La implicació dels estudiants en la societat afavoreix la seva participació dins la universitat

Els estudiants més participatius fora del seu campus universitari ho són també a dins. Els que formen part d'entitats i associacions del seu entorn són, en major mesura, els que integren les assemblees, els que es presenten per a delegats o els que protesten quan les coses no funcionen a les seves facultats. Almenys, és així a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, segons l'estudi presentat aquesta setmana La participació estudiantil a la UPF, un treball elaborat durant l'any 2012 i que té en compte totes les formes d'implicació estudiantil, des del fet de votar a les eleccions a rector fins a la militància sindical o a la pràctica d'esports.

De l'informe se'n desprèn, doncs, que dels estudiants que formen part d'entitats i col.lectius fora de la UPF participen el doble en les eleccions per escollir el rector: un 33% d'ells voten, per un 14% dels que no tenen compromisos fora del campus. Passa el mateix en el cas de les reivindicacions i accions de protesta: hi prenen part un 42% dels estudiants més actius en sortir de la universitat, per només un 22% dels que no ho són tant. Pel que fa a la participació en assemblees, la diferència és més acusada: 22% davant un 6,4%. Aquesta tendència es repeteix en la majoria d'àmbits d'implicació.

L'estudi, que s'ha elaborat per mitjà de centenars d'enquestes als estudiants del centre, reflexa també els motius que empenyen els joves a participar. Els principals són la voluntat de canviar allò que no funciona de la universitat (un 30% ho creuen així), el convenciment de la importància de la pròpia implicació en la organització dels centres (24%), i les ganes de viure experiències enriquidores (18%). Per la seva banda, els que no participen asseguren que és perquè tenen altres prioritats (en el 33% dels casos), perquè desconeixen els mecanismes de participació (26%) o per manca de temps (23%).

“Tal com mostren les respostes dels estudiants més participatius, és una qüestió de voluntat, de motivació”, opina Mònica Figueras, membre del departament de Comunicació de la UPF i una de les autores de l'estudi. En el cas dels estudiants que al.leguen no tenir temps, Figueras ho veu més com una excusa, i assegura que “qui vol, troba temps”. És el cas precisament de la majoria d'alumnes que ocupen el seu temps en entitats, associacions o xarxes veïnals --inclús a vegades també els que treballen--, que després són els més actius a la universitat.

En aquest sentit, Figueres considera interessant les diferències que hi ha a l'hora de percebre els defectes del propi sistema de participació entre els estudiants més participatius i els que no ho són tant. Els representants d'estudiants (en un 71%), així com els que prenen part de les movilitzacions quan cal (en un 56%), són del parer que la implicació estudiantil seria major si es revisessin els espais de participació per augmentar el protagonisme dels estudiants. Per contra, el 48% dels que no han participat en cap activitat creuen que ho farien si se'ls recompensés aquesta activitat amb crèdits, i també un 48% d'aquest sector creu que la major participació passaria per reforçar els canals d'informació institucionals. Segons Figueras, tanmateix, torna a ser una qüestió de voluntat. “No s'ha de demanar res a canvi”, opina.

Un altre dels resultats més significatius és el que demostra que els estudiants estan al corrent de qui són els seus representants més directes, però desconeixen en gran part qui els representa als consells del centre. Contrasta l'elevat coneixement del delegat del curs --un 89% dels estudiants l'identifiquen-- amb la ignorància generalitzada sobre qui els representa al Consell Social --només un 4% ho sap-- o al Consell de Govern --un 7%. El 20% sap qui és el representant al Consell dels Estudiants, i el 16 i el 13%, respectivament, coneixen els de la junta de facultat i el Claustre.

Des d'una major intergració de les facutats al seu entorn fins a la desburocratització

La desena d'autors de l'estudi recullen al final una bateria de propostes per fomentar la participació que traslladaran a la direcció del centre. Com a conseqüència dels resultats, algunes de les propostes giren entorn a “la integració del teixit associatiu universitari amb els barris”, per promoure el treball en les necessitats socials de l'entorn, així com l'enfortiment de l'associacionisme que ja existeix dins les facultats. En una línia similar, demanen que es promoguin activitats que “animin els estudiants a interessar-se per la política, la societat o la cooperació”, i inclús posen sobre la taula que es donin beques per estrènyer el vincle entre la participació dels estudiants i la docència. A nivell organitzatiu, els autors proposen un major “reconeixement” del pes dels estudiants i de la seva “incidència”, i creuen necessària la desburocratització dels òrgans de govern, que hi permetria una millor “accessibilitat”.