eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

CATALUNYA

El Govern aposta ara per recuperar mesures sobre dret a l'habitatge que Artur Mas va derogar

Puigdemont encapçala la defensa de la llei impulsada per la PAH quan el 2011 CiU va eliminar al costat del PP mesures similars

L'expropiació temporal de pisos buits de grans propietaris va estar vigent a Catalunya entre 2007 i 2010

- PUBLICIDAD -
Puigdemont prevé "reformular" la ley de pobreza sin "calcar" la ya suspendida

Puigdemont preveu "reformular" la llei de pobresa sense "calcar" la ja suspesa EFE

La suspensió de bona part de l'articulat relatiu als desnonaments de la llei 24/2015 per part del Tribunal Constitucional ha posat en peu de guerra el Govern de la Generalitat, les administracions locals i tots els grups parlamentaris menys el PP. El president Carles Puigdemont ha encapçalat la reacció contra la decisió judicial, fent front comú amb tots els estaments polítics i de la societat civil que defensen la norma suspesa, i anunciant l'elaboració d'una nova llei contra els desnonaments que incorpori totes les mesures objecte de recurs davant el Constitucional.

L'actitud de Convergència en aquesta ocasió contrasta amb la mantinguda en el primer govern d'Artur Mas, quan CiU i el PP es van aliar per derogar els apartats més garantistes de la llei d'Habitatge del 2007. Algunes de les mesures derogades el 2011 van ser posteriorment recuperades per la ILP de la PAH i, ara, després del recurs del Govern central contra elles, són les que el Govern de Puigdemont pretén incloure en una nova llei.

És el cas de la cessió obligatòria de pisos buits de grans propietaris, una de les mesures que el recurs del Govern de Rajoy va suspendre. La ILP de la PAH establia que les administracions podien expropiar temporalment per a usos socials els pisos de grans propietaris que portessin cert temps buits. No obstant això, l'expropiació temporal va ser aprovada pel Parlament en la llei de 2007 i no va ser objecte de recurs davant el Tribunal Constitucional.

Si aquesta mesura -que no va arribar a aplicar-se mai- no està vigent avui dia és perquè el primer govern d'Artur Mas es va encarregar de retallar-la amb el suport del PP tot just arribar a la Generalitat en l'anomenada llei Òmnibus. La contrareforma de CiU i PP de la Llei de Dret a l'Habitatge del tripartit eliminava la possibilitat d'expropiació d'usdefruit o lloguer forçós als habitatges buits. L'encara avui secretari d'habitatge de la Generalitat, Carles Sala, assegurava aleshores, que aquesta mesura era "era un tema ideològic i que buscava més un efecte que no una utilitat".

La seva antecessora en el càrrec, Carme Trilla, impulsora de la llei amb el tripartit, va criticar en declaracions a Catalunya Plural que "quan va entrar Convergència van retirar aquesta mesura immediatament, quan els hagués anat de perles per poder negociar amb els bancs". Els ajuntaments destaquen que la cessió obligatòria dels pisos buits i l'obligatorietat d'oferir un lloguer social són les mesures de la llei impulsada de la PAH que els han permès fins ara pressionar les entitats financeres i evitar desnonaments.

Lluita per recuperar la mesura

Una possibilitat que està en mans del Parlament i el Govern, que ara treballen en nou text que substitueixi l'impugnat, és retirar amb una nova llei que modifiqui la llei Òmnibus l'eliminació d'aquest article. La llei de 2007 ja no pot ser objecte de recurs i difícilment l'aparell jurídic de l'Estat podria considerar com invasió competencial la suspensió d'una modificació d'una llei que no es va recórrer davant del TC.

Aquest dimecres la Generalitat s'ha reunit amb els impulsors de la ILP -la PAH, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC- per treballar en el nou projecte legislatiu. El seu objectiu és cobrir els drets que garantia la llei impugnada, com evitar els desnonaments per motius econòmics, evitar que les famílies arrosseguin un deute de per vida i ampliar el parc de lloguer social. No obstant això, les mesures per complir aquests objectius no seran necessàriament les mateixes, sinó que s'utilitzaran altres camins legals.

Eines vigents

La llei recorreguda incloïa sancions a les entitats que no oferien una alternativa de lloguer social abans de desnonar una família vulnerable. Si bé la llei de 2007 que segueix vigent no incorpora aquesta mesura, sí que permet multar amb fins a 900.000 euros als propietaris que acumulen pisos buits, amb l'objectiu de fomentar que els posin en lloguer. Aquesta mesura va quedar en un calaix des de la seva aprovació en 2007 fins que la PAH va començar una campanya de mocions als ajuntaments perquè l'apliquin. Ara reclamen, un cop més, la seva aplicació.

De la mateixa llei també reclamen el cens per detectar tots els habitatges que no compleixen la seva funció social, l'expropiació temporal dels immobles en mal estat de conservació per a la seva rehabilitació, i l'aplicació del principi de solidaritat urbana, que estableix la necessitat d'un 15% d'habitatge social.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha