L'independentisme empeny Mas a la desobediència al TC
El Tribunal Constitucional va admetre a tràmit ahir els dos recursos interposats pel Govern d'Espanya i va deixar sense efecte legal la llei de consultes i la convocatòria de la consulta del 9-N. Fins aquí arribava el full de ruta pactat el 12 desembre 2013 per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP per a un procés que ha caminat sempre dins els límits de la legalitat. Fins aquest dilluns. Tal i com estava previst, el Constitucional ha tancat en banda aquest camí legal, un punt d'inflexió que situa el procés català en una etapa incerta.
Descomptant les anunciades al·legacions de la Generalitat davant el TC, les possibles decisions del Govern a partir d'ara se separen en dos blocs: emprendre accions que acceptin el veto de l'Estat i renunciïn al 9-N per buscar noves sortides legals, o que no acceptin el veto i continuïn cap a la consulta extramurs de la legalitat constitucional espanyola. Els actors que han donat suport al procés -els partits, les més de 800 entitats que formen part del Pacte Nacional Pel Dret a Decidir o l'enorme força ciutadana mobilitzada per l'ANC i Òmium-, hauran de prendre partit a favor del primer camí, el de l'acatament, o el segon, de la desobediència, una discussió que ha vingut donant-se com a teló de fons des que es va signar el pacte per la consulta, però que ara s'alça com a central.
Per la seva banda, el Govern espera poder endarrerir aquesta decisió tot el possible mentre manté la tensió batallant per la via judicial amb el TC. De moment, el mandat del Tribunal és suspendre la campanya juntament amb la resta de preparatius, i aquesta serà una de les decisions que l'Executiu català haurà de prendre en la reunió ordinària del Consell Executiu d'aquest dimarts, el que es convertirà en un avançament si pretén continuar o no amb el pla del 9-N. En l'entrevista de dissabte a El objetivo de La Sexta, Mas es va reafirmar-se en que la consulta s'havia de celebrar, però va assegurar no estar “en un moment de desobediciencia civil”.
Pressió per la desobediència
L'esquerra independentista, amb la CUP al capdavant, va ser el sector que més d'hora va apostar per la desobediència. En el debat de política general, celebrat a principi d'aquest mes, la CUP va recolzar en solitari una resolució cridant a la desobediciencia del TC a la qual ERC s'hi va abstenir. Després de la decisió del TC, diversos centenars de persones van respondre a la convocatòria de la Candidatura d'Unidat Popular davant de la Delegació del Govern a Barcelona, on van tornar a mostrar la seva aposta ferma per celebrar la consulta del 9-N “sí o sí” .
També ERC ha amenaçat amb l'aposta per la insubmissió institucional. El líder independentista, Oriol Junqueras, va cridar a la desobediciencia civil davant un veto de l'Estat al 9-N, unes paraules que posteriorment van ser rebaixades pel seu número dos, Marta Rovira, qui ha matisat que no havia de cridar a la desobediència civil “amb aquestes paraules” perquè “pot impactar a algunes persones”. Malgrat això, Alfred Bosch, portaveu d'Esquerra al Congrés, va tornar a deixar caure la possibilitat de celebrar la consulta en l'opinar, després de conèixer-se la suspensió, que “mantenir la consulta no li treu validesa internacional”. Una postura similar a la manifestada per Marta Rovira, secretària general d'ERC, que va assegurar: “Si ens posen en la disjuntiva entre haver d'obeir al Constitucional i l'ampli mandat democràtic de la ciutadania, tenim clar que obeirem a aquest últim”.
ERC es va oferir fa dues setmanes a entrar al Govern a canvi de “blindar” la consulta, un oferiment al qual Mas va contestar amb llargues i assenyalant que la consulta ja estava blindada. Però el nou escenari que obre la paralització de la convocatòria a l'Alt Tribunal, l'entrada d'Esquerra torna a estar sobre la taula. Si Artur Mas decideix seguir endavant amb la consulta, un govern de concentració seria la fórmula més estable. Per contra, si Mas decidís obeir el veto del Constitucional, el pla de Convergència és anar a unes eleccions amb un llista independentista conjunta amb ERC, com ja va intentar per a les europees. La major dificultat d'aquesta opció per a CDC seria acceptar el punt d'una declaració unilateral d'independència.
Manifestacions davant els ajuntaments
L'ANC i Òminum Cultural, entitats que han tret al carrer a centenars de milers de catalans a favor del dret a decidir i la independència, també juguen un paper rellevant en el debat sobre la desobediència. De moment, les organitzacions ciutadanes han convocat concentracions aquest dimarts davant dels ajuntaments de tots els municipis catalans, sense decantar-se amb claredat per cap opció.
Amb motiu de la paralització de la convocatòria i la llei de consultes, l'Assemblea ha avançat l'inici de la seva campanya pel sí, que començarà aquest dimarts. L'acte central de l'inici de campanya es realitzarà a la plaça Sant Jaume de Barcelona amb la presència de la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, i la d'Òmnium Cultural, Muriel Casals.
