Solteria i maternitat tardana: mossos de realitat feminista al Primera Persona
“Si pogués formar part d'un grup de persones que decidissin tenir fills i filles en col·lectiu, crec que em satisfaria la idea”. Aquesta frase pronunciada per Anna Gabriel, diputada de la CUP al Parlament de Catalunya, va provocar fa just un any un terratrèmol els efectes del qual encara perduren.
La idea plantejada per l'anticapitalista va engendrar un debat –model familiar, criança i maternitat alternativa– que en aquestes latituds encara gaudeix de poc altaveu. La mateixa polèmica que aquí va fastiguejar els més conservadors, als Estats Units va ser transformada per Kate Bolick en un súper vendes que tenia per títol Solterona. La construcció d'una vida pròpia.
Ara Gabriel i Bolick podran discutir cara a cara sobre tots aquests conceptes. Ho faran en el marc del Festival Primera Persona, que tindrà lloc a Barcelona aquest divendres i dissabte –per sisena vegada a la capital catalana– i que també passarà per Madrid (La Casa Encendida), com ja va fer l'any passat.
Si bé a Barcelona serà Gabriel la que reflexioni amb l'autora americana, a Madrid la conversa la dirigirà una altra experta en maternitats contra corrent: Silvia Nanclares, que també ha publicat un llibre sobre el tema: Qui vol ser mare.
Les trobades a Madrid i Barcelona amb Kate Bolick tornaran a posar sobre la taula la cara més mordaç i compromesa (i sempre amb un punt àcid i autoficcionat) del feminisme pop. Una matèria grata, la del feminisme pop, per als adeptes al festival després de la reeixida compareixença de l'escriptora Caitlin Moran dues edicions enrere en el mateix esdeveniment.
L'actualitat des del 'jo'
Casualitat o no, el Primera Persona tornarà a engranar un tema d'actualitat des del jo. Encara que sense afany enciclopèdic, l'esdeveniment dirigit pels escriptors Miqui Otero i Kiko Amat tocarà de nou un tema candent. “Els temes neixen d'un interès genuí nostre, i després ens alegra que aquests s'instal·lin com a debat més global. Ens agraden els personatges, però també que s'allotgin en un paisatge històric”, defensa el coautor del certamen, Miqui Otero.
Els tipus de relats que el Primera Persona acull parteixen d'una premissa clara: el detall que evoca. De fet quan el festival va començar, sis anys enrere, ni tan sols estava en auge l'autoficció. I això de la primera persona, menys. Així s'abordarà –testimoni en mà– l'altra de les taules amb tema en voga: el bacalao valencià. La Ruta Destroy com a excusa per parlar –diu Otero– del “bon o mal gust, del que és important o no en la cultura”.
Per a això, els seus propis protagonistes (Chimo Bayo o Nando Dixkontrol) rememoraran aquells anys, amb el periodista Luis Costa. ¿Què relaciona el Primera Persona amb aquella moguda? Fer virar allò que és assimilable pel discurs oficial i allò que no ho és. “Que 40.000 nanos de classe obrera anessin a ballar a discos és sens dubte una cosa no assimilable per al discurs cultural recent. Per sort, podem revisar-ho”, explica Miqui Otero.
En aquest Primera Persona desdoblat es desenvoluparan shows exclusius per ciutats, uns pensats només per a Madrid i altres per a Barcelona. Però també n'hi haurà que aniran a les dues cites: el punk celebra els 40 anys i el seu biògraf més prestigiós, Jon Savage, estarà a les dues capitals. “Tenim un president nord-americà horrible que diu coses horroroses, el punk ja no resulta un discurs viable per enfrontar-se a això”, explicava a aquest mitjà aquesta mateixa setmana el mateix Savage, que promet múltiples anècdotes i valoracions.
Savage serà un dels que més material tingui per rascar en el seu anecdotari personal. Encara que, com és tradició, no serà l'únic al què se'l retrotregui a epifanies primerenques, records d'infància i pubertat. Caldrà veure què tenen sota del barret els protagonistes de la sèrie The Young Ones (Els Joves a Catalunya, on va tenir molt d'èxit) o els il·lustradors Miguel Gallardo i Juan Mediavilla, que aterren al Primera Persona per parlar del seu mític Makoki.
“Això no és una llista de noms, ni de concerts. No és tan sols un festival literari”, destaca Miqui Otero, que assegura que els protagonistes per a l'esdeveniment “no es gasten”. Perquè els seus autors no li fan fàstics a res: són “omnívors” de la cultura. “Podríem fer 150 edicions”. Van per la sisena.
