eldiario.es

Menú

Estimar més per una política millor

Montserrat Moreno i Genoveva Sastre, autores del llibre Amor y Política (Ed. Icària), reflexionen sobre la necessitat d'incorporar l'ètica de cures de la vida privada als espais polítics

"La majoria de vegades s'ensenya història dels poderosos i les guerres, però s'oblida la vida privada, que és la vida real", explica Moreno

- PUBLICIDAD -
Genoveva Sastre i Montserrat Moreno autores del llibre " Amor i Política"

Genoveva Sastre i Montserrat Moreno autores del llibre 'Amor i Política' SANDRA LÁZARO

"Si estimessin més, farien una política diferent, encaminada al bé comú", explica la professora emèrita de Psicologia de la UB, Genoveva Sastre. Sastre, conjuntament amb la també professora emèrita Montserrat Moreno, publiquen Amor y Política (Editorial Icària, 2015). El llibre vol reivindicar el pes de les emocions en la vida política.

El llibre reflexiona sobre temes com la cooperació com a base de les relacions humanes. "L'amor tal com l'entenem és condició per la vida, com un dels molts sentiments derivats de la cooperació, contràriament al que pretenen els neodarwinistes" diu Montserrat Moreno, que afegeix que "les cèl·lules més primitives ja cooperaven per transmetre's gens que van fer que l'evolució fos possible".

Les autores assenyalen les relacions que s'estableixen entre els diferents actors del món polític com un dels factors que més influeix en la presa de decisions del dia a dia. "En la política molts estan immersos en un ambient competitiu que no els permet la generositat. La corrupció és contagiosa, un mimetisme del medi en què viuen", defensa Moreno. En aquesta línia, Sastre creu que la simpatia facilita arribar a acords, però que “quan han anat acumulant molta pugna els resulta més difícil trencar la barrera per resoldre els problemes”.

Precisament, el llibre està prologat per l'exregidora de l'Ajuntament de Barcelona pel PSC, Itziar González que relata com la decepció íntima davant la impotència del càrrec públic la va portar a dimitir l'abril de 2010.

Un dels punts claus del llibre és el pas de l'esfera privada a la pública. En aquest sentit, les autores destaquen el rol social que juga el model de família tradicional basada en esquemes patriarcals. Moreno exposa la incongruència dels valors entre l'espai públic i el privat: "Dins d'una família no hi ha democràcia, a la vida social sí que s'exigeix, però a la família no". Per aquesta psicòloga, la idea sobre la que gira el llibre vol reflectir la necessitat que els valors de la vida pública passin a la privada i viceversa.

"L'ètica de la cura, pròpia de les famílies, a la societat s'ha de tenir en compte amb les diferències entre les persones, igual que no es dóna el mateix menjar a un nen que a un adult", exemplifica Moreno. Per Sastre, traspassar això al nivell econòmic passa per "reconèixer les hores de treball a casa de la dona com a hores de treball".

Les autores vinculen també la preponderància dels rols patriarcals al sistema educatiu. "És important que el professorat s'adoni de la força que té2 explica Moreno assenyalant que "la majoria de vegades ensenya història dels poderosos i les guerres, però obliden la vida privada, que és la vida real i la que pot interessar més a les criatures".

Amor y Política recull la necessitat d'eradicar aquesta divisió en favor d'una ètica integradora. "És sorprenent com hem separat el que és sentiment del que és pensament i el que és acció" denota Sastre que afegeix que en treure els sentiments de la política "aquesta perd una dimensió molt important que li dóna profunditat".

Ambdues també assenyalen a factors de l'actualitat per exemplificar la tesi exposada al llibre. En el context de crisi, aposten per generar sentiments positius que condueixin cap a una ciutadania menys controlable i més segura de si mateixa. "S'ha parlat molt de tot lo negatiu de la nostra societat, això porta a la depressió: o et fas activista i et tires al carrer o et quedes tancat a casa" lamenta Moreno. Al seu torn, Sartre ironitza amb el Procés: "Quan et repeteixen que només hi ha una solució acabes no veient les altres solucions que són infinites. O jo o barbàrie, diuen".

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha