Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La guerra entre PSOE y PP bloquea el acuerdo entre el Gobierno y las comunidades
Un año en derrocar a Al Asad: el líder del asalto militar sirio detalla la operación
Opinión - Un tercio de los españoles no entienden lo que leen. Por Rosa María Artal

La protesta 'Aturem el Parlament' arriba al Tribunal Europeu de Drets Humans

Acte de suport de familiars i amics dels encausats per Aturem el Parlament

Oriol Solé Altimira

Última parada judicial de 'Aturem el Parlament'. La protesta que va confrontar al moviment 15-M amb els diputats del Parlament que el 2011 van aprovar el primer paquet de retallades socials dels governs d'Artur Mas ha arribat a Europa. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit la demanda de dos dels vuit condemnats pel Tribunal Suprem.

De les diverses demandes que havia plantejat a la justícia europea la defensa dels dos condemnats, que exerceix el despatx Boye-Elbal, el TEDH ha acceptat la de vulneració del dret a un judici just. L'anomenat Tribunal d'Estrasburg ha d'examinar la demanda, després que el Constitucional rebutgés admetre a tràmit el recurs d'empara que va presentar la defensa dels dos manifestants contra la condemna imposada pel Suprem.

La defensa dels dos condemnats ha exposat que la sentència condemnatòria del Suprem, que va anul·lar l'absolució que va dictar l'Audiència Nacional, vulnera la jurisprudència espanyola, ja que, segons la tesi de la defensa, no es pot condemnar durant la fase d'apel·lació (com va fer el Suprem) sense noves i sense escoltar els acusats. Segons informa l'agència Efe, el Govern espanyol té fins el 17 de gener per respondre la demanda plantejada pels dos condemnats.

El Suprem va anul·lar el març de 2015 la sentència de l'Audiència Nacional sobre la protesta al Parlament i va condemnar a vuit acusats a 3 anys de presó per un delicte contra les institucions de l'Estat. La resolució va incloure un vot particular del magistrat Perfecto Andrés, favorable a mantenir l'absolució. Amb tot, l'alt tribunal va revocar directament la sentència de l'Audiència Nacional en comptes d'ordenar que es repetís el judici.

El Suprem també es va oposar el desembre passat a concedir l'indult als condemnats perquè van considerar que no hi havia “raons de justícia, equitat i utilitat pública” per concedir-lo. Van assenyalar que els condemnats “van comprometre” una de les manifestacions de la sobirania popular, en aquest cas en el ple del Parlament de Catalunya que, tot i la manifestació, va acabar aprovant els pressupostos que retallar la despesa social un 10%.

Etiquetas
stats