Sobre este blog

Adiós a las armas nace con el objetivo de contribuir a la construcción de un mundo más seguro, a través de la cultura de paz y el desarme, desde la investigación y difusión de los efectos perversos del militarismo y el armamentismo, prestando especial atención al comercio de armas, la financiación de las armas, el gasto y presupuestos militares, las fuerzas armadas, la industria militar, la Investigación y Desarrollo (I+D) de armamento, las operaciones militares en el exterior, con especial atención en el Estado español; también hacemos análisis de conflictos armados, el militarismo y armamentismo mundial y de las doctrinas de seguridad y defensa de España, la UE y la OTAN.

Adiós a las armas es un blog coral en el que escribimos investigadoras y colaboradoras del Centro Delàs de Estudios por la Paz, pero dónde también se pueden encontrar artículos firmados por autoras que hacen una lectura de los conflictos y las relaciones internacionales incorporando un análisis crítico desde la cultura de paz y la no-violencia.

Lee más.

Violència sexual a les forces armades espanyoles

Maria de Lluc Bagur - Investigadora del Centre Delàs.

Els mitjans de comunicació s'han fet ressó aquests últims dies de dues notícies que han sacsejat la vida militar: per una banda, l'aprovació del Consell de Ministres del projecte de llei orgànica del codi penal militar, i per altra, la renúncia de la capitana Zaida Cantera a continuar formant part de les Forces Armades. Tot i que no ho sembli a simple vista, les dues noticies estan molt relacionades.

Per primera vegada, el nou codi penal militar tipificarà l'assetjament sexual com a delicte dins de les Forces Armades. El que fins ara s'havia considerat com a “abús d'autoritat” en les modalitats de “maltractament d'obra a un inferior” o “tracte degradant a un inferior” es podrà considerar amb la propera aprovació del codi com a “abús d'autoritat” en la modalitat d'“assetjament sexual”.

La inclusió d'aquest nou delicte en la legislació militar no evitarà que es cometin delictes de caràcter sexual entre el personal de les Forces Armades, ni tan sols facilitarà que les víctimes d'aquests actes puguin denunciar la seva situació, ni que rebin el suport necessari per a sobreposar-se a les conseqüències d'haver viscut un assetjament sexual. El Govern, entre el seu pla de mesures per garantir la igualtat de la dona a l'exèrcit, no contempla cap proposta dirigida a combatre la violencia sexual. Però sí que és cert que la tipificació de l'assetjament sexual al codi penal militar facilitarà d'alguna manera la visualització de l'existència d'aquest tipus de violència a les Forces Armades, cosa que fins ara s'havia estat tapant.

Pel que fa a la capitana Zaida Cantera, pocs dies després de l'aprovació del projecte de llei orgànica del codi penal militar pel Consell de Ministres, va presentar la seva renúncia a continuar a l'exèrcit. Després de patir assetjament sexual per part d'un coronel, va optar per denunciar els fets i ara, més de sis anys després, és ella qui abandona les Forces Armades després d'un llarg periple pels jutjats militars que ha provocat una situació laboral insostenible per a la capitana.

L'assetjament sexual (tant cap a dones com cap a homes) és present a totes les esferes de la societat, pel que res fa pensar que no s'hagi de reproduir també al si de les institucions militars. Segons l'informe “La política militar del Govern Rajoy” del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, en la darrera dècada s'han tramitat 62 queixes a la justícia castrense per assetjament sexual a dones, però quantes dones més poden haver patit situacions similars sense haver presentat denúncia? Quantes dones, després de patir assetjament sexual, hauran decidit callar per evitar-se un final com el de la capitana Zaira Cantera? Sabem que entre la societat civil són moltes les dones víctimes de violencia sexual que no denuncien als seus agressors per por a les represàlies; perquè, doncs, hauria de ser diferent a les Forces Armades? Els mecanismes que el Govern Rajoy prometia desenvolupar per acabar amb la violència sexual a l'exèrcit encara no han vist la llum. De fet, l'Observatori Militar per a la Igualtat, que neixia amb la intenció d'afavorir la integració de les dones a les Forces Armades, s'ha dedicat simplement a presentar estadístiques anuals sobre la presencia de les dones als diferent cossos militars i, en canvi, no ha fet públic cap estudi sobre els problemes que es troben aquestes dones a l'exèrcit.

De la violència sexual que pateixen els homes a les Forces Armades ni en parlem. Ni estadístiques, ni mecanismes de denúncia, ni reconeixement de l'existència de situacions d'aquest tipus.

El nou Codi Penal Militar no soluciona. Els suposats mecanismes de prevenció no prevenen. I les institucions jurídiques castrenses no imparteixen justícia.

Sobre este blog

Adiós a las armas nace con el objetivo de contribuir a la construcción de un mundo más seguro, a través de la cultura de paz y el desarme, desde la investigación y difusión de los efectos perversos del militarismo y el armamentismo, prestando especial atención al comercio de armas, la financiación de las armas, el gasto y presupuestos militares, las fuerzas armadas, la industria militar, la Investigación y Desarrollo (I+D) de armamento, las operaciones militares en el exterior, con especial atención en el Estado español; también hacemos análisis de conflictos armados, el militarismo y armamentismo mundial y de las doctrinas de seguridad y defensa de España, la UE y la OTAN.

Adiós a las armas es un blog coral en el que escribimos investigadoras y colaboradoras del Centro Delàs de Estudios por la Paz, pero dónde también se pueden encontrar artículos firmados por autoras que hacen una lectura de los conflictos y las relaciones internacionales incorporando un análisis crítico desde la cultura de paz y la no-violencia.

Lee más.

    Autores

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats