Uns 50 nens s'asseuen en una taula de col·legi esperant un got de suc i una torrada amb formatge. No és curs escolar, és agost, i els nens d'aquest casal d'estiu de la Creu Roja a Mataró no han tingut unes vacances convencionals. Acudeixen a aquest centre perquè almenys tinguin l'esmorzar, el dinar i el berenar assegurats, a més d'altres activitats lúdiques a les que no tenen accés. A Catalunya, gairebé el 29% de menors de 16 anys es troba per sota del llindar de risc de pobresa, segons dades de l'IDESCAT publicades el mes passat. Pel que fa a la població general, casí un 21% de catalans es troba en aquesta situació segons aquestes dades. Durant l'any, encara que no de forma totalment garantida, les beques menjador són un suport per a les famílies que viuen en risc de pobresa. Però què passa amb l'arribada de l'estiu? Iniciatives com el Casal a Mataró de Creu Roja Catalunya o les targetes prepagament de la mateixa entitat són sovint l'única sortida per a les famílies en aquesta situació.
Les dades facilitades a aquest diari per la Creu Roja abans de finalitzar l'estiu evidencien, no només que el problema de l'accés a l'alimentació no ha disminuït, sinó que el 2015 ha seguit augmentant. Aquest estiu la Creu Roja de Catalunya ha ajudat a 4.539 nens a través de les targetes prepagament, unes targetes amb les que les famílies amb fills en situació vulnerable poden anar a comprar en comerços de proximitat. El 2014 van repartir aquest ajut a 4.459 nens, un nombre que ja gairebé doblava les ajudes donades el 2013. Carlota Bassols, responsable de projectes d'alimentació infantil de Creu Roja Catalunya explica a aquest diari que el problema quan arriba l'estiu és que aquestes famílies es queden sense les ajudes públiques d'accés al menjar. “Les targetes s'incrementen sobretot perquè arriben a famílies que durant l'any tenen beques menjador”, diu.
Vacances sense menjar garantit
Mercedes: “Jo faig sopa o arròs a la cubana la majoria de dies, el més important és el menjar pels nens, jo me'n surto amb qualsevol cosa”
Verónica: “Doncs jo he arribat a anar a un supermercat a demanar menjar a l'encarregat”.
Les que parlen són dues mares (noms ficticis) preocupades per l'alimentació dels seus fills. La seva situació econòmica, la cronificació d'una pobresa a la que l'estat encara no ha posat remei, posa en risc la seva capacitat per oferir a la seva família una alimentació amb garanties.
Darrere de cadascuna de les xifres de Creu Roja s'amaguen les històries de dones com la Mercedes, la Cristina o la Verònica. Assegudes una al costat de l'altra en una taula del Casal de Mataró on porten els seus fills, es llancen mirades de complicitat i sense por van posant sobre la taula les seves preocupacions.
La Mercedes té dos fills de cinc i set anys, és mare soltera, a causa d'un accident està de baixa actualment i cobra “300 i escaig euros” cada 25 dies, explica. “Porto tres mesos sense pagar el pis”, lamenta a Catalunya Plural.
La Cristina té tres fills, dues nenes, de cinc i set anys i un nadó. No té feina, la seva parella actual l'ajuda a sufragar les despeses d'electricitat, i per això, diu, la seva situació és una mica millor que abans.
La Verónica té quatre fills, la més gran, de 18 anys viu amb la seva tieta, “una boca menys per alimentar”, expressa amb tristesa. La resta viu amb ella i la seva mare. No té feina i rep també ajuda de Càritas.
Els fills d'aquestes tres dones es troben dins de les nou de cada deu famílies amb nens ateses per Creu Roja Catalunya en risc d'exclusió que pateixen inseguretat alimentària.
“Totes les famílies d'aquest Casal tenen dificultats per garantir l'alimentació, dificultats per garantir tots els àpats del dia, amb les ajudes que reben no és possible”, diu la Sandra Sánchez, directora del Casal de Mataró. Quan parla de les ajudes es refereix al menjar que les entitats donen, una aportació que sovint no és suficient. I en qualsevol cas, es tracta d'aliments en conserva, no frescos.
