Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Es busca protecció per als empleats públics que denuncien la corrupció

El president Ximo Puig i la consellera Gabriela Bravo després de la reunió mantinguda amb motiu del projecte de la Llei de funció pública.

Miguel Giménez

El president de la Generalitat, Ximo Puig, i la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, es reunien aquesta setmana passada amb els membres de les dues comissions d’experts a què el Consell va encarregar l’estudi de la reforma de la Llei de funció pública valenciana (LOGFPV), una norma que pretén reforçar i modernitzar l’Administració i avançar cap a més professionalització i eficiència en la prestació de serveis públics, així com també garantir la igualtat entre dones i homes en l’accés a l’ocupació pública.

Entre les més de dues-centes recomanacions que es recullen en aquests documents –l’un elaborat pel grup de treball que presideix el catedràtic Sánchez Morón i l’altre per la comissió en matèria d’Igualtat dirigida per Julia Sevilla-, proposen establir un règim legal de protecció dels empleats públics que denuncien irregularitats per a combatre la corrupció en l’àmbit públic.

Per a fer-ho asseguren que és imprescindible garantir la màxima reserva sobre l’existència d’una denúncia i l’“anonimat més estricte” de qui denuncia, que haurà de ser blindat davant del risc de “represàlies eventuals”. De la mateixa manera, advoquen per alguna mena de protecció per als que puguen ser víctimes de denúncies difamatòries, a més de mesures positives que estimulen o fomenten aqueix tipus de col·laboració en la lluita contra les irregularitats administratives i la corrupció.

Equilibri entre homes i dones

En matèria d’igualtat, la comissió que presideix Sevilla insta l’Administració a una composició equilibrada –homes i dones–- en els òrgans executius, assessors o tècnics, així com també s’inclou l’obligatorietat de les sis primeres setmanes de durada del permís de paternitat o la igualació progressiva en durada amb el de maternitat fins a arribar a setze setmanes el 2021.

També crida l’atenció sobre una millora en la protecció de les empleades víctimes de violència de gènere, a qui s’estenen les mesures de trasllat, mobilitat i excedència amb independència de la condició de funcionàries, interines o laborals.

Ocupació pública “preferentment” funcionarial

En aquests informes apunten el fet que “preferentment” l’ocupació pública en les administracions valencianes ha de ser funcionarial, llevat de certs casos, com ara llocs de caràcter periòdic i discontinu, manteniment, vigilància, auxiliars, professors de religió en primària i secundària... Així, la futura llei haurà de remarcar que l’accés a la funció pública té lloc mitjançant processos de caràcter obert i que el sistema ordinari és el d’oposició, per a facilitar l’accés als joves, que no poden al·legar mèrits ja contrets en el servei (el 84,7% de la plantilla és més gran de 42 anys).

De la mateixa manera, es refereix a l’alta taxa d’interinitat que presenta l’Administració valenciana (al voltant del 29%) i s’aposta per la consolidació de l’ocupació temporal de llarga durada, una consolidació que haurà d’anar precedia d’un pla estratègic de recursos humans.

Tampoc entren a valorar el requisit lingüístic del valencià per a accedir a la funció pública, ja que entenen que es tracta d’una qüestió de caràcter polític “lligada als valors, principis i models socials que resulten preferibles per la ciutadania i els seus representants”. Així mateix, creuen convenient que la Llei considere la introducció d’una prova de coneixement de llengües estrangeres –en particular, anglés–, encara que puga excloure’s en uns casos determinats justificats.

Finalment, apunten que no és “possible ni desitjable la participació de representants sindicals en comissions o tribunals de selecció de personal funcionari o laboral, ja que es tracta d’òrgans tècnics de valoració de mèrits i capacitats, ”i no de representació d’interessos“.

Etiquetas
stats