eldiario.es

Menú

Avalot es mobilitza per a evitar el negoci fraudulent a costa de l'atur juvenil

L'entitat denuncia la proliferació d'estafes que afecten als desempleats joves

Obren un espai web per rebre denuncies d'ofertes de feina falses o irregulars

“L'spam de la crisi” té com a objectiu comerciar amb les dades que es faciliten buscant treball

- PUBLICIDAD -
España reasigna 1.260 millones en fondos de la UE para luchar contra el paro juvenil

Un grup de joves protesta contra l'atur juvenil

Darrera del fenomen de l'atur floreixen negocis que pretenen fer diners amb la desgràcia aliena. En anteriors crisis amb la formació de desocupats es van enriquir personatges vinculats amb la Generalitat. Ara les estafes se sofistiquen més, però tenen el mateix objectiu, tal com denuncia l'organització juvenil d'UGT, Avalot.

Amb l'esquer de trobar feina hi ha empreses que fan ofertes amb l'objectiu de comerciar , amb finalitats publicitaries , amb les dades dels candidats i candidates. Diu Avalot que hi ha pàgines web que publiquen propostes falses per tal d'incrementar el trànsit de visitants i poder cobrar més cara la publicitat.

Una altra pràctica: l'spam de la crisi, tal com l'anomena Avalot, consisteix a enviar a adreces de correu electrònic particulars ofertes de treball. En elles es demana que el receptor els enviï les seves dades personals. Són empreses de selecció no demanades, que “molts cops responen a una estafa”.

Una altre mecanisme per obtenir dades personals és l'emissió de propostes laborals falses d'empreses conegudes. Així, es demana el currículum o dades personals dels candidats amb una adreça de correu electrònic falsa amb el nom d'una empresa prou coneguda. Avalot puntualitza que precisament les empreses serioses usen mecanismes com “borsa de treball” o “treballa amb nosaltres” dels seus webs oficials per buscar candidats.

Un altre mecanisme per fer diners explotant els aturats és la creació de centres de formació fraudulents. Existeixen empreses o centres de formació que ofereixen feina o un lloc a l'administració pública si t'inscrius en un curs abonant, clar, una certa quantitat de diners, diu l'entitat juvenil.

Les esmentades empreses fan servir una estètica semblant a la companyia per a la qual volen fer creure que ofereixen els seus serveis. Així fan pensar que la seva demanda és certa. Avalot posa exemples concrets, com webs que simulen que treballen per a Correus. En aquest sentit www.trabajarparacorreos.com seria un ham per aconseguir atraure els incauts. Diu Avalot que les persones que s'inscriuen ho fan pensant que optaran a les vacants que es publiciten, tot i que les seves dades són revenudes a centres que trucaran als possibles candidats per aconseguir que s'inscriguin en cursos per a preparar oposicions.

Empreses creades per al frau

També hi ha empreses directament creades per lucrar-se amb la desesperació dels aturats. Insereixen anuncis de feina en que l'aspirant ha d'enviar el currículum amb el telèfon mòbil. Immediatament rep un missatge SMS en què se li demana que n'enviï un altre per validar la candidatura, cosa que té un cost elevat i no garanteix res.

 La casuística és tan àmplia com la imaginació, segons recull l'informe . Empreses que reclamen un operari però amb contracte mercantil fent proliferar el fenomen dels falsos autònoms, cosa que estalvia a les societats el cost de la Seguretat Social. També es dóna el cas d'estafes com les ofertes per a models. Les aspirants han d'aportar vídeos, que finalment són utilitzats per il·lustrar pàgines de contactes, generalment a l'estranger.

També es donen casos que amb una presumpta oferta de teletreball que suposa vendre al candidat o candidata a ocupar el lloc, els materials amb els que realitzarà la feina.

Per als joves hi ha també la oferta falsa de treball a l'estranger. Es publiquen reclams de feina en països del voltant per a ocupacions amb poca especialització. L'interessat envia el seu currículum i immediatament se li du que ha estat seleccionat. Se li demanen dades per al visat i posteriorment se li reclamen diners, fins a 700 euros, per tramitar la documentació d'estrangeria. No cal dir que un cop fet el pagament no s'en sap res més de la oferta.

Per aturar aquestes pràctiques la organització juvenil ha posat en marxa una direcció web on ubicarà un apartat específic per recollir les denuncies de joves que hagin participat en una entrevista de treball i s'hagin sentit estafats. Cada cas s'investigarà i si es comprova que hi ha frau es denunciarà a la Inspecció de Treball i també es farà conèixer a l'opinió pública.

A més, es reclama una sèrie de mesures de control administratiu, d'enduriment de les figures penals i de formació que evitin la proliferació del negoci de l'atur. Tot plegat en un panorama amb més d'un 57% desocupació juvenil, fet que s'agreuja per l'existència creixent de pràctiques fraudulentes, amb una data que ho diu tot, més del 25% dels fraus a Internet estan relacionats amb presumptes ofertes laborals falses, segons dades de l'Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (INTECO).

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha