Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La izquierda presiona para que Pedro Sánchez no dimita
Illa ganaría con holgura y el independentismo perdería la mayoría absoluta
Opinión - Sánchez no puede más, nosotros tampoco. Por Pedro Almodóvar
Sobre este blog

Espai que combina l’actualitat al voltant de les polítiques de les administracions valencianes en matèria de memòria democràtica i exhumació de fosses amb continguts més especialitzats sobre la història de la repressió franquista i els avanços en les investigacions acadèmiques. Reportatges, entrevistes, actualitat, opinions, informació sobre recerques universitàries o publicacions...

Moncofa busca en un camp de tarongers la fossa comuna de quatre veïns afusellats pel franquisme el 1939

Dos especialistaes d'Arqueoantro inspeccionen el lloc on es trobaria la fossa amb els cossos de quatre veïns de Moncofa.

0

Les famílies de quatre republicans afusellats a Moncofa el 29 de març de 1939 estan cada vegada més prop de recuperar els seus cossos. El Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló (GRMHC) i l’empresa especialitzada Arqueoantro han visitat el camp de tarongers, situat entre Moncofa i Nules, per analitzar les possibilitats d’una possible exhumació. 

 Els quatre veïns de Moncofa, un municipi castellonenc de la comarca de la Plana Baixa, van ser torturats, assassinats i enterrats en una fossa situada a dos quilòmetres de la localitat, en un camp de taronges prop de la via del tren. Es tracta de José Belloti Palmer, Manuel Arnau Canós, Amadeo Martí Vila i Esteban Avilés Millán. 

 El camp de concentració instal·lat per les tropes franquistes a la platja de Moncofa va acollir, com a mínim, 3.500 presoners, segons les dades del periodista Carlos Hernández de Miguel, autor de Los campos de concentración de Franco (Ediciones B, 2019). Era un camp aparentment provisional que va operar, almenys, entre abril i maig del 1939 i del qual es conserva l’edifici que va servir de post de comandament. 

 A principis d’abril del 1939, quan tot el territori valencià va ser ocupat per les tropes franquistes, les autoritats militars van anunciar que els soldats republicans s’havien de dirigir “al camp de presoners més pròxim als pobles respectius” per obtindre la “deguda assistència” i així “reintegrar-se en el termini més breu possible als pobles respectius”.  

 Tot era mentida. Amb el comandament republicà dissolt, molts soldats van caure en el parany i van recalar en els camps amb l’esperança de poder tornar als seus llocs d’origen. Els quatre veïns de Moncofa, segons les dades que ha obtingut el GRMHC dels descendents, van ser traslladats del camp de concentració, un dels 300 que va instal·lar el franquisme en tota la geografia espanyola durant la postguerra, a una casa propietat d’un cacic local i situada en la plaça de l’Ajuntament. Una partida de falangistes va traslladar els quatre veïns en un camió fins al terreny de tarongers on es busquen hui dia les seues despulles, perquè cavaren la seua pròpia fossa. Després de ser torturats i assassinats, els seus cossos van ser llançats i enterrats.  

Alguns dels descendents, com Antonio Masiá i Paco Arnau, van contactar amb el GRMHC, per impulsar la localització de la fossa i la possible exhumació dels cossos. El 27 d’octubre passat, familiars, membres de l’associació i experts en excavacions de fosses de l’empresa Arqueoantro van visitar la zona per avaluar la viabilitat de les faenes i dissenyar el full de ruta. 

 Excavació de la fossa a Oriola

La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica va publicar dilluns en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la informació pública de l’inici de l’expedient per a les faenes d’exhumació de la fossa d’Oriola, en què hi ha enterrats 17 cossos de republicans afusellats pel règim franquista el 1939 (la llista completa figura al final d’aquesta informació). 

 La Generalitat, tal com va informar aquest diari, va pactar amb el Bisbat l’exhumació dels 17 cossos, ja que la fossa està situada en el cementeri parroquial. L’execució del projecte en la fossa 2 del cementeri parroquial d’Alacant correspon a Drakkar Consultores SL, que va ser l’encarregada de l’excavació del cementeri de Castelló, on es va exhumar, entre altres, el cos de l’alcalde de Llucena, afusellat pel franquisme el 1939. 

En l’antic cementeri civil de la localitat alacantina, separat de la resta del recinte cementerial catòlic, la fossa conté els cossos de 17 veïns de la zona, amb edats compreses entre 22 i 48 anys. Una altra fossa amb víctimes de la repressió republicana en la rereguarda va ser exhumada i les despulles van ser traslladades al Valle de los Caídos el 1959.

 Afusellats el 25 d’octubre de 1939:

 -José A. Cotilla Boj

-Pedro Mateo Mateo

-José Navarro López

 Afusellats el 17 de novembre de 1939:

 -Ricardo Martínez Fabregat

-José Mateo Rabasco

-José Rodríguez García

-José Gálvez Gálvez

-Antonio Jumilla López

-Monserrat Castillo Costa

-Antonio Pujazón Ramos

-Francisco Roca Martínez

-Manuel Grau Ruiz

-Juan Pérez García

-Luis Carrió Pastor

-Luciano Ruiz Gómez

-José Cartagena López

-Emilio Ros Dolom

Sobre este blog

Espai que combina l’actualitat al voltant de les polítiques de les administracions valencianes en matèria de memòria democràtica i exhumació de fosses amb continguts més especialitzats sobre la història de la repressió franquista i els avanços en les investigacions acadèmiques. Reportatges, entrevistes, actualitat, opinions, informació sobre recerques universitàries o publicacions...

Etiquetas
stats