Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La izquierda busca reconstruirse ante el nuevo ciclo político
El PP de Ayuso bloquea la investigación de los negocios de su pareja
Opinión - 'Un español cuenta algo muy sorprendente', por Isaac Rosa

“Hi ha un moviment de les perifèries cap al centre per canviar l'Estat”

El número u de la candidatura al Congrès d'En Comú Podem, Xavier Domènech

Arturo Puente

A falta de ser proclamat oficialment, Xavier Domènech encapçalarà la llista d'En Comú Podem al Congrés dels Diputats. L'historiador, que fins ara s'encarregava de l'àrea de memòria històrica de l'Ajuntament de Barcelona amb el govern d'Ada Colau, porta temps sent un candidat desitjat per diverses candidatures, tot i que fins ara no havia fet el pas. El que el mou ara a anar al Congrés és capitalitzar tota la potència de canvi que es va viure en les últimes municipals. “Si acaba aquest cicle i el resultat és un canvi a nivell municipal però sense correlació amb altres nivells, podem trobar-nos en una travessia del desert”, explica.

Va ser proposat com a candidat de Catalunya Sí que es Pot, però ho va rebutjar. Per què ha acceptat ara amb En Comú Podem?

Quan Catalunya Sí que es Pot m'ho va proposar hi havia un tema personal -havia estat pare- i també acadèmic, que ja m'havia fet no anar a llistes de Barcelona en Comú. Després em van demanar que entrés a l'Ajuntament, i ho vaig fer perquè vaig valorar positivament l'aposta municipalista, sobretot en l'àrea de memòria, que em semblava molt important. Ara hi ha la possibilitat de construir una espai de confluència ampli, i el moment era molt determinant per ajudar a produir el canvi a l'Estat.

Per què Barcelona en Comú no va entrar a Catalunya Sí que es Pot i no obstant això està liderant En Comú Podem?

Quan es planteja la confluència catalana hi ha un debat a Barcelona en Comú, que finalment es tanca. Estàvem en un moment clau, entrant a l'ajuntament, una cosa fantàstica però d'una intensitat enorme. No crec que s'estigués en condicions en aquell moment de participar en una confluència. Ara hi ha una percepció que tota la potència expressada el 24 de maig, no només a Barcelona, en molts indrets de Catalunya i l'Estat, tota aquesta potència de canvi sembla estar quedant ofegada per una pretesa supervivència del bipartididisme, com si no hagués passat res. I, si passa alguna cosa, és que apareix un agent com és Ciutadans, que vol representar el canvi però que no ha estat amb el canvi mai ni en les institucions ni al carrer.

Hi ha un debat clàssic en les esquerres sobre la possible descapitalització dels moviments en el salt institucional. Reformulat, la pregunta seria ara si no tenen por descapitalitzar l'Ajuntament de Barcelona en el salt estatal.

No, en tot el que són grans actius d'aquest Ajuntament la descapitalització és molt poca. Jo mateix, marxo però l'àrea tindrà continuïtat. A més hi ha una reflexió: de vegades la millor defensa és un bon atac. Vull dir que si acaba aquest cicle polític i el resultat final és que hi ha hagut una expressió de canvi real a nivell municipal però no té correlació amb el que pugui passar en altres nivells, podem trobar-nos en una travessia del desert molt llarga. Per tant en realitat el que estem fent és intentar capitalitzar el canvi en allò municipal.

Qui és el candidat a la presidència d'En Comú Podem?

Pablo Iglesias. Bé, nosaltres decidirem segons els resultats. Entenem que el moviment polític amb vocació de majories que pot accedir a la presidència del Govern espanyol és Podem, i el seu candidat és Pablo Iglesias. Per tant, treballarem en aquest sentit. Aquí hi ha un moviment que s'està donant a Galícia, al País Valencià o a Catalunya, de les perifèries cap al centre, d'àmplies aliances fraternes, un moviment per aconseguir un canvi real a l'Estat.

Les línies vermelles de Barcelona en Comú incloïen, entre d'altres, fer una candidatura sobirana i tenir un grup propi. ¿A què responen aquestes condicions?

