eldiario.es

Menú

La Diada del 27-S

La multitudinària manifestació de la Meridiana apunta al Parlament per reclamar una majoria independentista a les eleccions

- PUBLICIDAD -
Un puntero y una estalada en la Via Lliure de 2015 por la Meridiana / ENRIC CATALÀ

Un punter i una estelada a la Via Lliure de 2015 per la Meridiana / ENRIC CATALÀ

El moviment independentista català ho ha tornat a fer. Per quart any consecutiu les entitats sobiranistes han mostrat una capacitat de mobilització extraordinària, aquesta vegada en una Diada que obre la precampanya d'unes eleccions que els partits independentistes, amb el Govern al capdavant, volen dotar de caràcter plebiscitari. L'avinguda Meridiana de Barcelona ha acollit a centenars de milers de persones que han fet avançar un punter gegant, connectant els barris populars de Nou Barris i Sant Andreu amb el Parc de la Ciutadella, on s'ubica el Parlament de Catalunya. El moviment independentista assenyala el seu objectiu: una majoria parlamentària que declari la independència.

El massiu moviment que fins fa poc havia desbordat -de vegades trencant partits i entitats polítiques-, s'ha tornat aquesta Diada en una marea de marcat to electoral. La Meridiana apuntava cap al Parlament, i ho feia per donar suport a les dues candidatures que el 27-S concorreran amb programes independentistes, l'àmplia coalició de Junts pel Sí i l'esquerra independentista representada per la CUP. El disseny del calendari electoral no és innocent. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha utilitzat dues eines per intentar que el 27-S es voti en clau nacional: unir diversos partits, entitats i independents en un gran bloc per la independència, Junts pel Sí, i fer coincidir l'inici de la campanya amb l'esperada mobilització.

La d'aquest divendres passarà a la història com la Diada del 27-S, la primera gran manifestació convocada per entitats amb declarats interessos partidistes i amb l'objectiu d'empènyer a unes formacions que, com a pas intermedi per a la independència i a excepció de la CUP, té la intenció de tornar a formar un Govern presidit per Artur Mas. L'anhel de l'Estat propi de milions de catalans ha canviat el mapa electoral des del 2012, trencant partits, llançant a uns altres i fent que tots ells hagin de navegar en un escenari nou. Però en els últims mesos tots els actors sumits en el caos han reaccionat recol·locant-se en relació amb l'eix independentista, aconseguint alguns d'ells convertir-se en punt focal del moviment que ha obrat el canvi de tauler.

El nou ordre de la política catalana també ha servit per posar límits al que durant dos anys van ser masses socials bastant amorfes. El pas de moviment popular per la independència -en general- a moviment amb un objectiu electoral clar s'ha notat en les xifres de la mobilització, que el 2015 han estat, segons la Guàrdia Urbana, una mica menys voluminoses que en cites anteriors, amb 1,4 milions de persones al carrer. El 2012 la policia local va xifrar la manifestació en 1,5 milions; el 2013 Interior de la Generalitat en 1,6 milions i el 2014, de nou la Urbana, en 1,8 milions de persones. L'aparent pèrdua de força redefineix els marges d'un moviment que, malgrat tot, no es desinfla.

Mentre la possibilitat de "votar" -un terme redefinit amb èxit pel sobiranisme que a hores d'ara ja significa decidir sobre la independència- va ser només un horitzó desitjat però inabastable o massa viciat per tenir-ho en compte, com en el 9-N, les multituds de cada 11 de setembre han servit alhora de demostració davant del món i com a pal·liatiu d'una frustració política. "Al carrer s'influeix i en les urnes es decideix", va assegurar Artur Mas en el seu missatge institucional d'aquest divendres. El president sap que les impressionants imatges de la Diada quedaran desplaçades en només dues setmanes, quan per fi es puguin comptar vot a vot i inequívocament les preferències nacionals de la ciutadania.

La Diada d'aquest 2015 serà amb seguretat l'última de la incertesa numèrica. Després del 27-S, tant si guanya l'independentisme com si no, es tindrà la certesa de la força que té cada bloc, però el conflicte continuarà sense resoldre's perquè cap de les opcions comptarà amb una majoria social homologable internacionalment. Després d'un any de recol·locació d'actors, el procés tornarà a una pantalla que semblava superada, la de la necessitat d'un referèndum. Aquest, però, s'encararà de formes diferents segons quin sigui el resultat de les eleccions catalanes i també espanyoles. Amb unes eleccions generals a la volta de la cantonada, la nova correlació de forces a l'Estat espanyol tindrà una incidència total a l'escenari català. Aquesta és gairebé l'única certesa en un desert d'incertesa que només aclariran els resultats electorals.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha