Catalunya Blogs y opinión

Sobre este blog

El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.

Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:

Visita El Diari de la Sanitat

El Diari de la Sanitat

El cas de diftèria reforça la defensa de la vacunació i obre un debat sobre la seva obligatorietat

El nen està ingressat a la Vall d'Hebron

Només 24 hores després que s’hagi comunicat oficialment l’ingrés d’un menor de 6 anys, veí d'Olot, a la UCI pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron perquè se li tracti la diftèria diagnosticada, s’han activat totes les alarmes i s’ha obert el debat sobre l'obligatorietat de la vacunació. Perquè, tal com va informar ahir el Departament de Salut en una nota de premsa, el pacient –que es troba hospitalitzat en estat greu- no hauria estat vacunat tot i les recomanacions de seguiment dels calendaris oficials fixats per Salut.

La forma més efectiva d'evitar la malaltia és mantenir un elevat nivell de vacunació en la població. En aquest sentit, des de l'Agència de Salut Pública de Catalunya recorden, davant el fet que el menor ingressat no estigués vacunat, “la importància de complir amb el calendari vacunal per evitar la reemergència de malalties greus” que pràcticament havien desaparegut al territori.

El debat sobre l'obligatorietat

El doctor Amós García, president de l’Associació Espanyola de Vacunologia, es mostra poc partidari d’obligar als pares a vacunar els fills, ja que, com assegura aquest diari, el percentatge de famílies que segueixen les indicacions del Ministeri de Sanitat són superiors al 95%. “Qualsevol mesura que obligui a prendre una actitud no és raonable”. “Evidentment quan hi ha una situació de risc clara per a la salut pública de la ciutadania, cal prendre les mesures urgents necessàries”, matisa, tot i que considera que en la resta de situacions cal respectar el “concepte de vida” de cadascú.

Per la seva banda, el doctor Ferran Moraga, president de la Societat Catalana de Pediatria, reivindica el dret del nen a ser vacunat i diu "aquest dret no el poden treure els pares, ja que no tenen dret a no vacunar els fills". Tot i que és conscient que hi ha un 3% de pares que decideixen no vacunar els fills, assegura que la gran majoria sí que ho fa. "S'hauria d'establir uns organismes que vetllin per la vacunació d'aquests nens" fills de families no partidaries de vacunar, asegura.

“Reivindicar una altra vegada el fet de la vacunació indica que alguna cosa estem fent malament”, lamenta García, que fa autocrítica respecte al fet de no aconseguir que el percentatge de vacunació sigui del 100%. El president de l’Associació Espanyola de Vacunologia explica que es produeix la paradoxa de que no veure l'eficàcia de les vacunes podria ser una de les explicacions que porta a algunes persones a no vacunar-se:"ja no veiem les malalties que abans formaven part de la nostra cultura, de les formes d'emmalaltir o de morir, no les veiem gràcies a les vacunes i aquest no veure vol dir que en moltes ocasions s'abaixi la guàrdia". En aquest sentit, insisteix que “no s’ha d'abaixar mai la guàrdia” davant de malalties transmissibles.

"Respectant profundament les actituds vitals de qualsevol persona, però crec que és la meva obligació reforçar el discurs de la ciència que és que les vacunes han estat les grans eines de què ha disposat el sistema sanitari i que han possibilitat que generacions i generacions posteriors hagin nascut molt més sanes i molt més feliços", comenta.

En la mateixa línia, el president de la Societat Catalana de Pediatria remarca a Catalunya Plural que "els possibles riscos o reaccions a les vacunes són molt inferiors als riscos de no vacunar", apunta, i assegura que els grups antivacunes no tenen evidències científiques per desmentir-ho.

A Catalunya no hi havia hagut cap cas de diftèria, una malaltia infecciosa que es transmet per via respiratòria, des del 1983. El darrer a tot l’estat espanyol va ser detectat el 1987 i la malaltia es considerava fins ara eradicada a tot el territori. De fet aquest ha estat un dels motius pels quals, una vegada es va confirmar la diftèria en el menor, s’ha trigat dos dies a aconseguir la medicació necessària per al tractament, que ha hagut d’arribar en avió des de Rússia.

L’activació de tots els protocols

L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) va rebre la notificació d’un possible cas de diftèria el passat 28 de maig. Tot i que el menor ja havia començat a presentar símptomes el dia 23 de maig, la patologia no se li va confirmar fins a fer-li les proves corresponents al Centre Nacional de Microbiologia de l'Institut Carles III de Madrid. Des de l'ASPCAT s'està coordinant l’adopció de mesures de control adequades, consistents en l'administració de medicació preventiva i reforç de vacunació per tal d'evitar l'aparició de la malaltia en les persones que han mantingut contacte estret amb el pacient.

Segons explica a aquest diari el doctor Ferran Moraga, president de la Societat Catalana de Pediatria, el nen hauria enganxat la malaltia a través de la transmissió respiratòria d'una altra persona portadora del bacteri Corynebacterium diphtheriae. "La vacunació preveu el desenvolupament de la malaltia però no preveu que es tingui el bacteri”, matisa Moraga. El protocol a seguir ara és fer un estudi de contactes a través del qual es realitzaran proves de frotis de la faringe a totes les persones que han estat en contacte amb el nen. Segons la doctora Magda Campins Martí, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de Vall d'Hebron, ja s'ha donat un tractament d'antibiòtics a les persones que han estat en contacte directe amb el nen. A més, recorda que a part de les sis vacunes que el pediatre posa a menors per prevenir la diftèria els adults han de revacunar cada 10 anys de tètanus i diftèria.

Més enllà dels protocols pertinents que s’han activat per tal d’evitar el contagi, des d’ahir s’ha posat sobre la taula el debat de si és imprescindible vacunar o no als nens i si, més enllà d’una recomanació, la vacunació hauria de tenir caràcter obligatori.

La presència de la diftèria arreu del món

A Espanya, la vacunació contra la diftèria va iniciar-se el 1945, moment a partir del qual els nivells d’incidència anual –el 1941 era de 1.000 casos per cada 100.000- van caure bruscament -0,10 casos pel mateix nombre d’habitants.

Actualment, la diftèria és una malaltia que presenta casos comptats en els països desenvolupats, ja que hi ha elevats nivells de vacunació. Tot i això, segons un estudi del Centre Nacional d’Epidemiologia de l’Instituto de Salud Carlos III, l’epidèmia de diftèria que va tenir lloc durant els anys noranta als nous estats independents de l’anterior Unió Soviètica “ha recordat que la malaltia pot tornar a emergir entre la població susceptible". Entre els factors que van contribuir a l’expansió de l’epidèmia, apunta el text, hi ha la disminució de les cobertures de vacunació infantil o el deteriorament de les condicions socioeconòmiques.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la diftèria afecta gent de totes les edats però sobretot a nens no immunitzats. L’any 2000, es van registrar 30.000 casos i 3.000 morts arreu del món per diftèria. Segons dades de l’organització, el 2013 prop del 84% dels infants a tot el món van ser vacunats contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina.

Sobre este blog

El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.

Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:

Visita El Diari de la Sanitat

El Diari de la Sanitat

    Autores

Etiquetas
Publicado el
3 de junio de 2015 - 14:24 h

Descubre nuestras apps

stats