És una aspiració que han tingut les esquerres catalanes llargament, i que de fet no han aconseguit, excepte un breu període el PSC. Ho veig com l'expressió d'una realitat que es dóna en diferents nivells. A nivell de que Catalunya és una realitat sobirana, que el sistema polític català és un sistema polític diferenciat i a nivell que aquesta confluència expressa actors plurals. Això s'ha de reflectir en un grup propi.

Què passa si no arriben al 15% en cadascuna de les quatre circumscripcions?

L'important per a mi és que els diputats que surtin d'aquí obeiran als debats i decisions d'aquí. Deprés tècnicament com s'expressi això s'haurà veure. La nostra aposta és que traurem més del 15% en cadascuna de les províncies, però en cas que no sigui així hi ha diferents mecanismes per tenir un grup propi.

Podem ha reconegut que serà difícil governar sols. En Comú Podem podria investir Pedro Sánchez?

És una decisió que jo no puc prendre, s'ha de discutir a la confluència catalana. Però tinc prou convicció que, apuntin el que apuntin les enquestes, el resultat final ens sorprendrà de nou, com cada vegada que s'han obert les urnes en aquest cicle polític. Per tant, no contemplo aquest escenari.

Però si el vot d'En Comú Podem decanta la presidència entre Pedro Sánchez i Mariano Rajoy, l'elecció és Sánchez?

La nostra aposta és pel canvi real, i això significa replegar totes les forces que es van expressar el 24 de maig per produir un canvi a nivell de l'Estat. Per tant tampoc contemplo un escenari en el qual hàgim de decidir quina part del bipartidisme fa menys mal. Certament, les polítiques del PP són les que estem vivint ara. Però és que hi ha més escenaris que els que assenyales. Per exemple un en què el PSOE ha de decidir si donar suport a Podem o fer una aliança amb el PP o Ciutadans. Encara queda una campanya per davant, veurem què passa.

Una de les anàlisis que va fer Podem del mal resultat de Catalunya Sí que es Pot és el de no haver-se mostrat prou contrària a la independència. Quin serà el seu enfocament sobre això?

Volem ser una candidatura catalana que plantegi l'obertura de processos constituents per baix, no per dalt, perquè l'aposta d'intentar agrupar tot el poder a Catalunya per després poder negociar amb Espanya entenem que acaba com acaba, amb una negociació per dalt. I en aquesta obertura de procés de canvi, nosaltres som fraterns i solidaris amb els diferents pobles de l'Estat, no creiem que ens fem més febles per ajudar a aquests moviments. Ens sentirem al costat dels madrilenys que van fer el canvi el 24 de maig, i al costat dels gallecs, i dels valencians. [Emfatitza marcant sarcasme] I ens sentirem al costat dels Països Catalans que en el procés independentista català estan tan oblidats.

Van al Congrés a defensar un referèndum a Catalunya. Què passa si no hi ha una majoria favorable al referèndum a l'Estat, com diuen les enquestes? Què està legitimat a fer el Parlament?

Però el Parlament català ja està fent coses sense esperar a això, no? La legitimació del Parlament català prové de la societat catalana, dels resultats electorals a Catalunya. És a dir, si generes un escenari en el qual es pot donar aquest referèndum, és evident que desbloqueges una situació que està bloquejada des de fa temps. Però la legitimitat del Parlament respon a les seves pròpies eleccions.

Llavors, està el Parlament de Catalunya legitimat per fer una DUI?

No, crec que amb els actuals resultats electorals no. Però jo i crec que tampoc la CUP, no és una creença només meva.

I si en les següents eleccions, que diuen que seran en 18 mesos, sortís més d'un 50% de vots favorables a la independència?

Si es dóna un escenari reiterat en el qual hi ha una majoria absoluta independentista, i no hi ha una resposta, és evident que el Parlament podria començar un procés constituent, o alguna fórmula que respongués a això. Però jo assenyalaria el camp de la plausibilitat. Els processos d'independència bàsicament es resolen de tres formes: Perquè hi ha un col·lapse de l'estat central, cas de la Unió Soviètica, perquè hi ha una guerra, o perquè hi ha algun tipus d'escenari pactat de consulta. A Catalunya, l'independentisme no aposta evidentment per una guerra, el tema del col·lapse de l'Estat central crec que tampoc s'està donant, per tant l'únic escenari que queda és el del referèndum.

