Colau s’erigeix com l’alternativa a Trias i alerta que ERC i PSC podrien fer de crossa a CiU
Quina política de pactes seguirà Barcelona en Comú si no pot descavalcar per si sola a CiU de l’alcaldia de Barcelona? O, què farà ERC si té la clau de la governabilitat de l’Ajuntament? Obeir la consigna de país que insta als pactes amb CiU a tot el territori, o mirar a l’esquerra, com ha fet històricament a la capital catalana? Són alguns dels principals interrogants que van planar ahir sobre el Casinet d’Hostafrancs, que va acollir el primer debat preelectoral sobre Barcelona, organitzat pel diari digital CRÍTIC. Una primera presa de contacte dels aspirants d’esquerres al govern municipal en què es van imposar, d’una banda, els silencis calculats sobre la política de pactes postelectorals i, de l’altra, els atacs –de moment, tímids— als talons d’Aquil·les de cada formació.
ERC no dirà, mentre pugui, si donaria la clau de l’alcaldia a BCN en Comú o si permetria la prolongació del mandat de CiU. L’alcaldable republicà, Alfred Bosch, va evitar ahir posicionar-se sobre les seves preferències i va traslladar el debat allà on se sent més segur, l’eix nacional. “Ens podrem entendre molt bé si us comprometeu a que Barcelona sigui la capital d’una República Catalana”, va dir el fins ara diputat al Congrés espanyol, conscient que ni BCN en Comú ni el PSC són formacions independentistes. Amb aquesta frase en forma d’escut, Bosch va esquivar qualsevol demanda que li exigís clarificar les intencions d’ERC.
Ada Colau es va comprometre a convertir Barcelona “en la capital del dret a decidir, però a decidir-ho tot” i li va recordar a Bosch que en la seva candidatura hi conflueixen actors, com Procés Constituent, nítidament independentistes, de la mateixa manera que hi conviuen altres sensibilitats d’ànima confederal o federal. A més, la cap de llista de Barcelona en Comú, va carregar contra ERC per emparar a CiU en “polítiques de corrupció i de retallades” i va lamentar que s’estigués fent un “ús partidista” del dret a decidir. Per fer-ho, va citar dos exemples en què CiU, amb el suport del PP, va votar en contra de cedir la paraula a la ciutadania: la Marina de Luxe del Port Vell i el ‘pelotazo’ de la Maquinista.
En aquest extrem s’hi va abonar Jaume Collboni que va recordar que Trias s’havia compromès a fer consultes ciutadanes després del referèndum sobre la Diagonal. “No n’ha fet ni una”, va etzibar l’alcaldable socialista que va posar en valor la gestió del PSC durant els 32 anys que va governar Barcelona, amb la mateixa naturalitat amb què es va mostrar autocrític en tots els retrets que li van ploure. “No sempre hem complert el codi ètic”, va admetre en al·lusió a la limitació de mandats —“una qüestió que m’obsessiona”— i va posar-se com exemple d’ètica democràtica per haver deixat el seu escó al Parlament abans d’embarcar-se en les primàries socialistes que el convertirien en alcaldable. Sobre l’eix nacional, el socialista va recordar que el model d’estat “no va ser un obstacle” perquè les esquerres s’entenguessin a la ciutat en èpoques pretèrites.
Pel que fa a un hipotètic context de pactes post-electorals, Colau va insinuar que PSC i ERC no tindrien cap inconvenient en arribar a un acord amb Trias, i va instar a Bosch i Collboni a desmentir-ho. Els dos partits es van concentrar en marcar perfil i no van descartar aquesta possibilitat, per bé que tampoc van tancar la porta a una entesa amb BCN en Comú. De fet, i en un context previsiblement fragmentat, tampoc Colau no va voler tancar-se possibles portes i va condicionar qualsevol acord als resultats de les eleccions i en base a la coincidència programàtica. “Una qüestió com aquesta caldria votar-la en una consulta interna”, va concretar. El que sí que va fer Calau, a diferència de Bosch i Collboni, va ser descartar rotundament un pacte amb CiU.
Qui va carregar de munició l’esmena a la totalitat dels governs de progrés a la ciutat va ser la candidata de Capgirem Barcelona-Cup, Maria José Lecha. “En aquesta ciutat no han governat les esquerres, han governat els capitals”, va lamentar la representat de l’esquerra independentista. Lecha va declarar “incompetents” a ERC i al PSC per parlar de regeneració democràtica i de transparència i va citar el cas de Narcís Serra per airejar les vergonyes del PSC; i la complicitat amb CiU per part d’ERC en els pressuposts a ERC. La candidata de la CUP va abandonar el col·loqui a mig debat per sumar-se a l’acte de condemna del Suprem per imposar penes de presó als 8 manifestants d'Aturem el Parlament.
