El món de morfologies toves, personatges onírics i núvols desfilats de Salvador Dalí (Figueres, 1909-1989) s’ha instal.lat al Centre Pompidou de París fins al 25 de març. Malgrat la popularitat planetària del geni de Cadaquès, sorprèn que les antològiques dalinianes no sovintegin. La retrospectiva del Pompidou, que reuneix 200 peces, omple un buit que potser ajudarà a rebaixar les ínfules de modernitat d’alguns artistes abstractes i conceptuals que es pengen l’etiqueta d’innovadors.
Pel que expliquen els comissaris del muntatge (una servidora escriu aquestes ratlles des de Barcelona) totes les peces exhibides -escultures, pintures, cartes, fotografies, audiovisuals i instal.lacions- proporcionen als espectadors arguments suficients per valorar i aprofundir en l’obra d’un artista que es va tornar antipàtic per a molts. Les opinions polítiques de Dalí (que simpatitzava amb Franco sense embuts), la seva vessant de showman i la seva fam de fer diners li van suposar el menyspreu d’alguns crítics que van empetitir la seva obra al.legant que Dalí va ser més un actor que un creador.
Víctima i botxí
Com apunta Pere Gimferrer al text del catàleg de la mostra, Dalí va ser alhora víctima i botxí de la seva personalitat. De tota manera, i a banda de les valoracions personals de la vàlua pictòrica de Dalí, no es pot negar que va anar més enllà del surrealisme i dels límits de la pintura. Ell mateix va apuntar que “la pintura és només una minúscula part de la meva genialitat”. Potser per això va ser un pioner de la performance i de les tècniques publicitàries, i el mateix Andy Warhol va prendre nota de la gosadia del pare de El gran masturbador.
Un dels epicentres de la retrospectiva que es pot visitar a París és la rèplica de la sala dedicada a l’actriu Mae West del Teatre-Museu de Figueres, i un dels cuadres més especials que el Moma ha cedit per a la ocasió és La persistència de la memòria, una tela on un Cap de Creus flàccid sembla vol escampar-se fora del marc.
Però, si París queda fora del pressupost, hi ha alternatives. Per Sant Jordi la mostra arribarà al Reina Sofia de Madrid, i mentrestant, per fer passar el cuc, visitar el Teatre-Museu Dalí de Figueres o passejar per la platja de Port-Lligat són experiències dalinianes que no foraden la butxaca.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