Què s'hauria de fer si a l'Estat no hi ha majoria a favor d'un referèndum acordat?

Jo crec que el referèndum s'ha de fer sí o sí. Hem anat consumint processos polítics amb gran rapidesa, però la veritat és que no hi ha hagut unes eleccions espanyoles al mig del Procés, on s'hagi discutit el dret a decidir. Això deixarà de ser així. La declaració a la Moncloa és històrica perquè és la primera vegada que un dirigent polític espanyol des de la Moncloa afronta aquest debat.

Però és plausible que hi hagi una nova composició parlamentària que mantingui l'actual bloqueig respecte al referèndum. Li pregunto per la seva proposta davant aquest escenari.

Qualsevol dels pitjors escenaris que puguem plantejar no s'aguanten. Pel conjunt de crisi sobre la taula, que es poden resumir en crisi de democràcia, crisi de sobirania, al conjunt de l'Estat i a Catalunya de forma específica per la demanda nacional, però que al final és que allò que decideix la gent a les urnes després no es produeix. Aquesta crisi no se supera només tancant els ulls. Quan tens un 80% de la ciutadania de Catalunya que vol un referèndum per a dirimir la qüestió, no pots dir que no tota l'estona.

Iniciativa i EUiA han posat mala cara davant algunes decisions de la candidatura. El nom o la forma en què s'ha triat la llista, per exemple. Què n'opina?

El tema de les primàries, jo també vaig plantejar el fet de fer unes primàries obertes a la ciutadania. Es va mirar tècnicament, però ens n'anàvem a les tres setmanes per a la província de Barcelona, a tot Catalunya era més complicat. No donava. Ens hauria agradat.

Com ha funcionat el procés d'elecció?

Va haver-hi unes converses entre els confluents i el meu nom es va proposar com a candidat de confluència. A mi se'm comunica, hi penso durant un temps, decideixo que sí, i el que hi ha és una ratificació interna en les organitzacions. A Barcelona en Comú en el plenari. Entenc que a la resta d'organitzacions igual, en cadascuna.

Una altra de les condicions de Barcelona en Comú era que la llista fos “eminentment ciutadanista”. Creu que ho ha acabat sent?

Una candidatura d'aquest tipus ha de recollir el bo i el millor de les esquerres catalanes. Això implica una sèrie de subjectes confluents, que té un capital històric, militància implicada, etc. Un altre element, après sobretot del 15-M, és generar moviments polítics que tinguin forta implicació més enllà de les àrees tradicionals. I diria que tot això té un reflex evident en la llista.

Com interpreta la caiguda de Podem en les enquestes?

Crec que mai cal menystenir la capacitat creativa de l'adversari. Hi ha hagut una reacció que es tradueix en diferents elements. Un atac constant a aquesta alternativa, per una banda, i per un altra una operació molt clarament pilotada des de sectors de l'Ibex-35, FAES i les entitats bancàries espanyoles. És una cita molt sobada, però quan diu Oliu “necessitem un Podem de dretes” es refereix clarament a la conversió de Ciutadans en una gran alternativa espanyola. I en això s'ha traduït, en el suport dels economistes de referència de la dreta neoliberal més pura, i que té aquesta capacitat de mostrar-se com la gran opció de canvi.

Considera les propostes de Ciutadans de dreta neoliberal?

El model de contracte únic és l'exemple d'això. Com presentar una proposta com totalment innovadora quan en el fons són les 6 reformes laborals que s'han fet a Espanya des dels anys 90 fins ara, totes juntes condensades en una proposta. I a més tornar a situar el debat en què el problema de l'atur és un problema de les formes de contractació. No hi ha hagut res en aquest país més reformat que el mercat laboral, i ells tornen a apostar per una reforma laboral, a la qual no li diuen reforma laboral sinó contracte únic, que és pitjor que totes les altres juntes. És una aposta clara dels grans poders financers.

Etiquetas
stats