Fuerteventura és un paradís per als amants del sol i la platja. Quilòmetres de sorra daurada, aigües turqueses i un clima privilegiat fan d'aquesta illa, la segona més extensa de l'arxipèlag canari després de Tenerife, el lloc ideal per passar unes vacances inoblidables o per desconnectar uns dies. Tot i ser una destinació turística de primer ordre, Fuerteventura no és una illa massificada i es poden veure i visitar molts llocs amb relativa tranquil·litat.
Un litoral pràcticament pla converteix Fuerteventura en una immensa i interminable reguitzell de platges de sorra blanca, moltes de les quals gaudeixen de condicions de vent molt adequades per al surf, el windsurf i el kitesurf. Les de Corralejo, al nord, i Jandía, al sud, són les més famoses.
Però a més de ser un dels destins preferits de sol i platja, Fuerteventura acull moltes zones d'interès paisatgístic i monumental. Encara que juntament amb Lanzarote és la més àrida de les illes Canàries, els seus paisatges volcànics són colpidors. Una bona porció del centre de la illa està ocupada per amplis paratges d'origen volcànic, anomenats malpaís, formats per antigues colades de lava. És possible endinsar-se en aquest paisatge gairebé lunar entrant per algun dels senders que les creuen.
Fuerteventura és una illa fonamentalment desèrtica, però al centre pot descobrir-se la major diversitat de paisatges i, així, fèrtils valls sorgeixen inesperadament com un oasi davant la mirada sorpresa del visitant. També hi ha interessants mostres del patrimoni històric, com Betancuria, l'antiga capital, convertida avui en una bonica població plena de casalots i esglésies antigues que transmeten l'esplendor del seu passat. Està envoltada d'una fèrtil i fotogènica vega que contrasta amb l'extrema aridesa de la resta de l'illa.
De fet, aquí s'enclava el Parc Rural de Betancuria, un espai protegit de gran interès geològic en el qual afloren les roques més antigues de tot l'arxipèlag i que configura un paisatge similar al d'un oasi, amb palmeres i pins que s’alternen amb vegetació endèmica i amb múltiples elements etnogràfics perfectament integrats: sínies, molins, forns de calç, corrals ...
Fuerteventura és l'illa canària més propera a l'Àfrica, tot just cent quilòmetres la separen del continent, i això es nota. Alguns dels seus paisatges com les impressionants Dunes de Corralejo semblen haver estat arrencades literalment del proper desert del Sàhara. Les dunes formen la major extensió de sorra de les Illes Canàries. La millor hora per visitar-les és l'alba o el capvespre, quan la llum del Sol torra el color de la sorra i accentua el contrast amb les aigües turqueses de l'Atlàntic.
Un viatge en transbordador de tot just 15 minuts des de Corralejo ens portarà a descobrir un dels tresors de Fuerteventura: l'Illa de Lobos. A prop de l'embarcador es troba la joia d'aquesta illa avui deshabitada: el Puertito, un lloc paradisíac, d'aquests que quan es veu en una fotografia un es pregunta si alguna vegada podrà visitar-lo.
Platges infinitesEncara que a Fuerteventura el desenvolupament turístic va arribar més tard que en les seves veïnes illes, la costa sud-est -la part oriental de la península de Jandía-, amb les seves espectaculars platges, és la més zona més concorreguda de tota l'illa. No obstant això, són platges tan extenses que es pot gaudir del bany amb relativa tranquil·litat. Per exemple, a la platja de Sotavento. De cinc quilòmetres de longitud i fins a un quilòmetre d'amplada en alguns trams, aquesta fotogènica platja d'altes dunes combina grans paisatges verges i aigües molt tranquil·les, efecte de l'existència, a un centenar de metres de la costa, d'una barra de sorra que crea una llacuna natural cristal·lina. Per aquesta configuració i per la brisa que sol bufar, és també una platja ideal per al windsurf i el kitesurf. Aquí es disputen diverses proves de la Copa del Món.
Però no només es pot gaudir del mar i del sol a les famoses platges de Jandía. Menys concorregudes, però igualment espectaculars són les platges de El Cotillo, al nord-oest. Són idíl·liques i petites cales de sorra blanca amb el mateix denominador comú: aigües cristal·lines de color turquesa.
Sense deixar la costa occidental, al sud de El Cotillo es troba la bonica població de pescadors de Ajuy, amb la seva bella platja de sorra negra. Des d'un dels extrems surt un agradable camí per la costa que permet visitar les impressionants grutes que ocupen la base del penya-segat i que ofereixen espectaculars vistes.
No gaire lluny de El Cotillo, però ja a l'interior, no es pot deixar de visitar la muntanya màgica de Tindaya. De 401 metres d'altura, aquesta imponent mola presideix el nord de Fuerteventura i va ser un lloc sagrat i màgic per als aborígens que poblaven l'illa abans de la conquesta castellana. A les seves coves i abrics s’amaguen més de 300 gravats el significat dels quals encara es desconeix, tot i que s'ha comprovat que estan orientats cap al Teide, a Tenerife, volcà visible en els dies clars des de dalt de la muntanya.
Molt a prop es troba la població de La Oliva on destaca la Casa de los Coroneles. A principis del segle XVIII, la màxima autoritat militar de Fuerteventura va traslladar la seva residència a aquesta petita localitat, convertint-la en la capital militar de l'illa. Allà va manar erigir aquest edifici de grans proporcions i línies austeres que ha arribat als nostres dies com una de les construccions més rellevants del patrimoni arquitectònic canari.
Un dels signes d'identitat de Fuerteventura són els molins, que es troben dispersos per tota l'illa i que, impulsats pel fort vent que sol bufar, servien per moldre el gra amb el qual posteriorment els agricultors elaboraven el gofio, una de les senyes d'identitat de la gastronomia canària. El Centre d'Interpretació dels Molins de Tiscamanita reprodueix la forma de vida dels camperols del XVIII i el XIX, explica el funcionament dels molins de vent i mostra el procés d'elaboració d’aquest aliment.
A Fuerteventura també es troba la platja verge més cèlebre de la Illes Canàries: Cofete. Són catorze quilòmetres de sorra en un entorn colossal, a la costa occidental. Exposada a potents vents i sotmesa a un fort onatge, és un paratge sorprenent al qual s'arriba mitjançant una llarga pista forestal des de Morro Jable, el centre turístic del sud de l'illa.
La natura salvatge de Fuerteventura va quedar reflectida en els escrits d'un dels seus visitants més il·lustres: Miguel de Unamuno. L'escriptor i filòsof basc va viure desterrat durant uns mesos al 1924 per criticar la dictadura del general Primo de Rivera. A la capital, Puerto del Rosario, es pot visitar la casa on es va allotjar aquest famós intel·lectual de la Generació del 98 i veure com eren les estances que habitava, descobrir alguns dels mobles que va utilitzar i llegir els textos que va escriure sobre Fuerteventura.
En un d'ells, l'escriptor descriu el caràcter d'aquesta illa àrida i inhòspita però noble alhora: “Desert és aquesta solemne i estimada terra aïllada de Fuerteventura, una de les illes anomenades Afortunades i que té la fortuna i la bellesa a la vegada en la seva noble i robusta pobresa”.
Vueling vola de Barcelona a Fuerteventura.
Sobre este blog
Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.
