Pont de la Constitució (o de la Puríssima). Crisi galopant. Les sales de cinema competeixen per atreure a tots aquests espectadors que no poden sortir de minivacances amb el crit de les últimes superproduccions, del 3D, dels vampirs, de les increïbles imatges de L'impossible ... L’Aribau, però, té aquesta nit en cartell (a les 22h.) West Side Story. Una versió moderna del clàssic? No West Side Story només hi ha una: la dels 10 Oscars, el musical de 1961, dirigit per Robert Wise i Jerome Robbins i amb Natalie Wood i Richard Beymer. La mateixa cinta amb la quaquel, el 7 de desembre de 1962, fa avui 50 anys, va obrir les portes aquest cinema.
La reposició, en versió original amb subtítols, com llavors, és un homenatge pel mig segle de vida del cinema del carrer Aribau, una de les sales cinematogràfiques més antigues d'Espanya i d'Europa. Juntament amb l'històric cinema Cervantes de Sevilla i algun més -pocs-, l'Aribau s'ha anat quedant com a últim testimoni d'un temps gloriós per al cinema. Les grans sales van ser tancant paulatinament (Savoy, Fantasio, ABC, Astoria, Vergara ...) o es van reconvertir exclusivament en teatres (Tívoli, Coliseum ...). L’Aribau segueix aquí, al costat de la plaça Universitat, amb els seus 1.174 butaques, oferint els grans estrenes mundials.
Pere Balañá, nét del fundador del cinema, del Grup Balañá, assumeix que el moment per a les sales exhibidores de cinema és crític: “La crisi arriba quan arriba i no li podem fer res”, comenta. “El mercat espanyol ha baixat des de 2004 d'uns 130 milions d'espectadors a uns 100 milions, càlcul, en aquest 2012”. El model de negoci va començar a canviar, sobretot a partir dels anys 80-90, amb la creació de multisales, que va ser la salvació de molts cinemes. Entre ells, l'Aribau: “Ara tenim davant els multicines, que ens permeten mantenir la sala gran”, reconeix l'empresari.
Nostàlgics
Aquesta nit la majoria dels espectadors que podrien omplir el cinema ja han vist West Side Story. Segur que algun d'ells es troba entre les 795.125 persones que van pagar la seva entrada, entre dicembre de 1962 i octubre de 1964. Perquè la pel.lícula es va mantenir en cartell 96 setmanes. Eren altres temps, és clar: “Llavors les pel.lícules, que s'estrenaven a Espanya amb retard [West Side Story es va passar un any i mig més tard], només s'oferien en una sala i, amb programes dobles, duraven mesos i mesos en cartell ”, recorda Balañá. “Ara parlem de poques setmanes, de moltes sales, de centres comercials que atreuen quantitats de persones i, a més, de seguida les pel.lícules surten en DVD”.
L’Aribau mai va tenir res a veure amb “el cinema de reestrena preferent que il.luminava la plaça Lesseps” com canta Serrat en Els fantasmes del Roxy. Però la nòmina de fantasmes d'estrelles del cinema que corren pel Aribau se segueix incrementant. Balañá recorda moltes pel.lícules que van estar mesos i mesos en cartell. “Tal com érem (1973), Grease (1978), Blues Brothers (1980), Víctor o Victòria (1982), La jaqueta metàl.lica (1987), o El silenci dels anyells (1991) són títols que recordo que van aguantar molt de temps en cartellera a l'Aribau. I, tot i la situació del mercat, esperem que la llista es segueixi incrementant durant molt de temps ”.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
