El 2013 els metges li van dir a la Montserrat que si no es feia un trasplantament del moll de l'os li pronosticaven tres mesos de vida, ja que la seva medul·la fabricava més plaquetes del que és habitual. Patia Sindrome Mielodisplàsica d'alt risc, una malaltia que danya les cèl·lules productores de sang a la medul·la òssia. La seva única esperança doncs depenia de trobar un donant. Va ser llavors quan la seva germana va fer-se les proves de compatibilitat però van sortir negatives.
Finalment, el setembre de 2013 la Montserrat va poder ser trasplantada gràcies a la donació d’una persona que sí que era compatible. “El cos ha reaccionat més de pressa del que m’esperava. Les transfusions m’han donat molta vida”, explica a aquest diari.
Cada dia, tots els hospitals i clíniques de Catalunya necessiten sang per tractar les necessitats dels seus pacients, és per això que la transfusió de sang és part imprescindible de l’assistència sanitària. De fet, es calcula que 1 de cada 10 persones hospitalitzades requereix una transfusió sanguínia. Disposar de reserves suficients, però, només depèn de les donacions que fan de forma voluntària centenars de milers de persones cada any i de què aquestes siguin constants. A Catalunya, per exemple, 187.354 persones van fer l’any passat un total de 255.895 donacions, segons dades del Departament de Salut.
En Josep Maria va començar a donar sang quan els seus pares van ingressar a l’hospital per diverses qüestions. “Entre germans i ara ja els fills, que comencen a ser grans, tots plegats som donants més o menys fixes de sang”, explica assegut en una butaca mentre dóna sang, al centre de donacions que el Banc de Sang i Teixits (BST) té a l’Hospital Sant Pau de Barcelona. Ara ja no hi tornarà fins a la tardor, ja que en el cas dels homes es pot donar sang un màxim de quatre vegades al llarg de l’any, amb un mínim de dos mesos entre donació i donació.
Segons calcula el BST a Catalunya cal una mitjana de 1.000 donacions diàries per abastir la demanda i en una situació de normalitat, hi ha sang guardada per atendre durant 7 dies els malalts als hospitals.
A més, es pronostica que a causa de l'increment de l'esperança de vida, la creació d'unitats de medicina intensiva, l’augment del nombre de cirurgies o les necessitats importants i constants d'alguns malalts la demanda de sang haurà incrementat en els pròxims 10 anys. Amb tot, però, la doctora Pilar Ortiz, responsable tècnica del banc de sang del BST, matisa que en els darrers dos anys hi ha hagut una contenció en la demanda: “El col·lectiu mèdic ha pres consciència de l’increment progressiu de demanda de sang i per això s’estan posant en pràctica mesures per un bon ús de la sang com evitar les transfusions que no són absolutament imprescindibles”.
El plasma, un component de la sang que permet crear medicaments pel tractament del càncer
L’Alfonso també és al centre del Banc de Sang i Teixits que hi ha a l’Hospital Sant Pau. Ell, a diferència del Josep Maria –que ve a donar sang- és donant de plasma. La donació de plasma o plaquetes, components de la sang que es poden extraure amb unes màquines específiques, suposen una mica més de temps. En el cas del plasma, per exemple, una donació triga al voltant dels 40 minuts. “El plasma és beneficiós per tractaments de càncer i com que la meva dona va tenir càncer cada cop que em criden per donar plasma vinc”, diu l’Alfonso, que va començar a donar sang de manera habitual fa prop de vuit anys. I és que del plasma sanguini es poden arribar a obtenir fins a 20 tipus de medicaments diferents que malalts de tot Catalunya necessiten per als seus tractaments.
La doctora Montserrat Sáez, hematòloga del centre del BST de Sant Pau, explica a aquest diari que en les extraccions de plasma i plaquetes se centrifuga la sang, es tria el component i es retornen les hematies (glòbuls vermells) al donant. “És un procés més lent però la recuperació per part del donant és més ràpida”, assegura. La doctora comenta que en aquesta unitat seria òptim que vinguessin prop de 40 persones al dia. “En maratons puntuals hem arribat als 100 donants”, comenta.
A l’hora de valorar les xifres de donacions a Catalunya la doctora Ortiz explica que el que es fa és adaptar les donacions a la demanda que els hospitals necessiten. “La sang és un bé molt preuat i no ens podem permetre, per exemple, que caduquin reserves”, aclareix. Segons detalla, els concentrats d'hematies es conserven 42 dies, el plasma es conserva fins a 3 anys però les plaquetes, per exemple, només es conserven 5 dies.
Tot i que quan es pensa en la donació de sang una de les primeres situacions que es té present és la necessitat que pot haver-hi, per exemple, en el cas d’un accident de trànsit que provoca una hemorràgia aguda, la doctora Ortiz explica que una mica més de la meitat de transfusions es fan en casos com ara anèmies cròniques, malalties o tractaments com ara la quimioteràpia per a la leucèmia o els trasplantaments, com en el cas de la Montserrat que va ser trasplantada del moll de l’os.
Arriba un altre donant a la sala, que mentre espera agafa un diari. En Josep Maria ja ha acabat i ara li toca recuperar-se, bé sigui amb un suc, un brioix o una aigua dels que es troben alineats damunt d’una taula. “De sang en tenim molta i donar-ne és un moment, vens aquí, perds uns minuts i vulguis o no ja has col·laborat, tots tenim o hem tingut algun amic o familiar ingressat”, diu en Josep Maria.
Sobre este blog
El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:
