recentment s’ha sabut que els plans de conca del riu Ebre ens  deixen el seu cabal ecològic pràcticament sec, amb les conseqüències que comporta per la recessió del delta. Tenim les nuclears. Hem tingut els terratrèmols provocats per l’empresa Castor, amb les seves operacions gasístiques davant Alcanar. Ja tenim prou problemes. Al marge d’aquest greuge, és que s’infringeixen legislacions, com la Llei de Residus, amb l’obligació que cada comunitat gestioni als seus o la incineració a alta mar. Buscant solucions i opinions per prevenir la possible arribada dels residus sirians, constatem una clara indignació entre els agents socials que hem consultat.

Quina possibilitat real creieu que hi ha que els residus acabin anant a Constantí?

Esperàvem que en sortís alguna informació de la reunió entre Rajoy i Obama, però no n’ha transcendit. Considerem que les possibilitats són verídiques. Sabem que hi ha una gran empresa italiana, que tindrà la concessió per fer desaparèixer, gestionar aquests residus i és la que se n’ha encarregat de buscar llocs al llarg de la Mediterrània i en comptes de triar una sola planta, n’ha localitzat quinze. Entre aquests quinze hi ha Tarragona però també Rota. Hem sabut que s’ha mirat quina empresa hauria de traslladar els residus des del port de Tarragona fins a Constantí. En definitiva, és la iniciativa privada d’una empresa i, per una altra banda, hi ha l’interès del Govern dels Estats Units que vol solucionar aquest problema diplomàticament.

Normalment, quan es fan aquests tipus d’operacions es compensa econòmicament les zones afectades. Compensen aquests ajuts els greuges que denuncieu desde Tarragona?

Si hem de parlar per l’experiència, concretament la zona d’Ascó, la Ribera d’Ebre, on hi ha les centrals nuclears, en els darrers 10 anys ha perdut el 20% de la població. En canvi, els barems de renda per càpita surten molt elevats, però suposem que aquests sous no són de la gent d’Ascó sinó que corresponen als enginyers i els càrrecs importants d’aquestes empreses, que tenen molt bons salaris i incrementen aquesta mitjana. Els treballadors i els agricultors d’Ascó cobren el mateix o menys que fa 10 anys, o que quan es va iniciar la construcció de les centrals, en fa 30. Aquestes instal.lacions no han portat ni porten tradicionalment cap tipus de compensació a la ciutadania. Aquestes compensacions les utilitzen els ajuntaments per fer festes majors més lluïdes o per invertir en alguns camins rurals que faciliten les connexions de la pagesia que viu a la zona, però al treballador de a peu no li arriba ni un euro. Òbviament, si aquests residus arriben a Constantí, comportaran uns ingressos econòmics a l’empresa que ara té la concessió de la Generalitat per gestionar-los però no al territori.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha