Cinc històries de superació amb un punt en comú
Cinc històries amb un punt en comú: l'experiència de perdre una de les extremitats. Aquest és el fil conductor del documental 'Puzle: un cant a la vida', que es va estrenar aquest dimecres als cinemes Girona en la vigília del Dia Internacional de la Discapacitat. En el film, una producció de Càmeres i Acció i l'associació Amputats Sant Jordi, la Lorena, el Francesc, la Marta, el Carlos Tomás i el Carlos Lázaro comparteixen les seves experiències de com van afrontar l'amputació d'un dels seus membres i com han refet les seves vides.
En el documental pren protagonisme la claredat amb què s'aborden aspectes com el xoc que suposa la pèrdua d'una cama o d'un braç així com també el patiment, no només de qui ho viu en primera persona, sinó també dels familiars i amics. D'altres aspectes, com el fet de portar una pròtesi o tornar a la quotidianitat del dia a dia, conduint, anant a buscar els fills a l'escola o tornant a la feina també tenen el seu lloc en el documental, que no amaga la duresa de l'experiència però tampoc no oblida deixar constància de la necessitat de superació i la força dels seus protagonistes.
'Despullar-se' davant la càmera no va ser idea seva. Qui els va convèncer per fer un testimoniatge de la seva història va ser l'Antoni Serratosa, de Cocemfe (Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica) Barcelona. “Explicar la vida quan hi ha un tràngol difícil de superar costa. Hi ha una persona en el documental, per exemple, que es troba un accident de trànsit i quan baixa del cotxe per ajudar se l’emporta per davant el remolc d’un vehicle que anava a molta velocitat”, explica Serratosa. Parla del Carlos Tomás, qui en el moment de l'accident i la consegüent amputació d'una cama, ara ja fa anys, estava separat i vivia amb el seu fill de deu, tal com relata en el documental.
“Quan el meu fill em va venir a veure a l'hospital per primer cop des que m'havien amputat la cama vaig pensar que havia de dir-li alguna cosa que el despreocupés i el primer que em va passar pel cap va ser dir-li: 'haurem de buscar algú amb qui pugui compartir les sabates a partir d'ara'”, explica en el documental Tomás.
“Ha estat una experiència molt important, de treure moltes coses que un porta dins, ha estat fonamental”, comenta a Catalunya Plural sobre la producció. En això coincideix també Serratosa, que assegura que als cinc que protagonitzen el documental els hi ha servit per superar determinats aspectes d’afrontar una amputació. “No és el mateix una pèrdua que una falta, una falta es pot suplir amb una pròtesi, però la pèrdua segueix, li va dir el Carles Lázaro a Serratosa en una ocasió. Lázaro, que va perdre una cama als 16 anys en un accident quan feia autoestop, treballa ara com a tècnic ortopèdic a l’Institut Desvern de Protètica.
Amb tot, però, a diferents velocitats i en diferents circumstàncies hi ha un altre punt en comú en les cinc històries que relata el documental, i no és la pèrdua d'un dels seus membres sinó la força dels que es despullen davant la càmera. “No volem que ningú ens consideri heroïnes, tenim problemes com tothom però sí que tenim un afegit, que és la discapacitat, però que tampoc representa el límit, el límit se’l posa cadascú”, assegura Tomás.
Ara el Carlos fa xerrades a persones que han perdut punts de conducció i els consciència sobre la importància d'una conducció responsable. A molts els impacta la seva història però ell manté la compostura: “Nosaltres la paraula ‘pobrets’ la tenim prohibida, i això és una mica pel que lluitem, tot i tenir discapacitat pots ser capaç de moltes coses i aquest és també el missatge que volem transmetre”.