Capgirem Barcelona i BCN en Comú, pacte de no agressió
Capgirem Barcelona i BCN en Comú, pacte de no agressióMaria José Lecha, que debutava ahir en el seu primer examen com a candidata, va evitar fer sang de la finalment frustrada confluència amb la plataforma d’Ada Colau. Malgrat un respecte recíproc entre ambdues candidates, va ser inevitable entrar en el frec a frec. Preguntada pel públic assistent, Lecha va subratllar que les diferències es van concentrar, sobretot, en l’elaboració del codi ètic. Des de la CUP no es va veure amb bons ulls, en primer lloc, la incorporació d formacions “que van participar de la marca Barcelona”, en al·lusió a ICV; i, en segon terme, el topall salarial i de mandats. I és que els independentistes volien fixar el màxim de mandats en dos i limitar el sou dels càrrecs públics a 1.600 euros bruts mensuals, mentre que finalment BCN en Comú va ampliar la retribució en 2.200 euros.
Davant d'aquestes explicacions, Ada Colau va recordar que cap de les persones que formaran la seva llista van tenir responsabilitats en la gestió de Barcelona i va afegir: “La ciutadania no entendria que no anéssim junts per una diferència de 400 euros”. Colau va lamentar que la CUP no se sumés finalment al projecte, com si que ho van fer, va recordar, actors com Equo, Procés Constituent, EUiA o Podem i va subratllar que en una confluència “molt àmplia” es requereix que “tothom cedeixi una mica”.
Les propostes de l'esquerra barcelonina
Les propostes de l'esquerra barcelonina El candidat d’ERC a l’alcaldia va proposar la creació d’un Salari Mínim de Ciutat per ajustar el que es cobra amb el nivell de vida de la ciutat. Segons Bosch, el cost de la vida a Barcelona l'any 2014 va ser un 26’2% superior a la mitjana del l’Estat espanyol. Per tal d'equilibrar la balança, el republicà va proposar l'augment del Salari Mínim de 648’6 a 820€ mensuals. “Evitaria situacions de precarietat i penúria laboral, i equipararia Barcelona a moltes altres ciutats del món”, va dir el republicà posant com exemples els casos de Nova York, Montevideo o Mèxic DF.
La rèplica la va fer Collboni que va acusar d’ERC de fer unes propostes que no es corresponen en la seva praxis a l’Ajuntament. “És inexplicable que hagueu contribuït a la privatització dels pàrquings municipals”, va etzibar el socialista, que va recollir el primer dels diversos aplaudiments que es repartiria al llarg de la tarda amb Ada Colau. En matèria propositiva, el socialista va apostar per un “creixement inclusiu”, fent que la riquesa que genera la ciutat arribi als sectors més vulnerables. “Implantarem pressupostos participatius. Primer amb proves pilot fins arribar al 10% del pressupost”, va dir en al·lusió a la primera experiència de pressupost participatiu de Porto Alegre. Un mecanisme de democràcia directa que hauria de permetre decidir directament als barris de la ciutat els pressupostos públics mitjançant processos de participació ciutadana.
Precisament sobre participació ciutadana hi va regnar un ampli consens entre els candidats en què calia anar més lluny. “Els processos consultius han estat una burla”, va dir Lecha. La representant de la CUP va lamentar que en els comicis del maig molta gent quedarà exclosa del dret a vot, en al·lusió als immigrants; i va parlar de la necessitat de recuperar una Barcelona “locomotora” de les lluites socials, “una ciutat on hi puguin confluir les lluites socials de tot el territori, i punta de llança dels Països Catalans”. “Barcelona no pot ser només una smart city, la sobirania abraça altres aspectes, com la relació municipal amb la resta del territori”, va explicar Lecha, abans de marxar abans d’hora del debat.
Per la seva part, Colau va defensar el pla de xoc que la formació aplicaria els primers mesos de mandat en cas de governar la ciutat. Un projecte que posaria l'accent “en la lluita contra la desigualtat, l'atur i la mercantilització de la ciutat”. Per fer-ho, el pla que preveu impulsar la coalició consta d'una trentena de mesures — “moltes d'elles no tenen cap cost, són qüestió de voluntat política”—, mentre que d'altres les va quantificar en una inversió aproximada de 160 milions d'euros. A més, Colau va parlar de la necessitat de municipalitzar el servei d'aigua i d’impulsar un programa de formació i creació indirecta d'ocupació sostenible que permeti crear a curt termini 2.500 llocs de treball, amb una inversió, va assenyalar, de 50 milions d'euros.
