eldiario.es

9

CATALUNYA

La sanitat catalana, una amalgama d'interessos públics i privats

La barreja de situacions legals dóna peu a actuacions que CCOO qualifica de capitalisme d'amiguets.

Diversos directius de la xarxa pública ho eren mentre mantenien càrrecs en empreses privades del sector

Los trabajadores 'okupan' el vestíbulo del hospital para protestar por los recortes sufridos en el centro y en el sector sanitario en general. / Edu Bayer

Treballadors ocupant el vestíbul de l'Hospital Sant Pau, en una imatge d'arxiu / Edu Bayer

La situació de pràctica sublevació que es viu a la sanitat catalana no s'explica sense tenir en compte la barreja d'interessos públics i privats que hi conviuen. La xarxa sanitària catalana (SISCAT) es basa en una gran varietat de proveïdors i amb moltes formes de gestió. Hi ha empreses privades amb ànim de lucre, n' hi ha de no lucratives, empreses públiques i consorcis. Però, a més a més, el SISCAT contracta directament amb empreses privades, segons consta a un informe elaborat per la federació de sanitat de CCOO de Catalunya.

Els diferents governs catalans han vist bé aquesta amalgama. Deien que la diversitat de proveïdors permetia un cert grau de competència. Amb la reducció dels pressupostos públics l'anomenat model català ha mostrat la seva cara més bruta i s'ha vist que amagava formes de capitalisme d'amiguets, en paraules de l'informe, un sistema que es basava en la captura de rendes fruit de la proximitat amb el poder.

S'ha donat un llarg llistat de casos que exemplifiquen l'afirmació anterior. Una empresa de la qual era apoderat el gerent del Servei Català de Salut (SCS) Josep Maria Padrosa factura al mateix SCS. En saber-se el cas, ell va dir que no sabia que n'era apoderat, cosa que no li ha impedit seguir sent director del SCS.

També es dóna el cas d'empreses privades que, tot i la brutal retallada dels pressupostos sanitaris públics, incrementen la seva contractació amb el SCS. Al mateix temps hi ha exemples contraris, com l'impediment a l'hospital Josep Trueta, de Girona, de contractar el servei de cuina amb l'hospital Santa Caterina, també públic.

Es donen també declaracions que mostren clarament la intenció subjacent de l'Administració. Així, la secretaria del departament de Salut ha manifestat que cal donar negoci a tothom, més enllà del que significa l'eficiència de la despesa pública. També hi ha casos d'empreses del sector públic que contracten serveis amb empreses en les quals participen membres del seu consell d'administració. IDC, multinacional del sector privat, té garantit un nivell d'activitat que cobrarà de l'Administració, tant si el fa com si no. S'han produït, a més, rescats amb diners públics de centres privats als quals s'assegura un llarg període de feina procedent del sector públic...

Aquesta barreja d'interessos explicaria que en moments de retallades es passin pacients del sector públic al privat. Paradoxalment hi ha empreses públiques del sector sanitari que estan afiliades i paguen quotes a patronals privades. I s'arriba a extrems en què ha de ser la justícia qui digui si una empresa és pública o privada.

L'estranya barreja entre què és públic i privat la personalitza el conseller Boi Ruiz, procedent del sector privat, que, tot just estrenar el càrrec va nomenar Josep Prat com a president del Consell d'Administració de l'institut Català de la Salut, (ICS), mentre aquest era vicepresident de la multinacional sanitària privada USP. Prat va haver d'abandonar la cúpula de l'ICS acusat de greus delictes de corrupció.

L'informe emfasitza que mentre es retallava el pressupost de la sanitat pública s'han donat casos d'empreses que han incrementat la seva facturació al SCS, mentre que hi havia empreses públiques on es disminuïa l'aportació.

Entre els anys 2010 i 2014 l'ICS ha vist com es reduïa un 13% el seu pressupost. En un exercici difícil d'entendre, l'ICS va tenir un superàvit de 40 milions el 2012. El 2013, si s'hagués prorrogat el pressupost, el superàvit hauria estat de 100 milions, però com que es va reduir l'aportació pública en 140 milions el resultat ha estat un dèficit de 35 milions. La reducció de la despesa ha comportat pèrdua de llocs de treball i reduccions salarials.

Tarragona i Lleida

El projecte de Tarragona consisteix a crear un ens que gestionaria tota l’atenció sanitària de la zona. El major proveïdor és l’ICS. Aquest nou ens es posaria sota el control de Joan Maria Adserà, vinculat amb Convergència Democràtica de Catalunya, a la patronal Unió Catalana d’Hospitals, a múltiples negocis i és alhora director general i gerent de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla.

El projecte de Lleida resulta igualment preocupant. Es volia fer un consorci que ara s’ha transformat en un ens de naturalesa indeterminada, del qual no hi ha gaire informació.

Sobretot, no se sap el cost econòmic del projecte, que no serà menor, ja que en contra del que es diu, el cost del personal de l’ICS està per sota de la resta de personal del sector.

Activitat privada incompatible

Un altre element que contribueix a la col·lusió entre els drets dels ciutadans i els interessos econòmics de diversos actors és la pràctica cada vegada més estesa de fer activitat privada als centres de la xarxa pública. El procediment és: el metge informa el pacient de la llista d’espera existent per a una determinada intervenció i li ofereix fer-li via privada i a preu de mercat la mateixa intervenció,al mateix hospital, fora del seu horari laboral. El metge, com a professional privat, factura el servei a l’hospital en el qual treballa.

Aquesta pràctica vulnera de manera flagrant la Llei general de sanitat que prohibeix que als centres sanitaris públics existeixin vies d’accés diferents en funció de la condició dels pacients; la llista d’espera ha de ser única. Aquesta pràctica també vulnera les lleis d’incompatibilitats catalana i espanyola que estableixen que mai podran ser “objecte de compatibilitat les activitats professionals que s’han de prestar a persones a què hom està obligat a atendre en el desenvolupament del càrrec públic”. És a dir, un metge no pot atendre de manera privada al ciutadà a qui està obligat a atendre en el seu lloc de treball del sector públic. Aquest conflicte d’interessos ja ha estat assenyalat en alguna ocasió per la Sindicatura de Comptes, encara que tant els centres com els responsables polítics del Departament han ignorat els advertiments, afirma CCOO.

La pràctica esmentada és més habitual en els casos de centres de tipus semi-públics, on fora d'horari habitual metges contractats per mútues arriben a fer intervencions quirúrgiques per conte d'aquestes entitats.

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha