Por als mitjans

Imatges d’alumnes d’esquenes a les càmeres per a protegir els companys de l’agressor mortal de l’Institut d’Ensenyament Secundari Joan Fuster de Barcelona. Por creixent a la voracitat informativa dels mitjans, que en situacions de drama i de dolor es fa més evident.

La mort d’un professor a càrrec d’un nen de tretze anys, que fereix també altres persones, centra l’atenció general en un institut de barri. Professorat, alumnes i pares senten l’amenaça de l’exposició mediàtica. En les primeres hores es veuen rostres descompostos pel dolor fins i tot en diaris seriosos, després vénen les esquenes.

Més enllà de la protecció dels menors i del dret a la imatge i la intimitat de les persones més directament afectades –que s’haurien de poder donar per garantits-, la comunitat escolar també s’ha sentit víctima. Hi ha una línia poc clara en la delimitació precisa de les persones i els valors que han de ser protegits davant la pressió competitiva de la indústria mediàtica.

La por a la intrusió dels mitjans en la vida i el dolor de les persones és un fet creixent i reactiu en aquesta societat abocada a la cultura de l’espectacle i on molta gent es mostra disposada a fer qualsevol cosa per sortir a la televisió o exhibir-se a les xarxes socials.

L’abast del dret a la informació tampoc no és fàcil d’establir en la reacció sovint compulsiva dels mitjans davant d’aquestes notícies. La informació gràfica és l’esglaó més dèbil de la cadena, exigida per una formats que sacralitzen la imatge en si mateixa, més enllà de la poca informació que la majoria de vegades aporta.