La proposta de Colau de crear una xarxa de ciutats-refugi contagia diversos municipis

Després que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, anunciés la voluntat de participar en una xarxa de ciutats-refugi que acullin les persones que intenten arribar a Europa o travessar-la des del sud posant en greu perill les seves vides, han sorgit noves veus amb aquesta voluntat humanitària. Els ajuntaments de Sant Feliu de Llobregat, Sabadell i València s’han ofert a formar part d’aquesta xarxa, que permeti incrementar el nombre de refugiats acollits a Catalunya. En aquests moments, Catalunya només ofereix 28 places d’acollida. A Espanya, se n’ofereixen unes 900.

Impresionante demostración de solidaridad de los alemanes en apoyo a los refugiados

Aquestes xifres contrasten amb les més de 400.000 persones que han demanat asil als països europeus en els sis primers mesos d’aquest any. I, sobretot, xoquen amb les imatges impressionants de persones mortes o rescatades al Mediterrani i de les desenes de milers que intenten creuar Europa, des de Grècia en direcció a Alemanya o Suècia. El degoteig de notícies com els 71 morts dins una furgoneta frigorífica a Àustria o els més de cinquanta asfixiats dins d’una embarcació a la deriva al Mediterrani, estan provocant, els darrers dies, la indignació popular. Les entitats de defensa dels drets dels immigrants i els refugiats ja fa temps que exigeixen unes solucions que els governants europeus es resisteixen a aprovar.

Representants d’aquestes entitats participen, aquest dimarts, en la reunió a la qual les ha convidat l’Ajuntament de Barcelona, representat pel seu primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello. La voluntat d’aquesta reunió és, segons el consistori, “estudiar possibles accions des de Barcelona davant la crisi dels refugiats”. Hi participaran membres de la xarxa Asil.cat, Comissions Obreres, el Col·legi d’Advocats de Barcelona, l’Institut de Drets Humans i Creu Roja, entre d’altres. Asil.cat agrupa entitats que atenen refugiats com la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats, Exil, ACCEM, ACATHI, PEN-català o SICAR cat-Adoratrius. El Comitè Català d’ACNUR hi intervé com a membre observador.

El grup municipal barceloní d’ERC va ser el primer en demanar resposta a Ada Colau i va entrar al registre un prec perquè el govern municipal emprengui les mesures necessàries per acollir refugiats de guerra de Síria. El president d’aquest grup, Alfred Bosch considera que "la nostra ciutat ha d'estar a l'altura de la crisi dels refugiats sirians, tal com va fer amb Bòsnia durant la guerra dels Balcans". La resta de grups han anunciat el seu suport a la idea de ‘ciutat refugi’ expressada per l’alcaldessa llevat del PP, que la veu amb desconfiança.

Pressió popular

La pressió popular pot ser molt útil per trencar la dinàmica establerta per alguns governs, com l’espanyol, que afirmen que no tenen mitjans suficients per ampliar les seves quotes d’acceptació de refugiats. Així ho considera Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajut al Refugiat: “un posicionament barcelonès o català favorable a l’acollida de refugiats suposaria una pressió molt gran sobre el Govern espanyol, que és qui té les competències per decidir el nombre de beneficiaris. Seria com dir que la societat està disposada a acollir refugiats i que són els governs els que no volen”.

En termes similars s’expressa Àgata Sol, directora de l’associació Amb Drets, que treballa en l’àmbit de les migracions i els drets humans: “Barcelona i Catalunya poden tenir un paper de garants dels drets humans i pressionar al govern de l'estat perquè sigui respectuós amb el dret d'asil, i implementi una política generosa en matèria d'asil, i no la política restrictiva que desenvolupa. Ho hem de fer per la nostra pròpia història, i en memòria dels milers de refugiats que el nostre país va expulsar arran la Guerra Civil”.

A la xarxa ha aparegut l'etiqueta #acollimrefugiats que reclama que Catalunya aculli fins a 7.000 refugiats, una xifra molt superior als 2.000 que la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, està disposada a acceptar, segons ha declarat aquest dilluns. Les entitats que es reuneixen amb Gerardo Pisarello barallaven la possibilitat de fixar en 400 els refugiats que podria acollir Barcelona.

D’altra banda, Pallassos sense Fronteres ha convocat una concentració davant l’ajuntament de Sant Esteve de Palautordera, aquest dimecres, a les vuit del vespre, sota el lema “Un minut de vergonya, un minut de dignitat”. “Volem exigir a les nostres autoritats un mínim d’humanitat, i fer callar les veus inhumanes que es neguen a donar suport a tota aquesta gent”, explica PSF en el comunicat que convoca a aquest acte, i en el qual es demana que s’ampliï al màxim de consistoris possible. Fa més de 20 anys, les iniciatives solidàries de Catalunya amb els afectats per les guerres dels Balcans també van començar amb un acte a Sant Esteve de Palautordera.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats