Dubte existencial: sóc dona o sóc home?

M'assalten dubtes existencials fins al punt d'arribar a confondre el meu propi sexe: Sóc dona o sóc home ?

Segons el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola HOME és aquell que té qualitats considerades masculines per excel·lència com són el valor i la fermesa. Confesso llavors que començo a notar els símptomes d'una incipient crisi d'identitat; ¡ probablement jo sigui un home!

Però si continuo llegint constato que entre les accepcions de l'adjectiu FEMENÍ es troben feble i dèbil. Així que tampoc sóc una dona femenina com creia i tampoc un home femení. Doncs vaja !

Crec que començo a veure la llum al llegir que MASCULÍ és sinònim d'enèrgic. Ja ho tinc, sóc un home masculí. Ara ja m'ha quedat clar i resolt el meu dubte existencial: Aránzazu Calvera Cosculluela, home masculí.

La curiositat em fa seguir en la gran aventura del DRAE en un exercici que qualificaria de proper al masoquisme ...

Així m'assabento que al meu sexe no li està permès GAUDIR, no! Perquè gaudir és conèixer carnalment a una dona, gaudiu amigues lesbianes vosaltres que podeu!

I ja em quedo patidifusa quan veig que el meu PARE és el mascle que m'ha engendrat i la meva MARE és la femella que m'ha parit. Del que dedueixo que el meu pare va gaudir i va engendrar a la meva mare i que la mare no va haver gaudir. Així que el que la meva mare va fer va ser un acte passiu, ésser engendrada i un acte actiu això sí, parir, i amb dolor!

Una cosa bona, per fi trobo alguna cosa que m'alegra. El meu pare, a qui he admirat tota la meva vida per compartir al 50% les tasques domèstiques, és a dir, un cuinetes. Però no pels seus deliciosos guisats i paelles, no! Vaja, l'alegria m'ha durat un sospir ... Resulta que el meu pare és un home que es fica en coses, especialment domèstiques que no són de la seva incumbència.

Una de les missions del Diccionari és reflectir la realitat. En els 300 anys d'història de la Reial Acadèmia Espanyola amb prou feines vuit dones han estat acadèmiques de la llengua i dels seus 43 membres actuals, únicament set són dones. La societat espanyola i europea ha viscut una revolució de les dones aquests últims anys que ha fet que, per sort, a finals de 2014 el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola sigui modificat per adaptar-se a la nova realitat social. Però un gran por interior m'assalta quan m'adono que per a molts i moltes aquestes accepcions estúpides i sexistes són la realitat en què viuen el 2013, viuran en 2014 i es mantindran durant dècades després l'anunciada modificació. Espero no haver d'esperar moltes dècades per veure que la composició de la RAE representa la realitat social en què les “febles i dèbils són membres de ple dret.

PD: anonadada em quedo quan m'adono a hores d'ara de la vida que sóc perica (jo, l' Athelic de sempre i a molta honra!) Es veu que PERIQUEAR és dit d'una dona que gaudeix d'excessiva llibertat.

GLOSSARI

- Femení. Feble, dèbil.

- Masculí. Viril, enèrgic .

- Home. Ser animat racional, home o dona. / Individu que té les qualitats considerades mascles per excel·lència, com el valor i la fermesa.

- Dona. Persona del sexe femení. / Que té les qualitats considerades femenines per excel·lència.

- Pare. Home o mascle que ha engendrat. / Cap d'una descendència, família o poble. / Pare de família: cap d'una família encara que no tingui fills.

- Mare. Femella que ha parit. / Mare de família: dona casada o vídua, cap de casa.

- Gaudir. Conèixer carnalment a una dona.

- Cuinetes. Home que es fica en coses, especialment domèstiques, que no són de la seva incumbència.

- Periquear. Dit d' una dona: gaudir d'excessiva llibertat .

Article publicat a Dones en Xarxa