Més feble, més petita i menys inteŀligent

Ahir em vaig llevar escoltant a un senyor dir-me que he de cobrar menys que un home perquè sóc més feble, més petita i menys intel·ligent. Increïble però cert, i no ha estat un atac aïllat cap a la meva persona d'un ésser qualsevol, ignorant al mateix temps que menyspreable. No, tal afirmació l'ha deixat anar a Iratxe García i a totes les dones un Diputat Europeu en el debat sobre l’escletxa salarial. Precisament quan s'estava debatent perquè la directiva europea del 2006 no ha aconseguit tancar la diferència de sou entre homes i dones, que arriba a superar el 40% en el cas de les pensions. La resposta d'Iratxe perfecta, “sóc aquí entre altres coses per defensar les dones d'homes com vostè”.

Aquest senyor és Eurodiputat i ho és perquè ho han votat milers de persones que han cregut que ell era la millor opció per a representar-los. Aquest senyor no està boig, diu el que pensa i pensa el que diu. I a més no està sol, n’hi ha molts més com ell i en aquest moment estan molt orgullosos de veure’s tan ben representats (molt més des que Trump és President dels Estats Units).

El Parlament Europeu no pot tolerar de cap manera aquest tipus de declaracions que fomenten la discriminació, l'odi i contravenen els drets humans. De la mateixa manera, un bus tampoc hauria de poder circular o estacionar al carrer amb missatges homòfobs o transfòbics. El Parlament Europeu i la resta de Parlaments nacionals i institucions hauran d'estar molt atents per si això torna a ocórrer, cosa que no seria d'estranyar perquè els populismes i l'extrema dreta resten a l’aguait tot el dia i és la seva tasca garantir que es respectin els drets fonamentals de qualsevol ciutadà.

La taca de la misogínia s'expandeix en les nostres societats de manera densa i imparable. L'ofensiva a Polònia amb l'avortament, la recent despenalització de la violència domèstica a Rússia, els feminicidis a Llatinoamèrica o la insuportable violència de gènere a Espanya, on ja van disset assassinades només en 2017, són una bona mostra d'això.

En menys d'una setmana tornarem a reivindicar els nostres drets el 8 de març, però aquest any serà diferent de la resta. Davant aquesta amenaça les dones no podem respondre com ho hem fet en els darrers anys. No escolten la nostra veu, no escolten els nostres crits, no els importen els nostres cops ni les nostres tombes, així que haurem d’explicar-ho d'una altra manera. Aquest any centenars d'organitzacions feministes han convocat una vaga internacional, és el moment de repolititzar el 8 de març. De passar d'actes commemoratius a reivindicar per a no retrocedir ni un pas. Les marxes massives de dones del 21 de gener als Estats Units i a tot el món poden suposar que estiguem davant una quarta onada feminista. Cal que les institucions, on les dones encara estem infrarepresentades, canalitzin les protestes i actuïn en la mateixa direcció. Per això és tan important que aquest 8 de març totes les institucions parin simbòlicament solidaritzant-se amb aquesta reivindicació.

Hem après la lliçó, encara que alguns considerin que tenim una capacitat intel·lectual menor. Els drets de les dones no són hereditaris, cada generació ha de lluitar per ells. Ahir lluitàvem pel dret a l'avortament a Espanya i vam haver de sortir al carrer tal com ho van fer les nostres mares en el seu moment. Avui, l'enemic a vèncer és l'odi a la dona i a les minories, l'objectiu dels que ens menyspreen és esborrar de cop tots els petits i grans passos fets en els últims anys. Depèn de tots, homes i dones, que ens organitzem i donem la batalla. Organitzar-se per resistir i vèncer. Que comenci la quarta onada feminista. Aquesta serà global.