Com són, per exemple, els aliments que recapta el Banc d'Aliments durant la seva campanya “La fam no fa vacances” i que distribueix després a través d'altres entitats. Aquest any van aconseguir recol·lectar 476.000 quilos. Una portaveu de l'entitat va expressar a Catalunya Plural que “lamentablement ens movem en nivells semblants a l'any anterior”. En el seu anunci demanaven aliments com ara arròs, llegums secs o pasta.
“Menjar, menja la gent, el problema és sobretot la qualitat del que mengen”, expressa Carlota Bassols. “El que ens falta és el producte fresc, jo el que puc fer als meus fills és arròs o sopa, sobretot sopa”, diu Mercedes.
Les conseqüències per a la salut d'una dieta pobra
“Els dilluns, després del cap de setmana a casa, notem als nens més decaiguts”, comenta la directora del centre. El cap de setmana és quan les famílies s'han d'encarregar de preparar tant el sopar com els diferents àpats del dia que durant la setmana ofereix el casal. “Fem pasta o arròs, coses que ens donen”, diu la Verónica. “Llet és el que més beuen els nens i no en tenim, és el que millor ens va”, afegeix.
“A llarg termini quines conseqüències tindrà aquesta situació?”, es pregunta Carlota Bassols. La Societat Espanyola de Salut Pública i Administrativa Sanitària (SESPAS) va alertar en un manifest que el grau de pobresa infantil al que s'ha arribat a Espanya “deixarà efectes indelebles en la salut dels nens a llarg termini” i el seu president, Ildefons Hernández, comentava a aquest diari arran d'un altre article que els efectes d'aquesta pobresa es començaran a notar a la salut d'aquests nens quan arribin als 40 o 50 anys.
Pobresa cronificada
Cristina: “Jo tinc sort perquè la meva mare i la meva àvia m'ajuden i poden quedar-se amb els nens”
Mercedes: “Doncs jo no tinc ningú, estic sola. Encara que avui un familiar m'ha comprat 20 euros de carn, i ja em serveixen per a tot el mes ”
Verónica: “Jo vaig a Càritas cada 15 dies però ara estan de vacances, per això vaig anar a l'encarregat del supermercat, que no pot ajudar-me, però m'ha donat menjar”
Cristina: “Sí, hi ha molta gent solidària”
La solidaritat és per a aquestes famílies l'única sortida a una situació desesperant. La seva conversa explica la situació en què es troben, que es contraposa amb les dades de millora de l'economia. “Els números expliquen una part de la realitat, la situació de les famílies que atenem no ha millorat, estan en una situació de pobresa cronificada”, lamenta Joan Alberdi, tècnic d'Intervenció Social de Creu Roja Mataró. I afegeix: “El que demanen quan arriben és feina, perquè la feina garanteix que puguis mantenir la teva família”.
Carlota Bassols explica a Catalunya Plural que moltes de les famílies que reben les ajudes de la Creu Roja són les mateixes que rebien ajuda el 2013. “Són famílies que estan dins d'un bucle del qual és molt difícil sortir”, lamenta.
“Donem menjar cada tres mesos, però hi ha famílies que al mes i mig ens en demanen més perquè no els arriba”, explica Alberdi, que està d'acord en que només amb el que reben no és suficient. “Moltes mares ens diuen que es treuen menjar d'elles per donar-lo als seus fills, però els pares també han de menjar”, reivindica aquest tècnic. La directora del casal afegeix que quan sobra menjar hi ha nens que demanen endur-s'ho a casa per menjar-ho més tard o oferir-ho a un altre membre de la família.
Bassols recorda que algunes de les famílies a les que ajuda Creu Roja només reben l'ajuda mínima de 400 euros o fins i tot algunes no tenen cap ingrés. Segons l'Observatori de Vulnerabilitat d'aquesta entitat el 32% de les famílies ateses destina menys de 200 euros a l'alimentació familiar, mentre que l'Agència Catalana de Salut Pública recomana gastar entre 520 i 600 euros mensuals en el cas de famílies de quatre membres.
Arriba juny, les escoles tanquen però la fam no descansa.
Sobre este blog
El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:
