eldiario.es

Menú

El model d'escola inclusiva comença a témer pel seu futur

Les entitats que treballen per la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials dins de les aules ordinàries pateixen la doble crisi de l'Administració i les famílies

La coordinadora Down Catalunya comença una campanya per aconseguir diners per becar les famílies que no poden fer-se càrrec dels costos que requereix aquest model educatiu

Dincat, principal plataforma catalana de suport a les persones amb discapacitat psíquica, denuncia que la Generalitat els deu fins a 53 milions d'euros

- PUBLICIDAD -
Àngela Mora lleva a cabo su reto para la campaña Bequem per la inclusió, de Down Catalunya, que aspira a que ningún niño con necesidades educativas especiales quede fuera de la escuela ordinaria. (Foto: Down Catalunya)

Àngela Mora lleva a cabo su reto para la campaña Bequem per la inclusió, de Down Catalunya, que aspira a que ningún niño con necesidades educativas especiales quede fuera de la escuela ordinaria. (Foto: Down Catalunya)

Àngela Mora (a la imatge) va acudir aquesta setmana al pavelló de Lleida per dur a terme una sessió d'estiraments. La va completar finalment amb èxit amb l'ajuda de la altleta olímpica Núria Velasco, en el que formava part d'un dels reptes que es van posar entre alguns joves esportistes que formen part de la coordinadora Down Catalunya per aconseguir recaptar 12.000 euros. Aquesta quantitat servirà per becar les famílies que no poden permetre que els seus fills amb necessitats educatives especials vagin a l'escola ordinària, pels els costos que això els comporta.

"És només una excusa", reconeix Pilar Sanjuan, presidenta de Down Catalunya, potser un recurs més per aconseguir els diners que l'Administració els deu, els que en algunes llars ja fa temps que escassegen o els fins ara garantien les obres socials de les caixes, ja pràcticament inexistent. L'escola inclusiva, concepte pedagògic que aposta per la integració dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) a les aules dels col·legis públics per enriquir l'aprenentatge de tot el grup, veu amenaçada la seva equitat a Catalunya.

Dels 18.000 alumnes amb aquestes necessitats, uns 11.000 s'escolaritzen a través de l'ensenyament públic o concertat -més d'un 60% del total-, fet que portaria a pensar que la inclusió gaudeix de bona salut a les aules catalanes. Però no són les xifres el que preocupa les entitats que fomenten aquest model, sinó la situació concreta d'algunes famílies i entitats.

Quan un nen amb síndrome de Down, per exemple, entra en una aula ordinària, rep per part de l'Administració alguns serveis addicionals, com algunes classes de logopèdia o, en casos de més dificultat, un vetllador. Però són les famílies les que, per mitjà de les entitats, contracten professionals de suport que -en coordinació amb els docents- treballen per desenvolupar les capacitats de la criatura perquè s'adapti al ritme de la classe. Això costa de mitjana 210 euros mensuals, segons estima la coordinadora, una xifra que s'acostumen a repartir entre l'entitat i els pares, encara que no tots s'ho poden permetre ja.

Fins ara eren les mateixes entitats que donaven beques als alumnes en situacions socioeconòmiques complicades, però cada vegada són més els que les demanen i menys els ingressos de les associacions. I a falta de recursos, com en moltes entitats del tercer sector, s'ha optat per aguditzar l'enginy, com és cas de Down Catalunya amb la seva campanya #Bequemperlainclusió (bequemos per la inclusió). "Ningú no es quedarà sense el nostre suport per motius econòmics, passi el que passi", mira de tranquil·litzar Sanjuan.

Abocades al crèdit

No hi ha xifres globals de com la situació de crisi està llastrant l'activitat de les entitats que treballen per la inclusió a les aules catalanes. L'associació Andi Sabadell, de suport a persones amb discapacitat intel·lectual, per posar-ne un cas, reconeix que s'ha vist abocada a demanar un crèdit al banc per pagar precisament el suport a l'escolarització de dos de les seves deu famílies que aposten per aquest model pedagògic.

La seva situació és crítica. L'Administració -bàsicament els departaments de Benesar Social i Família i Empresa i Ocupació- els deu tot l'any 2012 i part del 2011, això tenint en compte que les subvencions públiques suposaven fa dos anys el 27% dels ingressos de l'entitat. Llavors, el 8% corresponia a les ara quasi inexistents obres socials. I el 68% restant es cobreix amb les quotes i les diverses activitats recaptatòries. "Ajustem les hores, congelem els sous... però al final cal acabar demanant més diners", reconeix la directora d'Andi, Dolors Pallars.

Precisament ahir Dincat, la principal plataforma catalana de suport a les persones amb discapacitat intel·lectual, va fer pública la xifra que els deu la Generalitat. A les seves més de 310 entitats se'ls deu en total 53 milions d'euros, segons les estimacions de la pròpia plataforma. "Estem fent un pas enrere en un moment en el qual encara no s'havia aconseguit la plena inclusió", es queixava la presidenta Rosa Cadenas.

Quins beneficis aporta l'educació inclusiva?

Quins són els beneficis que obté un noi amb una discapacitat intel·lectual en escolaritzar-se en un col·legi públic? "Aquesta no és la pregunta", respon convençuda Pilar Sanjuan, i corregeix: "En què s'en beneficia tota la classe?". Per a la presidenta de Down Catalunya, i en general per als defensors de l'escola inclusiva, tots els alumnes hi guanyen, amb aquest model. "D'una persona amb necessitats educatives especials, la resta d'alumnes n'aprenen que té capacitats diverses, els suposa un al·licient per la seva capacitat de superació personal, els torna més solidaris, respectuosos..." enumera Sanjuan, la llista de valors de la qual continua.

El problema, per a la responsable de Down Catalunya, és que el sistema no hi esta del tot adaptat, i només faltaven les retallades per dificultar més la seva implantació, ja sigui per l'augment de ràtios o per crispació entre els docents. "En la nostra opinió, caldria buscar noves metodologies i estratègies organitzatives, que passin per exemple pel treball cooperatiu", explica, però conclou: "El problema ve quan es pretén que 24 alumnes facin tots el mateix".

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha