Estocolm va néixer a la defensiva. Allí pel segle XIII, un militar al servei de la corona de Erico XI Eriksson anomenat Birger Jarl, va aixecar un fort entre el mar Bàltic i el llac Malären a fi de frenar les successives temptatives per part de les flotes estrangeres d'envair territori suec, i també la pirateria, modus vivendi habitual aleshores. Així, entre escaramusses vikingues i pillatges aquàtics, va emergir del profund estret la que avui es considera una de les ciutats més cosmopolites de l'Europa meridional.
Banyada d'aigua i llum, Estocolm s'ha instal·lat en el nostre imaginari com aquell lloc al qual un recorre de forma gairebé reactiva quan pensa en la ciutat ideal. Art modern i gastronomia d'avantguarda, arquitectura miscel·lània que fon allò vell i allò nou, natura i ciutat en simbiosi –Estocolm va ser designada la primera ‘capital verda europea’ l’any 2010–, ponts sobre aigua pertot, desdoblant-se la ciutat en cada reflex, i una llum breu però intensa i circumdant que esquitxa cada racó de l’anomenada ‘Venècia del Nord’, fan d'aquesta ciutat un destí ineludible per a qualsevol viatger que s’ho valgui.
A través de les seves 14 illes, interconnectades alhora per 57 ponts, Estocolm és un arxipèlag urbà molt ben comunicat que convida a ser saltat de llosa en llosa i deixar-se sorprendre per la seva bellesa i la infinitud de llocs interessants que visitar.
Tal vegada la visita a l’illa de Gamla Stan sigui, per història i poder de citació entre els turistes que arriben per primera vegada a la ciutat, la més ineludible de totes. Aquest barri fet d'edificis color ocre i carrerons empedrats és el bressol de la capital sueca i fita gran part del seu casc històric. Perdre's pels seus carrers és submergir-se en la història de la ciutat, gaudir de la seva acolorida paleta cromàtica i de les tendes d'artesania, i, si el temps acompanya, un pot sentir com la vida aflora en aquesta illa amb més força, alimentada pels espectacles ambulants i la música de carrer.
Treure el cap per Gamla Stan pot ser també una oportunitat per assistir a un dels reclams més típics de la ciutat com ho és el canvi de guàrdia que cada migdia té lloc al Palau Reial. I menys vistós però no menys curiós és passar-se pel carrer Marten Trotzigs Grand, que amb els seus 90cm d'amplada és la més estreta de tot Estocolm.
Poques ciutats poden presumir d'un patrimoni cultural com el que posseeix i exhibeix Estocolm. Un espectre que abraça des dels vestigis de la cultura vikinga sobre la qual es fonamenta la història del país, a l'art contemporani que creix dins i fora de les seves fronteres.
Un dels museus més freqüentats és el Moderna Museet, situat a la illa de Skeppsholmen. Obert l'any 1958, l'edifici és obra de l'arquitecte espanyol Rafael Moneo i és el principal museu d'art modern i contemporani de Suècia comptant amb obres de Dalí, Matisse o Picasso. Precisament del pintor malagueny van ser les obres que en 1993 uns lladres van furtar del Moderna Museet, de les quals només es van recuperar tres. A més, l'illa de Skeppsholmen ofereix al seu torn altres estímuls artístics, com el jardí Paradís, on poder admirar les cridaneres peces escultòriques de Jean Tinguely i Niki de Saint Phalles.
Just davant de Skeppsholmen trobem l'illa de Djurgarden, una de les zones més atractives pel que fa a l’oferta lúdica de la ciutat. A pocs metres entre si trobem el recinte de Skansen, el primer museu a l'aire lliure que es va obrir a Suècia fa ja més d'un segle, el parc d'atraccions Gröna Lunds amb el seu espectacular carrusel o el peculiar Museu Abba, que farà les delícies dels fans de la mítica banda sueca.
Només cal donar un volt per aquí per entendre que Estocolm es va aixecar sobre l'aigua, i que aquest és un element omnipresent i indissociable a la ciutat i als seus orígens. Per alguna cosa se la coneix com ‘La Venècia del Nord’. És lògic imaginar, doncs, que les entranyes de la ciutat amaguen una inesgotable font d'epopeies marítimes. Però res més lluny de la realitat: un dels esdeveniments històrics que millor es conserva en la imatgeria sueca és el naufragi del Vasa, un majestuós navili de guerra que allí pel segle XVII era buc insígnia de la flota reial i que va acabar sotsobrant de la forma més penosa: per una sobrecàrrega de pes. 300 anys va romandre sedimentat al fons de la badia de Saltsjön abans de ser recuperat. Ara, més de tres segles després, un pot apropar-se al Vasamuseet i al·lucinar contemplant de primera mà la imponent nau, descobrint a través d'ella –com si fos un viu testimoni de la seva forja– la història de la ciutat.
I per a lloc històric –encara que per raons més properes al nostre temps–, el Stadshuset; és a dir, l'Ajuntament d'Estocolm. El que fa especial aquest consistori construït a principis del segle XX és que, durant una vegada a l'any, un dels seus salons s’empolaina per acollir la cerimònia dels premis Nobel. Un espai carregat de màgia on a hom li dóna per pensar en la virtut humana i en les fites de la humanitat que han forjat el nostre món.
Una bona època per viatjar a Estocolm és durant l’estació d’estiu. A causa de la seva proximitat amb el pol àrtic, el visitant pot gaudir de l’anomenat ‘Sol de mitjanit’, un peculiar fenomen natural que permet gaudir de la llum estival inclús quan el rellotges ha fet la seva volta diària.
Difícilment es pot experimentar tot el que aquesta ciutat ha d'oferir a qui la visita per primera vegada. Això sí, basta una sola vegada perquè a un li embargui el desig irrefrenable de tornar.
Vueling vola de Barcelona a Estocolm.
Sobre este blog
Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.
