Una activista de Terrassa que denuncia haver estat agredida per la policia s'enfronta a gairebé tres anys de presó
Mónica Ramírez, veïna de Terrassa, tornava cap a casa seva la nit del 12 de maig del 2007 acompanyada d'un amic, quan dos policies la van aturar, la van increpar i, segons denuncia, la van agredir reduïnt-la a terra davant la porta d'un garatge. Pel que sembla, els dos agents municipals, del Grup d'Intervenció Especial (GIE), van reaccionar malament al fet que l'acompanyant de la Mónica hagués llençat una burilla prop del seu cotxe patrulla. La detenció, segons la Mónica, va derivar en les agressions in situ i unes de posteriors a l'hospital on la van traslladar, la Mútua de Terrassa, per fer-li un informe mèdic de lesions.
Els fets condueixen aquesta setmana a la Mónica i als dos agents al banc dels acusats de l'Audiència Provincial de Barcelona. En el judici que tindrà lloc el proper 4 de juliol, la Mónica s'enfronta a una pena de 2,8 anys de presó per atemptat contra l'autoritat i per lesions, ja que els policies en qüestió van denunciar haver estat ells víctimes de la resistència de la detinguda. Per contra, els agents encaren el judici acusats de delictes de tortures i contra la integritat moral de la Mònica, fet pel qual se'ls demana 2 anys de presó i 12 d'inhabilitació del seu càrrec.
A tot això se li suma l'acusació particular de l'Associació Memòria contra la Tortura contra els agents, un gest que serveix per vehicular el recolzament de les plataformes i entitats locals i dels col·lectius antirrepressius, que qualifiquen els fets de “persecució política” contra una persona significada dins els moviments socials locals. Mónica Ramírez és activista del moviment okupa i membre de col·lectius com Acció Autònima o el Kasalet.
“La van humiliar”
L'advocada de la defensa, Paula Arce, explica que les agressions es van repetir en diversos moments aquella nit. Primer de tot, un cop la van detenir, quan assegura que la van empènyer contra la porta d'un garatge i que després la van colpejar al terra. En acabat, la van dur a la Mútua de Terrassa per fer-li l'informe mèdic i allà, segons relata la defensa, la Mònica es va posar nerviosa perquè va veure com els policies també demanaven informes de lesions. En abordar els policies per demanar-los explicacions, l'haurien tornat a reduïr a terra i agredir-la. Finalment, Arce denuncia que també al cotxe patrulla la van agredir frenant el vehicle de manera brusca i provocant que la detinguda, emmanillada, impactés contra la mampara de protecció. En tot moment “la van humiliar”, remarca Arce, mentre afirma que es van burlar i riure de la seva clienta contínuament.
La versió dels policies és que, en tot moment, va ser la Mònica qui es va mostrar agressiva i qui, amb la seva resistència, va lesionar els agents. Dels fets succeïts a l'hospital no en parlen.
Les plataformes que donen suport a l'acusada demanen “l'absolució” de la Mònica i, a més, exigeixen la dissolució de la unitat que integraven els policies, el GIE, al qual acusen d'haver perpetrat en altres ocasions abusos policials. Per altra banda, denuncien que s'hagi tardat sis anys en celebrar el judici, cosa que atribueixen a la “impunitat” de què asseguren que gaudeix la policia.
