Gil de Biedma en estat pur

El pas del temps era una de les preocupacions vitals del poeta Jaime Gil de Biedma. Alguna vegada havia comentat que escrivia poesia perquè no volia morir del tot, i avui, en complir-se 25 anys de la seva mort, la seva obra segueix viva. És el pas del temps el que posa a prova la permanència d’una obra literària. Borges deia que la glòria d’un poeta depèn de l’excitació o de l’apatia de les generacions d’homes anònims que la posen a prova en la solitud de les seves biblioteques. Gil de Biedma compleix, sens dubte, aquesta màxima. Per a ell, com es diu vulgarment, no passen els anys.

L’exposició En palabras de Jaime Gil de Biedma recupera tota la seva grandesa com a poeta i com a intel·lectual; sentir les seves paraules, la seva poesia, els seus pensaments, tot allò que l’ha fet ser un autor singular, recordat, llegit i reinterpretat per diverses generacions. La mostra, en format conversa (una altra de les grans passions del poeta), és Gil de Biedma en estat pur.

L'exposició proposa un viatge sensorial per la seva poesia en un format minimalista que atorga la intensitat màxima a la paraula. La comissària de l'exposició, Inés García-Albi, ha assegurat que en l'exposició “no hi ha una sola paraula” que no fos escrita pel poeta i entre la qual es barreja la veu de Camilo García amb la del propi Gil de Biedma reivindicant l'essència de la seva poesia. Un espai central permet escoltar les paraules del poeta gràcies a “una coreografia de poemes, paraules i pensaments”, al qual se sumen altres tres en què es repassen els poetes que més el van influenciar, una mena de biografia musical del que escoltava i una narració de fets que situen el context històric del poeta.

La mostra compta amb el documental Apuntes para una autobiografia, amb guió i direcció de García-Albi, en què també a través de la paraula es repassa la vida i obra del poeta, que inclou imatges de l'arxiu familiar.

A més de l'exposició, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Laura Borràs, ha explicat que al novembre es celebrarà al Santa Mònica un simposi sobre la obra en què participaran destacats escriptors que van conèixer a Gil de Biedma. Hi prendran part Carme Riera, Pere Rovira, Pere Gimferrer, Feliu Formosa i Francesc Parcerisas.

També es preveu per a aquesta tardor l'edició dels diaris de Jaime Gil de Biedma, per part de Lumen (Penguin Random House), l'editora Silvia Querini ha remarcat que és un volum que no és un “reguitzell d'anècdotes”, sinó que és una reflexió sobre el fet d'escriure.

L’exposició, després de Barcelona, anirà a la Biblioteca Nacional a Madrid a mitjans de gener, en què es mantindrà el format de l'Arts Santa Mònica i se sumarà una vitrina amb bibliografia del poeta.

El pas del temps era una de les preocupacions vitals del poeta Jaime Gil de Biedma. Alguna vegada havia comentat que escrivia poesia perquè no volia morir del tot, i avui, en complir-se 25 anys de la seva mort, la seva obra segueix viva. És el pas del temps el que posa a prova la permanència d’una obra literària. Borges deia que la glòria d’un poeta depèn de l’excitació o de l’apatia de les generacions d’homes anònims que la posen a prova en la solitud de les seves biblioteques. Gil de Biedma compleix, sens dubte, aquesta màxima. Per a ell, com es diu vulgarment, no passen els anys.

L’exposició En palabras de Jaime Gil de Biedma recupera tota la seva grandesa com a poeta i com a intel·lectual; sentir les seves paraules, la seva poesia, els seus pensaments, tot allò que l’ha fet ser un autor singular, recordat, llegit i reinterpretat per diverses generacions. La mostra, en format conversa (una altra de les grans passions del poeta), és Gil de Biedma en estat pur.