Una alternativa autogestionada a la ‘marca Barcelona’

“Cooperar és assecar les fonts del capitalisme dominador”, és una de les reflexions de Micaela Chalmeta, activista i referent del món cooperatiu de la Barcelona del primer terç del segle XX. Salvant les distàncies, però amb el mateix esperit, diferents col·lectius socials, activistes i assemblees de barri de tota la ciutat tenen marcat en florescent els dies 4 i 5 d’abril per posar en comú experiències autogestionades i anar teixint, poc a poc, un model de ciutat més sensible amb la ciutadania, participatiu i alternatiu al model actual, encabit en el concepte ‘marca Barcelona’.

Sota el nom Barris cooperatius, ciutat comuna, l’espai veïnal autogestionat Can Batlló –al recinte fabril de La Bordeta— acull unes jornades que es dividiran en tres grans blocs temàtics: Contra la Barcelona del diner —divendres 4 d’abril entre les 19h. i 21h.—; Com construïm un barri cooperatiu? —dissabte 5 d’abril entre les 10:30 i 14h—; i Ciutat comuna —entre les 16h. i les 19h.­, el mateix dissabte­—. En paraules de Laia Forné, membre de l’Observatori Metropolità de Barcelona i promotora de les jornades, l’acte vol ser “un espai de trobada, d’aprenentatge i de discussió entre tots els projectes que ja practiquen amb èxit la cooperació social als barris” en una ciutat, diu, cada cop més “monopolitzada per les elits econòmiques, sovint vinculades al sector turístic”. Per a l'arquitecte i urbanista, Xabi Fraga, de Raons Públiques, col·lectiu que també impulsa les jornades, aquesta trobada ha de servir “per donar forma material a l’emergència de noves i multitudinàries formes de fer política que en els darrers anys estan arrelant al territori”. És a dir, no només compartir experiències i visions, “sinó avançar en la producció d'un discurs polític des de conceptes com cooperació i producció de comuns”.

Les jornades, però, no se centraran únicament en propostes de construcció de comunitat. També es vol construir un relat comú sobre el model de creixement que predomina a la ciutat, sobretot arran de les darreres actuacions municipals que han convertit espais públics blindats per a l’ús ciutadà en oportunitats de negoci per a inversors de tota mena. Un dels darrers casos és el de la privatització d’espais emblemàtics i de memòria, com el Castell de Montjuïc, que aquest mes de març corria la mateixa sort que el Parc Güell i el recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau, per acabar cedint la seva gestió a l’empresa Magma Cultura. El cas ha aixecat algunes suspicàcies atès que el president executiu d’aquesta empresa és Artur Duart, germà del president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Brauli Duart, proper a CDC i artífex de les retallades a TV3. A més, l’empresa adjudicatària manté diversos conflictes laborals oberts, com la vaga indefinida dels treballadors de Cosmocaixa, espai que gestiona juntament amb el MNAC, el Palau Robert o l’oficina del Tricentenari.

Un altre dels processos assenyalats amb semàfor vermell és el del Port de Barcelona i tots els interessos turístics i hotelers que s’hi concentren. Ja ho deia aquest febrer el seu director, Sixte Cambra: “el port barceloní és el primer en creuers d'Europa i de tot el Mediterrani i el quart del món després dels tres grans ports de l'estat de Florida”. En xifres, el 2013 va rebre quasi 2,6 milions de creueristes, un 8% més que el 2012. I és que la modificació del Pla d’Usos de Ciutat Vella –pactada aquesta legislatura entre CiU i PP— ha permès la flexibilitat de l’ordenança en clau portuària i també la proliferació de pisos turístics. Avui, Ciutat Vella concentra prop del 30% de les places hoteleres de la ciutat –17.000 llits d’ hotel i fins a 8.000 pisos turístics—.

“Cada cop veiem com espais que estaven reservats a l’àmbit públic passen a mans privades per obtenir uns beneficis que no repercuteixen a la ciutadania”, lamenta Forné que assenyala als empresaris creueristes, hotelers i fons d'inversió –com els de l’Hotel Vela, Desigual i Salamanca Investiment— com a principals beneficiaris d’aquestes operacions. De fet, el 2015 es preveu que Barcelona sigui la capital mundial dels creuers, sobretot després que l'immens vaixell Allure of the Seas, el més gran del món, hagi decidit instal·lar la seva base d'operacions a la capital catalana.

La reforma del Port i la modificació del Pla d’Usos de Ciutat Vella enllaça amb la remodelació de l’avinguda del Paral·lel, que vol ser una catifa que connecti els creueristes amb la Fira de Barcelona. Aquesta doble remodelació, la del Port i el Paral·lel, està comportant tensions als barris circumdants —veïns de Ciutat Vella, Sant Antoni i Poble-sec s’han manifestat intensament en contra d'aquests processos— i alguns activistes i sociòlegs fa mesos que alerten del risc de gentrificació d’aquests barris eminentment populars.

Per a Ivan Miró, del col·lectiu Ciutat Invisible —també impulsor de les jornades—, la gentrificació és un procés que experimenten alguns barris populars segons el qual hi ha una substitució de les classes populars i la seva activitat tradicional en benefici d'un nou barri estructuralment elititzat. “Una de les conseqüències és la progressiva expulsió dels antics veïns sota un procés encobert de substitució de les classes socials del barri, a més d'una fórmula silenciosa de revalorització del sòl”, explica Miró que conclou: “cada apartament turístic més és un habitatge menys”

Unes jornades amb embrió al Poble-sec

Crítiques a banda, l’embrió d’aquestes jornades el trobem al Poble-sec de Barcelona, on diverses experiències alternatives i autogestionades estan transformant alguns sectors de la vida d’aquest barri. Cooperatives de consum, grups de criança, menjadors populars, projectes de sobirania alimentària, d’acompanyament i de suport mutu són el pal de paller d’un barri que ha vist com al teixit associatiu tradicional se li sumava l’energia de sectors alternatius. En aquest punt, cal mencionar l’impuls de l’Assemblea de Barri Poble-sec, una de les més actives de la ciutat; l’Ateneu La Base, un alberg de projectes autogestionats que va veure llum aquest gener fruit del treball dels veïns; o Cooperasec, una comissió de l’Assemblea que treballa en pro de l’economia solidària i el cooperativisme, a nivell local i comunitari.

“Sentíem la necessitat de compartir les nostres reflexions amb altres espais de la ciutat que ja funcionaven”, explica Eduard Nus, membre promotor de les jornades i activista a de Cooperasec i de l’Ateneu La Base en al·lusió al veí barri de Sants o l’espai Can Batlló, “els nostres germans grans”. “Esperem aprofundir en els diferents models de cooperativisme, no tant des del punt de vista econòmic, sinó més aviat comunitari, implicant més persones en el procés de construcció de comunitat”. Passar del barri a la ciutat, doncs, serà un dels objectius dels veïns i veïnes que acudiran a unes jornades impulsades, a banda de Cooperasec, La Base i Can Batlló, per la Ciutat Invisible, la Xarxa d’Economia Solidària, La Col, l’Observatori Metropolità de Barcelona, Raons Públiques entre altres col·lectius.

La cita de Can Batlló arriba en un moment en què diversos espais alternatius de la ciutat han passat per tot tipus de problemes per evitar el seu desallotjament o tancament. És el cas de Can Vies (Sants), Flor de Maig (Poblenou) o el Banc Okupat de Gràcia, a més de La Carboneria (Eixample) que va ser desallotjada pels Mossos d’Esquadra ara fa un mes i mig. Segons Nus, les jornades, que han de tenir continuïtat, també han de servir per “pensar una estratègia comuna entre aquests espais per tal de subsistir en el temps”. Per a l'arquitecte i urbanista, Xabi Fraga, de Raons Públiques, “un discurs alternatiu és perillós, però si a més a més hi ha un lloc físic on es materialitzar-lo, pot arribar a esdevenir una veritable amenaça”. Segons Fraga, “és per això que els mecanismes del sistema tracten de perseguir-los i tancar-los”. A partir de demà, Cant Batlló tindrà la paraula.