Arrenca una ILP perquè tots els ciutadans ingressin com a mínim 664 euros mensuals
La renda garantida de ciutadania va camí del Parlament de Catalunya. Les entitats socials i col·lectius que la promouen ja tenen a punt la campanya per a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) amb la qual miraran de traslladar al debat polític una proposta de prestació que asseguri a tots els ciutadans de Catalunya uns ingressos mínims. En aquest cas, 664 al mes. El Parlament ja va admetre aquesta setmana a tràmit la ILP, i ara els promotors tenen 120 dies hàbils -a partir del 15 d'abril, quan comença la recollida oficialment- per aconseguir les 50.000 signatures necessàries per seguir amb el tràmit parlamentari.
“L'únic que pretenem és rescatar les persones”, explica el professor Sixte Garganté, un dels impulsors de la iniciativa. “Les persones en situació de risc d'exclusió social tenen dret a ser tinguts en compte en els pressupostos de la Generalitat”, afegeix, en referència a les retallades que CiU ha aplicat al departament de Benestar Social, que en els darrers dos anys ha deixat a moltes persones sense la Renda Mínima d'Inserció enmig d'una crisi que ha deixat al 25% dels catalans a l'atur i prop del 20% sota el llindar de la pobresa.
La prestació que preveu la ILP és de 664 euros mensuals en dotze pagues anuals, que rebran íntegrament les persones que no tinguin cap altre ingrés. Per als que tinguin ingressos inferiors a aquesta xifra, se'ls entregarà la quantitat exacta fins arribar als 664 euros al mes. Els altres requisits per rebre el subsidi seran l'edat -majors de 18 anys o menors emancipats- i la residència -un mínim de 12 mesos vivint a Catalunya. I quan hi hagi més d'un familiar beneficiari, un d'ells rebrà la prestació completa, mentre que l'altre només el 70%.
Els promotors de la iniciativa insisteixen que no s'han inventat res, atès que hi ha un article a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que ja parla de la renda garantida. “Les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d'una vida digna”, diu l'article 24.3 de la carta.
“És evident que la Generalitat no ho compleix: només cal veure la taxa de pobresa infantil del 25%, un luxe que no ens podem permetre”, ironitza Rosa Cañadell, representant d'Intersindical Activa de Catalunya, sindicat que recolza la ILP juntament amb UGT i CCOO. La iniciativa compta amb nombrosos suports, provinents de diverses entitats socials i col·lectius. Des de la PAH fins a la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, passant per partits com la CUP, ERC, PSC i ICV-EUiA, a més de prop d'una desena d'ajuntaments.
Quan la proposta es va acceptar a tràmit al Parlament, el passat 12 de març, es va fer per unanimitat, encara que l'Executiu de CiU ja ha donat mostres que no està disposat a acceptar-la, entre altres motius, pel seu elevat cost. Segons els comptes dels promotors, elaborats a partir de les xifres de l'atur, la renda garantida de ciutadania suposaria aquest curs per a la Generalitat un total d'1.9 milions d'euros. La xifra és elevada, però és que més de 250.000 persones desocupades no reben a dia d'avui cap prestació ni subsidi per desocupació a Catalunya.
Tot i les reticències del Govern, els propulsors de la ILP tenen l'esperança de poder-lo convèncer mitjançant el suport de desenes de milers de ciutadans. “Com a mínim que sigui un vehicle per reflexionar durant aquests mesos sobre la necessitat de garantir el dret a una vida digna a totes les persones”, valorava el veterà activista social Diosdado Toledano.
