Les bretxes de gènere i el dèficit masculí en les faenes d’atenció familiar

Començarem per una definició i unes dades mínimes sobre el fenomen social de les bretxes de gènere. Segons el Dictionary.com, bretxes de gènere són les diferències entre dones i homes, especialment les que es reflecteixen en els èxits o actituds socials, polítiques, intel·lectuals, culturals o econòmiques.

El concepte de bretxa s’usa, cada vegada més sovint, en les anàlisis sociològiques destinades a fonamentar polítiques públiques i recomanacions. Potser la publicació més coneguda amb el títol de bretxa de gènere siga l’informe que, des del 2006, periòdicament elabora el Fòrum Econòmic Mundial amb el nom d’Índex de bretxa global de gènere. A partir d’aquest índex classifica 145 països (el 2015) segons com aprofiten de bé el talent femení dels territoris respectius. L’índex es basa en indicadors econòmics, educatius, de salut i de participació política. Havent acumulat ja dades al llarg d’una dècada, la mencionada edició del 2015 mostra que, mentre el món ha progressat en general, les desigualtats de gènere continuen sent severes i obstinades. Aquesta persistència de les desigualtats de gènere fa que hui en dia els grans organismes internacionals, l’ONU, l’OCDE, l’esmentat Fòrum Econòmic Mundial i nombrosos països tinguen en l’agenda la preocupació per tancar les bretxes de gènere.

Abans d’entrar en detalls sobre el fenomen que volem estudiar, convé tenir-ne una idea de les dimensions, encara que siga a grans traços. Vegem, doncs, l’aspecte i les proporcions de les bretxes de gènere, el 2015, segons l’Índex del Fòrum Econòmic Mundial, d’acord amb les quatre grans dimensions o indicadors en què ho presenten.

Aquest gràfic és excel·lent, tant pel que mostra com pel que amaga. No ens aturarem gaire en el que mostra. Segons aquestes dades sintètiques, veiem que, afortunadament, en educació i salut les dones del món pràcticament igualen els homes, però en participació en l’economia la bretxa encara és enorme, de 40 sobre 100, i en participació política la bretxa s’obri fins a 80 punts sobre 100. De totes maneres, encara en aquelles dimensions en què la xifra global és bastant equilibrada, les diferències de detall i en alguns països en particular, continuen sent notables i hi ha altres bretxes, no plantejades en aquesta presentació simplificada que ens ofereix el Fòrum Econòmic Mundial a manera de resum, que limiten les expectatives i la vida de les dones i perjudiquen el desenvolupament i el benestar de la població general.

Lamentablement, la dimensió més important està amagada. Hi ha una altra dimensió, una altra bretxa que no es mostra en aquest quadrant i que no solament està en la base de totes les bretxes de gènere, sinó que també és la que dóna compte directe de les dues que es mostren en el gràfic com les més notables (participació econòmica i política) i que reduir-la o reblir-la ens situaria com a civilització que camina envers el canvi més dràstic (m’atreviré a anomenar-lo revolucionari?) que em puc imaginar. Em referisc a la bretxa de gènere d’atenció. A la bretxa entre dones i homes en l’atenció i les cures. Per atenció i cures ens referim a les no pagades, produïdes generalment en la llar pròpia, consistents en tasques de reproducció vital per al benestar i el desenvolupament de les persones i per a mantenir els llaços socials.

El desenvolupament de les societats que coneixem ha anat acompanyat d’una divisió sexual del treball ben clara: els homes s’han dedicat al treball productiu, majoritàriament, i les dones al treball productiu i reproductiu. Les dones sempre s’han ocupat (depenent d’èpoques històriques, cultures i classes socials) de tasques productives (des de fer pa o conrear la terra a entretenir les visites), però han estat definides, etiquetades i identificades per la seua dedicació a les activitats reproductives. No sabem si en l’origen de la nostra espècie tenia més valor un treball que un altre, però des de fa mil·lennis, el treball reproductiu ha tingut menys valor social que el treball productiu (potser perquè era més difícil extraure-hi la plusvàlua?). Això ha allunyat els homes d’aquest treball i ha sobrevalorat el treball productiu fins al punt que les nostres societats tenen com a valor principal i estan organitzades entorn del treball productiu i la seua traducció en riquesa. Mentre que el treball reproductiu i la seua traducció en benestar se situa en segon pla. S’ha produït, doncs, una gran bretxa entre la consideració d’un tipus de treball i un altre i una gran bretxa de gènere entre els qui es dediquen principalment a l’un que a l’altre.

