Lennon, un nadó atrapat en un “laberint burocràtic”
El 30 de juliol naixia a l’hospital de Dénia Lennon, el tercer fill de María José Torres i Brenda Kelleher. Des de llavors la parella ha hagut de passar moltes peripècies per a intentar inscriure el xiquet com a fill de totes dues. Fins ara, però, no han tingut èxit i Lennon només hi ha pogut ser inscrit com a fill de Brenda, per això només posseeix la nacionalitat de la mare gestant, la irlandesa. Això dificulta tràmits tan importants com l’adjudicació de pediatre.
Com explica María José, al contrari que va passar amb els dos fills grans –Sion i Naira, de set anys, que van ser inscrits directament i sense problemes en l’Ajuntament d’Atzeneta del Maestrat (Castelló), localitat on residien–, els va ser impossible inscriure el nounat com a fill de totes dues, primerament de manera telemàtica al mateix hospital, després al seu ajuntament (Benidoleig, Alacant) i, finalment, de manera presencial al Registre Civil de Dénia. La raó: havien de demostrar que l’embaràs de Brenda havia tingut lloc per reproducció assistida.
La decisió del Registre Civil de Dénia es basa en una interpretació sobre la presumpta exigència legal de l’article 7.3 de la Llei de reproducció assistida que estén al supòsit previst en l’article 44.5 de la Llei de Registre Civil. L’article 44.5 de la Llei 20/2011 del Registre Civil estableix que “també hi constarà com a filiació matrimonial quan la mare fóra casada, i no separada legalment o de fet, amb una altra dona i aquesta última manifestara que consent que es determine a favor seu la filiació respecte del fill nascut del seu cònjuge”. Aquest article 44 va ser introduït en la Llei del Registre Civil per la Llei 19/2015 i està en vigor des del 15 d’octubre de 2015. “No menciona en cap moment les tècniques de reproducció assistida ni l’obligació d’acreditar-les”, apunta María José, que està indignada davant de la discriminació a què són sotmeses: “a un home que hi haja d’inscriure el fill no se li demana que acredite que és el pare del xiquet”.
Brenda i María José han recorregut contra la decisió del jutge del Registre Civil de Dénia i han iniciat una campanya de recollida de signatures en la plataforma change.org, en què ja han obtingut més de 100.000 suports. Lennon, però, va haver-hi de ser inscrit en un nou llibre de família amb la mare biològica –“tenim un llibre de família en què en constem quatre i un altre en què només consten Brenda i Lennon, com si fóra mare soltera malgrat que no ho és”– i, per tant, no té la nacionalitat espanyola sinó la irlandesa, “i això comporta que el xiquet, tot i haver nascut a Espanya i amb una de les mares espanyola, té passaport irlandés i no té dret a NIE ni SIP definitiva, sinó una de provisional que caduca en 15 dies”.
Brenda va inscriure al Registre Lennon com a mare, encara que no estava d’acord amb aquest tràmit: “havia de fer una declaració jurada assegurant que era l’única mare, fet que li suposava un dilema moral”.
El cas, que ha arribat a Brussel·les amb Esquerra Unida i que està sent defensat també per la Federació Espanyola LGTB, que promou una proposta de llei per la igualtat perquè es deixe de demanar aquest paper a l’hora d’inscriure els fills en el Registre Civil, de manera que el procés de filiació siga igual en el cas de parelles heterosexuals o homosexuals, provoca en la parella “sentiments oposats, amb alts i baixos. Ha estat molt bonic sentir el suport de tanta gent, entre ells els nostres veïns del poble, que s’han bolcat amb nosaltres, però és frustrant topar-se amb determinades decisions d’algunes persones i una burocràcia que t’impedeix fer una cosa que amb prou faenes fa set anys vam poder dur a terme sense cap problema”.
“Hi ha moments de molta desesperació, perquè no entens que aquest nadó no puga tenir els mateixos drets que els altres, que estiga desprotegit”, apunta María José, que recorda que la seua intenció és viatjar a Irlanda com a espanyol l’estiu que ve perquè el conega la família de Brenda, “però ni té DNI ni passaport espanyol, estem atrapats en un laberint burocràtic”. La parella, que va contraure matrimoni el 2007, manté la intenció de lluitar per a revertir aquesta injustícia: “em van dir que podia començar un procés d’adopció, però això seria acceptar una situació falsa, perquè Lennon és fill de les dues, de Brenda i meu”, sosté María José.
Com explica, es donen paradoxes, com ara que, “si el dia de demà passa una desgràcia i desapareix Brenda, els seus germans i jo no seríem res legalment per a Lennon”, i lamenta que encara que el procés és llarg i costós continuaran avant fins a les últimes conseqüències: “pensava que els drets a Espanya estaven més garantits del que ho estan”. Per això, si finalment no aconsegueixen res en l’àmbit administratiu, tenen molt clar que recorreran a la via penal: “tenim esperança malgrat la situació de desemparament que vivim, és injust perquè hi ha una gran desigualtat”, conclou María José.
