El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
La galeria, fundada en 1999 a Estocolm, mou tant art escandinau com internacional i manté forts llaços amb Àfrica posant l'accent en presentacions i continguts visuals dins del seu ampli espectre d'expressions contemporànies.
En el marc de la fira y festival de videoart Loop Barcelona, parlem sobre aquesta disciplina artística amb Eva-Lotta Holm Flach, que al costat de James Flach dirigeixen la sueca Galleri Flach.
Què és ‘videoart’ per Galleri Flach i quines són les seves fronteres?
Pensant en termes d'art contemporani, és una de moltes expressions artístiques importants que té la seva base en la imatge en moviment i que s'estan utilitzant molt en aquests últims anys. No sempre ha estat així a Escandinàvia, però ha anat creixent gradualment i prenent major importància. Com a eina artística, el videoart és difícil de definir ja que inclou molts aspectes diferents, des de les intencions fins a les seves manifestacions artístiques.
Monitors, projeccions, instal·lacions i estilísticament també és una camp obert…
Un exemple pres dels nostres artistes. L'obra de Stefan Constantinescu està molt relacionada amb la cinematografia, en les seves pel·lícules hi ha una història i una acció narrativa. Mentre que en l'obra de l'artista Jessica Faiss es troba un tipus diferent d'expressió, usa la càmera i la fotografia d'una manera abstracta i atmosfèrica i la creació d'imatges té gairebé un efecte pictòric; la càmera es mou a través d'un paisatge desolat, com un espectador que mira colors i desplaçaments en comptes d'una parcel·la o a interaccions. Ambdues estratègies són igualment intrigants però expressen diferents tipus de plantejaments artístics des del vídeo com a eina d'expressió.
Loop aquest any centra el debat en temes de difusió i recepció del videoart. Com enfronteu el tema des de la vostra galeria?
Els canals per a la distribució de videoart a Suècia són en realitat molt limitats, no existeix una exposició o manifestació particular que només se centri en el videoart. El videoart necessita temps i en les fires d'art normals, la gent està generalment massa estressada per asseure's i prestar la màxima atenció a la seva complexitat. L'any passat vam tenir una experiència molt positiva en la Fira d'Imatge en Moviment de Londres i una fira com Loop és molt important per a la difusió i la recepció. Representa una interessant possibilitat de presentar a artistes de diferents parts del món per a un públic professional del videoart, així com ofereix noves trobades amb galeries, comissaris i col·leccionistes. Així mateix, Barcelona és una ciutat excitant amb un art i escena cultural fortes i interessants.
Existeix un consumidor específic de videoart? Aquesta disciplina artística pot ser un negoci rendible?
Qualsevol persona interessada en l'art contemporani és un consumidor potencial del videoart i el videoart existeix i es consumeix a tot el món, evidentment té un gran potencial de ser un negoci rendible. Hi ha moltes maneres diferents per a l'exposició de videoart, tant en grans projeccions com en formats més petits, fins i tot en la forma d'emmarcar-ho; hi ha moltes alternatives per a les llars i llocs privats.
Quin tipus de públic és l'objectiu de Galleri Flach?
Qualsevol persona interessada en l'art contemporani té raons per visitar la nostra galeria. La nostra idea és arribar al major nombre possible de persones interessades en el que està passant entre els artistes contemporanis a Suècia i el món. Si alguna cosa volem és obrir les exposicions a nous grups de persones, a Suècia el món de l'art està molt segregat. Sempre és un desafiament mirar més enllà dels visitants ja coneguts i arribar a les persones que no pertanyen a aquest grup.
Què ha de fer-se per augmentar públic i compradors?
Es tracta d'arribar al públic i informar sobre les galeries i les seves activitats. La relació entre l'artista i la galeria també és molt important per la producció. Des del punt de vista del comprador, és essencial entendre la diferència entre la compra d'obres d'art d'una galeria i, per exemple, a partir d'una casa de subhastes: la compra d'una galeria és una inversió important en la futura carrera de l'artista, que no és realment el cas quan la compra és en una subhasta. En general, hem de difondre més informació sobre la importància del treball dels artistes i de la col·laboració entre artistes i galeries. D'altra banda, la venda d'art és un assumpte de la construcció de la confiança entre la galeria i els seus compradors, és una qüestió de creure fermament en el que estàs fent i que t'ho prenguis de debò.
