Barcelona Ciutat Oberta, un pont per a la confluència

Barcelona bull. Les municipals de 2015 s’apropen i les veus que esmenen el model de ciutat que defensa l’Ajuntament es multipliquen. En els darrers mesos ha anat prenent cos el col·lectiu Barcelona Ciutat Oberta, una plataforma de professionals de tradició progressista que posen la seva experiència a disposició dels diferents processos emergents. L’objectiu, però, no és limita en l’articulació de coneixement. Conscients de que a Barcelona es disputen els criteris de la política catalana del futur, volen ser un pont entre els diversos processos emergents i les forces d’esquerres que ja treballen des de les institucions.

En paraules de la seva portaveu, Gemma Sendra, Barcelona Ciutat Oberta “és un moviment obert a tots els ciutadans i que neix per construir una metròpolis més justa i sostenible”. Demanen, d’entrada, més radicalitat democràtica i acabar amb la impunitat de la corrupció i el clientelisme. “Hem de combatre amb més intensitat l’apropiació institucional i el sectarisme que, de vegades, veiem en els govern de CiU, a la ciutat i a la Generalitat”. Segons la plataforma, s’ha trencat el marc de confiança en les formes i els partits tradicionals i per això demanen nous models de participació i de governança. En paraules de Sendra: “crear un nou estil de presència en la vida pública”.

La plataforma defensa el dret a decidir però reclama fer-lo extensible a altres qüestions. I, per anar més enllà de la qüestió territorial, posa l’accent en l’elaboració d’una Carta Ciutadana que proposi un nou compromís de responsabilitat entre ciutadans i polítics. “Cal un nou pacte d’equitat que proposi solucions efectives contra l’atur i que sigui capaç de combatre la pobresa”, explica Sendra que dibuixa una Barcelona com una ciutat-estat. “Necessitem una ciutat que sigui exemple de rigor i transparència, d’innovació democràtica i social, modèlica en la protecció dels drets dels seus ciutadans, en l’aposta per la creativitat i la innovació, en el desenvolupament d’oportunitats econòmiques i en la retenció i atracció de talent”.

Més enllà del manifest, però, la plataforma es postula com a eina per articular la confluència. El terme encunyat per l’activista Ada Colau fa uns dies arran de la presentació de Guanyem Barcelona i que hauria de dur a un ampli sector de l’esquerra de la ciutat a bastir una àmplia aliança capaç d’irrompre amb força a les institucions, començant per l’ajuntament de la capital catalana. “Volem facilitar aquesta confluència i creiem que podem ser un pont entre els processos emergents i altres formacions, com les CUP, ICV-EUiA i NECat”, explica Sendra.

Sobre el PSC, la plataforma posa l’exemple de Barcelona World com a icona del tipus de política que no estarien disposats a avalar. I, pel que fa ERC, esperen que, “quan arribi el moment decisiu”, siguin capaços d’apostar per una aliança des de l’esquerres i no “blindi les vergonyes de CiU”. En canvi, Barcelona Ciutat Oberta veu amb més simpatia propostes com Guanyem Barcelona, Procés Constituent o Parlament Ciutadà. “Són iniciatives que seguim amb molta estima, i que creiem que representen una voluntat important de canvi”.

L’essència maragallista com a element de confluència

maragallistaSendra va ser una de les diverses persones pròximes a Pasqual Maragall que va tenir un paper destacat en les negociacions que donarien lloc al primer Govern d’Entesa, l’any 2003. “Hi ha mitjans que ja ens han penjat l’etiqueta de maragallistes i no ens molesta, tot i que trobem que darrerament s’està fent una abús del nom d’aquesta persona: Nosaltres som una plataforma independent, preocupats per aportar coneixement i una mirada transdisciplinar en aquest moment de canvi”, ens matisa. Tot i així, diverses persones del grup impulsor tenen connexions amb la figura de l’ex president de la Generalitat i ex alcalde de Barcelona. Començant per una de les seves filles, Cristina Maragall, fins a l'arquitecta Beth Galí –que va formar part de la candidatura de Maragall a la presidència de la Generalitat—; passant per l'economista Jordi Angusto –membre de NECat, que impulsa l'eurodiputat Ernest Maragall–.

Un passat del que Sendra, persona de confiança de la família Maragall –ocupa el càrrec de vicepresidenta segona de la Fundació Pasqual Maragall—, no se’n amaga i del que reivindica, sobretot, la capacitat de teixir aliances. “El debat que estem vivim actualment a Barcelona és apassionant, però serà estèril si no aconseguim posar els interessos de la ciutat per sobre dels de partit i les idees per sobre de les organitzacions”, un exercici de generositat política que la portaveu compara “salvant les distàncies” amb els que van canviar els 23 anys de pujolisme. Ara, com sempre, “per guanyar, caldrà sumar”.

De l'Hospital de Sant Pau a l'esmena al model de ciutat

L’ús i abús del patrimoni de la ciutat com a element de rendibilitat turística preocupa especialment a la nova plataforma. De tots els casos, però, el que més personalment afecta a Sendra és “la degradació conceptual” que ha patit l’Hospital de Sant Pau, del que va ser directora del recinte històric. Lamenta que, després de molts anys treballant perquè aquest espai emblemàtic de la ciutat es convertís en el Centre Internacional d’Innovació Social –acollint cinc seus diplomàtiques de les Nacions Unides– sigui ara un element més de la “Barcelona d’aparador a la que ens tenen acostumats”. En aquest sentit, cita la recent passarel·la de moda que s’hi ha programat com un exemple de la visió superficial de ciutat que té el govern de CiU.

En el mateix sentit, fa una crida a la qualificació del turisme i a la redistribució dels seus beneficis. “Necessitem un turisme capaç de crear lligams entre societats diferents, ampliar coneixements, connectar societats i aportar riquesa”. Per contra, denuncia “l’ús abusiu” que en fa el govern de Trias i demana observar com altres països europeus, com el Regne Unit, França o Alemanya, són capaços de desenvolupar models per atreure un sector turístic que repercuteixi positivament, també, a la xarxa ciutadana. “Si no aconseguim que el guany del turisme tingui un caràcter redistributiu estem alimentant una ciutat dual”.

Des de fa temps, a molts barris de Barcelona, col·lectius d’activistes d’arrel assembleària estan bastint alternatives al model de ciutat en col·laboració amb plataformes de professionals –sobretot dels àmbits de l’arquitectura, l’urbanisme i l’economia—. És aquest model el que segons la plataforma cal elevar a un nivell de ciutat. De fet, les resistències veïnals en sintonia amb col·lectius de professionals han alimentat una pedagogia política que va més enllà de la crítica antisistèmica i que avui ja està trobant alternatives a Sants, el Poble nou, Sant Andreu, Gràcia i més recentment al Paral·lel. La confluència que és una realitat als barris, la vol estendre ara Barcelona Ciutat Oberta, que té molt clar que abans de conjugar el verb guanyar, caldrà fer-ho amb el de sumar.