La bretxa salarial és la bretxa de gènere a què més pàgines ha dedicat la literatura especialitzada, la més denunciada des dels sindicats i a la que s’han dirigit i es dirigeixen nombroses polítiques públiques, però els resultats han estat escassos, com ja s’ha comentat més amunt. Les raons són àmplies, però la principal és la persistència de la bretxa d’atenció o cures.

Efectivament, el concepte de “bretxa d’atenció o cures” ens permet entendre que no és suficient ni possible la igualtat de gènere dins d’un model de predomini masculí o patriarcal com aquell en què vivim, perquè no és possible que les dones arriben a posicions, salaris, poder o participació política iguals que els dels homes mentre no hi haja un repartiment igualitari de les tasques de cures i atenció, mentre socialment no s’assumisca com a valor primer i principal el sosteniment de la vida, en totes les facetes i amb totes les variabilitats, i el benestar social general. Mentre les dones tinguen com a responsabilitat no compartida o a penes compartida amb els homes les tasques d’atenció, no estaran tan lliures com ells per a oferir-se en el mercat de treball ni en altres activitats socials i públiques. No parteixen de les mateixes condicions. Per això, mentre només es busque la igualtat salarial, de poder i representació de les dones amb els homes, sense canviar el model d’atenció familiar, només una fracció mínima de dones privilegiades, generalment recolzades en el treball d’altres –cadena de gènere d’atenció–, podran arribar a ocupar posicions semblants a les dels homes en l’espai públic, encara que continuaran sent contestades des del pensament androcèntric dominant. Però, si es produïra un canvi inesperat i les dones majoritàriament s’instal·laren en el mercat de treball en les mateixes condicions que els homes, qui s’encarregaria de l’imprescindible atenció o cura? No tenim respostes ni robots per a fer-ho, almenys de moment. És evident, per tant, que eliminar les bretxes de gènere i, més en concret, la bretxa d’atenció o cures, suposaria un canvi en la percepció d’allò que és prioritari socialment i l’assumpció pels homes de les tasques del sosteniment de la vida, fet que, ara com ara, no duen a terme en paritat en cap lloc del planeta. Paritat que tal vegada trobaríem entre el treball productiu de dones i homes si poguérem comptabilitzar el treball productiu fet per les dones, cosa que no podem fer a causa de la, fins fa poc desconeguda, bretxa de dades de gènere.

Una consideració que cal tenir en compte és que hi ha bastants més bretxes de les que hem esmentat fins ara. A més de les quatre dimensions assenyalades en l’informe del Fòrum Mundial, hi ha nombroses desigualtats entre dones i homes que es poden expressar en forma de bretxa i té un poder de denúncia ben important expressar-ho en aquests termes. Així, per exemple, si obrim hui mateix (12/08/2016) el portal de dades de gènere de l’OCDE, en tres dels sis articles que hi ha en portada s’inclou la paraula bretxa de gènere en el títol. Això és, “Gender Gap in Education”, “Gender Gap in entrepeneurship and Entrepeneurial Risk”, “Gender gaps in cancer mortality remain large in OECD countries, but starting to narrow”. Sembla provada, doncs, la pertinència de l’ús del concepte “bretxa” per a parlar de les desigualtats de gènere. A aquesta llista afegirem algunes de les més notables, com la ja assenyalada bretxa de dades i la bretxa digital, perquè és particularment rellevant en societats del coneixement i digitalitzades com la nostra.

Totes les bretxes mencionades, excepte la de cures, són bretxes en què les dones se situen a la banda negativa de la bretxa i els homes a la positiva. Des d’una posició feminista, com la meua, si bé l’objectiu és tancar les bretxes de gènere, aquest no consisteix, en principi, en el fet que les dones arriben a ocupar les posicions que actualment ocupen els homes, sinó que entre totes i tots reformulem les prioritats de la vida. I en aquesta reformulació els homes que se situen a la banda negativa de la bretxa de cures han d’anar pujant cap a la positiva i les dones hauran de fer el mateix en la resta de les bretxes. El punt òptim se situarà en el lloc que equilibre els interessos i les necessitats de la immensa majoria de la població. Aconseguir això suposaria que el que tradicionalment fan les dones, de manera habitual en l’àmbit de la llar, fóra dut a terme per dones i per homes, i que dirigira, ordenara l’acció humana a escala global. Comportaria que el benestar humà i no la cobdícia foren l’objectiu de la població i les seues institucions globals.

*Capitolina Díaz és professora titular de la Universitat de la Universitat de València, doctora en Sociologia per la Universitat de Londres i presidenta de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues des del 2013. Investiga, publica i fa classe sobre Sociologia del Gènere. El seu llibre, en coautoria, Brecha Salarial y Brecha de Cuidados, apareixerà en breu publicat per Tirant lo Blanch.Brecha Salarial y Brecha de Cuidados,