Els deu temes que separen la CUP i BComú per aprovar la modificació pressupostària
Les tensions pel Cas Garganté no han estat l'únic factor que ha crispat la relació entre la CUP Barcelona i el govern de Colau els últims dies; tampoc han estat del gust de la formació anticapitalista les respostes de Barcelona en Comú a les deu al·legacions que la CUP Barcelona havia presentat per votar a favor —dilluns vinent, dia 25— a la modificació pressupostària de 275 milions d'euros del govern de Colau. La desavinença l'ha escenificat aquest dilluns en compareixença la regidora de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona, Maria Rovira, que ha demanat “seriositat” al govern municipal.
El sí, o com a mínim l'abstenció, dels cupaires és fonamental per tirar endavant la modificació de crèdit. Pel que sembla, a més, BComú ho té fet amb les altres dues formacions progressistes del consistori: el PSC ha destacat la “coherència” —en paraules de Collboni aquest dilluns— dels números presentats per Colau. ERC, per la seva banda, fa dies que va mostrar el suport a la modificació després de l'acord per fer arribar el metro a la Zona Franca i pel trànsit de presos de la Model. Amb els republicans encara hi hauria algun serrell per tancar, com deixar per escrit els acords.
Maria Rovira ha lamentat aquest dilluns les llargues de BComú per posar en marxa algunes de les mesures socials en les —en principi— serien afins, però que el govern prefereix “estudiar” alguns casos i aparcar en d'altres; per a la CUP no n'hi ha prou amb la bona sintonia en certs aspectes. És per això que els anticapitalistes se senten “enganyats”.
A més, a l'Assemblea General de la CUP del passat dissabte, cap veu de l'assemblea va mostrar-se receptiva a votar a favor de l'ampliació pressupostària després de consultar les respostes a les al·legacions que BComú havia fet arribar al partit, i a les que Catalunya Plural ha tingut accés. Hi va haver unanimitat pel no.
Al·legacions acceptades: més parc públic d'habitatge i menjadors socials
El passat 22 de març, la CUP titllava la modificació pressupostària de Barcelona en Comú de “edulcorant del model marca Barcelona”, en paraules del regidor a l'Ajuntament Josep Garganté. Uns dies després, el dia 29 de març, la CUP presentava en roda de premsa les deu mesures per aprovar la modificació pressupostària de Colau. S'obria un període de resposta per part del govern municipal a les al·legacions dels anticapitalistes. I les consideracions de BComú no han agradat en el feu cupaire.
La CUP considera que seguim vivint una “situació d'excepcionalitat” a la ciutat deu mesos després de la victòria d'Ada Colau i que la modificació de crèdit del govern —el que seran els pressupostos per a 2016— no és realment “transformadora”; així ho ha assegurat la portaveu de la formació, Rose Vime, en un comunicat. La CUP, per la seva banda, ha plantejat un pla de xoc que va des de la remunicipalització de serveis a la renda universal municipal per a les dones de la ciutat.
Barcelona en Comú ha acceptat només tres de les deu al·legacions, entre elles la “rehabilitació i recuperació de pisos buits (segona al·legació) per ampliar el parc públic d'habitatge” o la ja esmentada implementació d'una renda municipal per a les dones de la ciutat (desena al·legació). Tot i que, segons la CUP, als 700.000 € per a estudis i ocupació de 130 persones per a la realització d'enquestes no són suficient per garantir la inclusió de les dones en situació vulnerable, ja que la mesura es prepara de cara a 2017. Tampoc la “triplicació de la partida de menjadors comunitaris” (sisena al·legació) agrada; tot i l'acceptació de les al·legacions per part del govern segons l'escrit, la CUP demana “un canvi de model empoderador i garant del dret a l'alimentació”, queixant-se de la simple “ampliació de partides”.
Al·legacions acceptades parcialment: Carnet Ciutat i remunicipalització de serveis bàsics
Algunes de les al·legacions de la formació anticapitalista que han estat acceptades parcialment pel govern municipal han estat: tarifes socials per al transport públic (primera al·legació), creació d'una xarxa de drets socials i reproductius per a joves d'entre 14 i 30 anys (tercera al·legació).
En matèria de transport, la CUP es queixa que davant la seva petició d'aplicació de tarifes socials, BComú només proposi “informes de gestió i revisiones de criteris de cara al 2017”.
En la qüestió de la posada en marxa d'un Carnet de Ciutat (quarta al·legació, també acceptada parcialment) per a garantir els drets bàsics a les persones en situació vulnerable i “facilitar al màxim l'accés al padró”, el govern de Colau ha “compartit el diagnòstic” amb la CUP però considera un cost “massa elevat” l'aplicació d'aquesta mesura.
La remunicipalització de serveis (cinquena al·legació) com l'aigua, BTV o Parcs i Jardins també ha obtingut l'acceptació parcial com a resposta. La mateixa sort ha corregut l'exigència sobre la implantació de software lliure (novena al·legació) —programari de codi obert, gratuït— a l'Administració. L'Ajuntament ha promès 30 milions d'euros per treballar en una “sol·lució tècnica basada en el codi obert”.
La CUP també ha trobat una mitja satisfacció en la supressió de les donacions als esdeveniments esportius d'elit (setena al·legació) com el Trofeu Conde de Godó de Barcelona, entre d'altres. El govern municipal ha declinat trencar el conveni amb l'Open Banc Sabadell per l'alt cost que suposaria, però ha compensat amb l'accés lliure a la ciutadania a la competició.
La incògnita: l'USP
La CUP ha posat sobre la taula el desmantellament de la Unitat de Suport Policial (vuitena al·legació) de la Guàrdia Urbana; el govern de Colau ha demanat esperar al segon semestre de l'any per a “estructurar” aquesta i altres unitats de la Guàrdia Urbana, i ha destacat en la resposta a l'al·legació que aquesta no és “una qüestió pressupostària sinó d'organització interna de la policia”.
