Jordi Duran; “La interculturalitat serveix per preguntar-nos què som avui dia”

Emprenem el viatge que suposa anar a Tàrrega amb la il·lusió de cada any. No ens referim al trajecte que separa Barcelona de la capital de les arts escèniques de carrer. Ens referim al viatge cultural i emocional que proporciona FiraTàrrega quan ocupa l’espai públic i l’omple d’art i de creació. “Com treballem la interculturalitat des de casa nostra? Estem preparades les institucions o els equipaments públics actuals per a adreçar-nos al ciutadà contemporani? On i com té cabuda la diferència?”. Són algunes de les preguntes que es fa Jordi Duran, director artístic de FiraTàrrega, que enguany centrarà aquesta edició en la interculturalitat. Del 8 a l’11 de setembre a la capital de l’Urgell podrem assistir a 60 espectacles de 57 companyies (30 de catalanes, 11 d’espanyoles i 16 d’internacionals), dels quals 15 han sigut coproduïts per FiraTàrrega (és a dir, un 25%). En aquest context prometedor tornem a FiraTàrrega per conversar amb el seu director i continuar gaudint de bons espectacles.

Com es manifesta la interculturalitat a les arts escèniques de carrer?

A FiraTàrrega parlem de interculturalitat, participació i espai públic. Fins al 2018 dedicarem la fira a cadascun d’aquests grans actius que contribueixen a diferenciar les arts de carrer de les arts de sala. Són creacions pensades per a tot tipus de públic. Parlem d’una disciplina molt atractiva per als programadors i capaç d’aterrar a mercats molt diferents. La interculturalitat serveix per preguntar-nos què som avui i de què estem fets. No només ens adrecem a públic que pot pagar una entrada de teatre, la nostra intenció és connectar amb tothom. A FiraTàrrega escoltem i servim! Som un servei públic, no només una plataforma per a companyies, sinó també un espai d’exhibició on tothom tingui accés. Les arts de carrer són per definició interculturals.

L'espectacle inaugural de la companyia Artonik, The Colour of Time, és una explosió de color, d’alegria i de bons desitjos. Un ritual efímer diürn que s’origina per tal d’esborrar les jerarquies i les diferències entre les persones i de celebrar col·lectivament la diferència i, per tant, la igualtat. Manifesta, de la companyia Obskené reivindica l'espai públic, la comunitat i el ritual col·lectiu. Prenent el circ com a poètica del risc, l'espectacle és un manifest reivindicatiu i també una festa per ballar i ballar. Altres primícies destacables que es veuran a Tàrrega vindran de la mà de Joan Català, Svalbard Company, Kukai Dantza Taldea, Cirque Exalté, El Pont Flotant o La Industrial Teatrera.The Colour of TimeManifesta

Per quin motiu heu convidat a Xile?

Xile ha passat per moltes crisis. M’agrada la capacitat desacomplexada que fa servir per a explicar el seu passat. A casa nostra parlem molt de memòria històrica i fem ben poca cosa. El cinema ha fet un treball interessant però no podem dir el mateix del teatre. Els nostres pares han callat, els nostres avis han patit, i la nostra generació hauria de remenar molt més aquesta història. A Xile ho fan molt bé, el seu compromís és ferm. Proposem noms emergents en vies de consolidació internacional. Maneres de fer molt diferents de la mà de creadors relativament joves.

La cocina pública de Teatro Container de Xile és una cuina ambulant, albergada en un contenidor marítim. Una experiència a la recerca de receptes i d’aromes que fan aflorar històries, que rememoren personatges i que revelen moments íntims carregats de sabors i d’humanitat. La companyia Teatro Niño Proletario estrena Fulgor, on aborda el fenomen de la immigració al país xilè i la supervivència en el context d’un món entestat en un creixement sense límits i on es desdibuixen les fronteres econòmiques.La cocina pública Fulgor

Què fa FiraTàrrega per seduir al públic?

No és senzill però és molt necessari. Estem parlant d’un gruix important de programació i pocs dies. Per tal de fer-la més accessible la Fira torna a organitzar deu Itineraris artístics. Les cinc seccions de la fira permeten explicar què és nou i què s’ha de mirar amb uns altres ulls. A través de l’humor els itineraris connecten amb l’espectador.

Com conviuen xifres i fet escènic a Tàrrega?

Sempre m’ha obsessionat que fós una fira còmode, programar per decidir qui volem que vingui, manant les arts escèniques. La festa és important però aquella que té a veure amb el fet escènic. Tàrrega no és una festa major, és una altra cosa. Això no treu que l’impacte de 120.000 persones durant tres dies sigui molt important. Som els primers que ens agrada parlar de més programadors, més companyies... En volem de bons i que comprin de veritat, també volem espectadors que vinguin a veure teatre.

Sovint has lamentat que les arts de carrer rebin poques ajudes econòmiques...

En general la cultura rep molts pocs diners i hem de fer miracles. És molt important que la cultura arribi en condicions, també a les escoles. És important que produïm. Més que reivindicar la presència de les arts de carrer amb un pla integral com el de circ o teatre, el més interessant és trencar amb les maneres d’entendre les polítiques culturals. Enterrar els prejudicis que tenim amb moltes formes d’art i ser capaços d’adreçar-nos al fet escènic des d’aquí. Invertir més i millor! Si treballem des del lobby i només una o dues veus ens equivoquem. Hem d’aprendre a ser més corporativistes i treballar tots junts com a sector.