La CUP deixa les opcions d'investir Mas a la vora del límit legal després de l'assemblea de l'empat
L'assemblea de la CUP que va acabar en empat entre els partidaris i detractors d'investir Mas ha tornat a la política catalana al mateix escenari de 90 dies enrere. Ni les dues assemblees de la CUP, ni les eleccions generals de la setmana passada, ni una llarga negociació entre les dues formacions independentistes han estat suficients per canviar un fet que ha estat inamovible els últims tres mesos: Artur Mas és el candidat amb més suports entre els 135 diputats del Parlament, però encara no ha aconseguit una majoria suficient per convertir-se en president de nou.
El fet que la CUP hagi ajornat fins dissabte que ve la decisió final sobre com interpretarà l'empat deixa les opcions de Mas de ser investit a la vora del límit legal. El calendari només permet la investidura fins al 10 de gener, i l'ajornament de la CUP significa una setmana menys per desencallar la investidura, que amb l'actual composició parlamentària només es podria resoldre de dues formes: si la CUP investeix Mas o si JxS canvia de candidat i tots els seus diputats ho accepten. Si cap de les dues coses es produeixen, la tornada a les urnes sembla inevitable.
La Junta de Portaveus i la Mesa del Parlament han mogut fitxa aquest dilluns i han reservat els dies 4, 5 i 7 de gener per celebrar els últims debats d'investidura, en cas que la CUP anunciï el dia dos un canvi en la posició mantinguda fins ara. Així, el dia 4 podria celebrar-se el discurs d'Artur Mas com a candidat a la investidura, i el 5 el ple i la votació. En cas de no obtenir el candidat de JxS majoria absoluta, la votació es tornaria a repetir el dia 7, que es resoldria per majoria simple.
Si els cupaires tenien alguna esperança que Junts pel Sí es mogués, aquest dilluns Raül Romeva ha negat aquesta possibilitat, assegurant que no faran més ofertes. “El que ha passat és un empat tècnic i no ens correspon a nosaltres desempatar”, ha assegurat Romeva. Així, el número u deixava clar a la CUP que haurà de prendre la seva decisió final en les mateixes coordenades amb les quals va acudir a l'assemblea de diumenge.
Les opcions de la CUP
Amb el calendari fixat en cas que hi hagi un canvi de majories, els dubtes se centren ara sobre la decisió que prendrà la CUP en els seus màxims organismes de direcció, després d'una assemblea que no ha donat cap mandat concret. Tal i com reconeixien diversos membres de la CUP el mateix diumenge a la nit, l'assemblea està partida, però les decisions salomòniques són impossibles. Qualsevol fórmula imaginativa, com que el grup divideixi el seu vot per la meitat o donar llibertat als diputats, significa donar un sí o un no a la candidatura de Mas, en contra del mandat del 50% de la seva assemblea en ambdós casos.
El resultat de l'assemblea sí que permet dues coses a la CUP. En primer lloc, guanyar temps per continuar pressionant JxS perquè canviïn de candidat. Aquest va ser el missatge principal dels diputats en la compareixença sense preguntes oferta després de l'assemblea. Segons els seus càlculs, CDC no es pot permetre acudir a unes altres eleccions en solitari, menys encara després del mal resultat de Democràcia i Llibertat a les generals, de manera que les possibilitats que accedeixin a proposar un altre president augmenten a mesura que s'acosta la data límit, consideren.
En segon lloc, els permet carregar-se de legitimitat per donar un no a la investidura. L'assemblea no ha donat una majoria per canviar la posició mantinguda fins ara i, si a la investidura hagués de reflectir el mandat de l'assemblea en sentit estricte –5 diputats a favor i 5 en contra– previsiblement Mas obtindria el suport de 67 diputats en total, contra 68 que s'hi oposarien.
Enlaire queda una tercera opció que, malgrat ser remota, la CUP sempre ha posat sobre la taula, com és que els anticapitalistes concedeixin una abstenció mentre que els de Junts pel Sí aconsegueixin el suport de dos diputats d'altres grups parlamentaris.