Quina és la contribució al videoart de Stefan Constantinescu, l'artista que porteu a Loop?
És un artista visual i cineasta amb una educació artística formal provinent de Romania i Suècia. Originàriament pintor, va ser un dels primers artistes del seu país a treballar amb un format de documental en el context de l'art. Va ser per a l'Arxiu del Dolor (2000), un projecte basat en entrevistes i una instal·lació, exposat a Bucarest en col·laboració amb el director de cinema Cristi Puiu. En 2009 Constantinescu va representar Romania en la Biennal de Venècia i actualment està treballant en una sèrie de set curtmetratges en els quals explora les diverses formes d'amor entre home i dona, i també la relació entre l'art i la vida. La pel·lícula 6 Big Fish, que es mostra en el Loop d'aquest any, és la tercera pel·lícula d'aquesta sèrie.
Com es descriu el treball d'aquest artista i per què es tria Loop com a escenari per exposar-ho?
L'obra de Constantinescu s'ha descrit de vegades com a part d'una nova onada romanesa, però el propi artista esmenta les influències de la vida a Suècia. En general, pensa que massa experiments amb material audiovisual es consideren videoart quan no haurien de ser-ho i que el cinema hauria de ser redefinit. Parla sobre el concepte de Tercer Cinema, un manifest que va ser concebut en 1968 per Solanes i Getino com a reacció tant a Hollywood com l’Art House Cinema d'autor –que era una forma de fer i exhibir pel·lícules políticament en els 60–. Per Constantinescu el concepte de Tercer Cinema és interessant en la manera en què desafia el concepte de cinema en totes les seves formes –exposició, distribució i consum– però adaptat i reconsiderat a les realitats contemporànies. Per aquesta raó, és molt interessant exposar un artista i cineasta com ell i conèixer la resposta del públic de Loop.
En particular, en la fira barcelonina exposareu la peça 6 Big Fish...
És una història surrealista i intrigant sobre dos artistes suecs en una residència a Bucarest quan de sobte es veuen responsables de sis peixos. La pel·lícula –com totes les d'aquesta sèrie– és sobre l'amor i l'emoció sorgida de la confrontació quan els amants es converteixen en parella o quan es converteixen violentament en individualitats en conflicte. En 6 Big Fish la parella està a la vora de la destrucció pels diferents enfocaments de cadascun cap a la vida i l'art, per això el director fa de testimoni-narrador i descriu una situació que té variades capes d'interpretació.
Quina és la filosofia d'acció de Galleri Flach i, en general, quin tipus d'expressions artístiques dóna suport?
La nostra filosofia és la de recolzar als artistes a tots els nivells, tant els que estan en el mateix començament de la seva carrera artística, així com artistes amb molts anys en la seva professió. És important i emocionant seguir la carrera de l'artista pas a pas… en general és un viatge molt canviant. També volem recolzar i exposar als artistes de les regions no europees, en aquest moment amb una atenció especial a Àfrica Meridional. A Suècia encara no s'han fusionat artistes de regions no europees en l'escena de l'art i no tenen representació adequada. En general, treballem amb tot tipus d'expressions artístiques del món de l'art contemporani.
Algunes paraules sobre Suècia com un lloc d'art contemporani.
Hi ha una escena molt forta d'art a Suècia i sobre tot a Estocolm en aquests moments. Un bon nombre d'espais d'art, tant públics com a privats, s'han establert en els últims anys com Fotografiska, Sven-Harrys Konstmuseum i Artipelag. També hi ha moltes galeries comercials sòlides i d'èxit internacional. Quant a l'educació, hi ha moltes alternatives altament enfocades a la professionalització perquè els estudiants prenguin part.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.