eldiario.es

Les "ciutats rebels" es veuen com la palanca de canvi davant "l'immobilisme" de l'Estat

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i els alcaldes de València, Joan Ribó, i de Saragossa, Pedro Santisteve, exploren el seu horitzó polític amb la mirada posada en les generals

"Som les ciutats, els barris i el territori els protagonistes de la política en majúscules, encara que ens hagin volgut condemnar les minúscules", ha dit Colau

La resposta en l'acollida als regufiats i en les polítiques contra la crisi enforteixen l'aliaça de les "ciutats rebels", que han passat revista dels seus primers mesos de mandat a Barcelona

- PUBLICIDAD -
Ribó, Colau y Santisteve en el acto del CCCB sobre políticas urbanas / SANDRA LÁZARO

Ribó, Colau i Santisteve a l'acto del CCCB sobre polítiques urbanes / SANDRA LÁZARO

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i els alcaldes de València, Joan Ribó, i Saragossa, Pedro Santisteve, han mostrat un cop més la seva sintonia en un acte a la capital catalana aquest dimecres. La trobada, tot i inscriure’s en un àmbit acadèmic, ha servit per explorar fins a quin punt té recorregut polític "la gran aliança de ciutats rebels" que va sorgir el 24 de maig passat en les eleccions municipals. Els tres representants han coincidit en la necessitat de "trobar la fórmula" perquè l'experiència del municipalisme pugui incidir en les generals del 20-D, en benefici d’una candidatura que iniciï un procés constituent.

L'alcalde de Saragossa, Pedro Santisteve, s'ha referit a la manca d'unitat entre Esquerra Unida i Podem –"hi ha coses que no s'entenen”– i ha reconegut estar estudiant el mètode amb el qual incidir. També la líder de Barcelona en Comú, Ada Colau, que fa uns dies anunciava que participaria d'una forma o altra en les generals, ha assegurat que tindran "algun paper". Sobre la taula, cobra força un full de mínims que els alcaldes del canvi redactarien perquè determinades candidatures subscrivissin les seves receptes. "Un decàleg pot ser una fórmula, però no l'única", ha dit l'alcaldessa de Barcelona.

L'acte, celebrat a la Sala Mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ha estat marcat per una crítica ferotge a l'immobilisme de l'Estat i a la falta d'autonomia municipal. La "lentitud" en la crisi dels refugiats, la "falta d'ajudes" per mantenir l'estat del benestar durant la crisi o "l'ofec" pressupostari als ajuntaments han estat ells eixos de coincidència entre Barcelona, Saragossa i València. Els tres líders municipals han coincidit en assenyalar que "la revolució democràtica" comença en els ajuntaments i en clau de proximitat. "Som les ciutats, els barris i el territori els protagonistes de la política en majúscules, encara que ens hagin volgut condemnar les minúscules", ha dit Colau.

Polítiques de gestos?

"Ens diuen que fem polítiques de gestos", ha dit l'alcalde de Saragossa, Pedro Santisteve. "I què han fet ells durant 30 anys?", s'ha preguntat, després de citar els casos de "grans inauguracions d'infraestructures inútils o edificis que costen 6 milions d'euros i que després es queden buits". En aquesta línia, el líder de Saragossa en Comú -que aplega IU, Equo o Pirates d'Aragó, entre d'altres, i amb el suport de Podem- ha afegit: "El 13% del pressupost de l'Estat és per als ajuntaments quan, en realitat, som nosaltres els que assumim molta més càrrega. Ens deuen molta pasta!".

Pedro Santisteve, alcalde de Zaragoza, defiende más autonomía para los Ayuntamientos / SANDRA LÁZARO

Pedro Santisteve, alcalde de Saragossa, defensa més autonomia per als Ajuntaments / SANDRA LÁZARO

Santisteve ha lamentat tenir una maquinària municipal, en ocasions, "lenta, envellida i atemorida". No per falta d'aptituds sinó per la dinàmica dels anys de governs conservadors. "Ningú pren decisions" perquè s'han acostumat a uns mandataris que els han anul·lat les competències. Una explicació que ha completat remuntant-se a "la socialdemocràcia que va arrasar els moviments socials en els anys vuitanta".

Un altre punt de coincidència ha estat la crítica per l'herència rebuda. Una situació que en el cas de València pren una dimensió panoràmica en la figura de Rita Barberà, que va ostentar l'alcaldia durant 24 anys. "No us podeu ni imaginar el que ens vam trobar quan a l'arribar a l'Ajuntament", ha dit amb sorpresa Joan Ribó. "Al despatx de l'alcaldessa no hi havia ordinador, només llapissos, però no perquè la Rita no pogués tenir-lo, sinó perquè no el volia fer servir". Ribó s'ha defensat de les crítiques per anar en bicicleta al consistori, un "costum molt sa" que ha contraposat amb l'Audi A8 blindat que feia servir la seva antecessora. "Jo vaig en bici ara igual que quan anava a l'escola".

"Solucions compartides a problemes comuns"

La resposta col·lectiva a la crisi econòmica o  la iniciativa de les ciutats refugi són dos dels temes on més s'ha vist la necessitat de cooperació de les ciutats del canvi. "Hem trobat noves formes de participació, on l'Estat ni està ni se l'espera", ha dit Colau. Ribó ha aportat, en aquest punt, mesures de fiscalitat, com la de desgravar la rehabilitació d'habitatges o impulsar la utilització de plaques solars i fotovoltaiques. El catedràtic i líder de Compromís, molt crític amb els governs del PP al País València, ha volgut deixar un encàrrec a Barberà en matèria lingüística: "El valencià, exclòs de l'administració, és la forma de parlar català a València".

Ada Colau, en un momento de su intervención en el CCCB / SANDRA LÁZARO

Ada Colau, en un moment de la seva intervenció al CCCB / SANDRA LÁZARO

També les polítiques de contenció del turisme han estat presents, tot i la diversitat de casuístiques de les tres ciutats. "La realitat és tossuda i la gent no és tonta", ha dit Colau en referència a les portades crítiques d'una gran majoria de diaris de la premsa catalana envers la seva moratòria hotelera, quan el mateix CIS confirma que el turisme és un dels principals problemes per als barcelonins. "El més normal del món, quan hi ha una problemàtica compartida i s'està buscant un nou encaix, és aprovar una moratòria temporal", ha argumentat l'alcaldessa, que ha lamentat la demonització que fan "alguns" de les seves polítiques.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha